Hygrophorus latitabundus Britzelm.

NOMS: Mocosa. Gírgola de llim. Gírgola de mata. Gomera. Llenega negra. Senyoretes. Castellà: Mocosa. Babosa negra. Italià: Limacino. Francès: Hygrophore limace. Alemany: Großer Kiefern-Schneckling. Weißschuppiggestiefelter.  Grauweißer Schneckling.

Surt als pinars calcaris

SINÒNIMS: Hygrophorus limacinus Fr. ex Scop.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Surt als pinars calcaris madurs, a finals de la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell de 5-12 cm de diàmetre, convex, mamellonat, llis i viscós, de color marró grisós, més clar cap a les vores,

Himeni de làmines amplament adnates, un poc decurrents, grosses i separades, amb lamèl·lules, de color blanc crema d’aspecte cerós. Esporada blanca amb espores amb forma d’ametlla.

Làmines un poc decurrents

Peu robust, un poc fusiforme i viscós, pruïnós a l’àpex, de color blanc a la part superior i va prenen tons concolors amb el capel cap avall. És més ample al centre i atenuat a la base.

Carn blanca, compacta amb olor farinós

COMESTIBILITAT: És un bon comestible, apreciat en algunes zones pel suau paladar, però cal llevar la cutícula viscosa. Al País Valencià passa desapercebuda. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu robust, un poc més ample al centre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hygrophorus deriva del grec “ὐγρόϛ hygrόs” humit, i de “φέρω phéro”portar, és a dir, que porta o reté la humitat. L’epítet específic latitabundus és una veu llatina que significa que s’amaga (del llatí “latito” amagar-se, ocultar-se) per la dificultat de trobar-les.  

Les micorrizes d’aquesta espècie mantenen una relació simbiòtica amb els pins. D’aquests prenen certs aliments i, a canvi, augmenten la superfície de les arrels del pi que es beneficia perquè així té major capacitat de captació d’aigua i sals minerals.

Hygrophorus latitabundus va ser descrit per Max Britzelmayr i publicat en  Botanisches Zentralblatt  80: 118, pl. 437 (1899)

Làmines de color blanc crema

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les micorrizes d’aquesta espècie mantenen una relació simbiòtica amb els pins. D’aquests prenen certs aliments i, a canvi, augmenten la superfície de les arrels del pi que es beneficia perquè així té major capacitat de captació d’aigua i sals minerals.

Família Hygrophoraceae

                                           
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.