Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 9 de febrer del 2017

Lepiota subgracilis Kühner

NOMS: Castellà: Lepiota en escudo. Èuscara: Maluta galanperna. Francès: Lépiote de Kühner. Alemany: Körnigschuppiger Schirmling. Schüppchen-Schirmling. Neerlandès: Slanke wolsteelparasolzwam.

Surt a les clarianes de pinars i carrascars
SINÒNIMS: Lepiota subgracilis Wasser

HÀBITAT: Surt a la tardor a les clarianes de pinars i carrascars, i al bosc mediterrani.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins quatre cm de diàmetre, pla convex, marró amb esquames al centre i va aclarint-se progressivament fins que acaba quasi blanc al marge.

Capell amb cutícula esquamosa
Himeni de làmines lliures, blanques, un poc ventrudes i fines. Esporada en massa blanca.

Peu cilíndric, fi, sense anell però amb esquames blanques cotonoses per tot el peu.

Peu sense anell però amb esquames cotonoses
Carn molt fina, blanquinosa, fràgil, amb sabor i olor fúngic no massa notable

 COMESTIBILITAT: Tòxica. No té cap interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Capell marró, més obscur al centre
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lepiota deriva del grec “λεπίς lepìs” esquama, i “οὖς, ωτόϛ oús, otós” barret, és a dir, amb el barret esquamós. L’epitet específic subgracilis ve de les veus “sub” quasi, per sota, menys, i “gracilis, e” fràgil, prim, subtil, per la mida i l’equilibri de proporcions, és a dir, poc agraciada.  

Lepiota subgracilis va ser descrita per  en  Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 52: 231 (1936)

Pot confondre’s amb Lepiota clypeolaria, també tòxica, però és més gran (entre 4 i 8 cm de diàmetre) i amb el barret més clar, quasi blanc

Himeni de làmines lliures.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:El peu ocupa, normalment una posició central sota el capell però pot ser excèntric o no existir. Pot adquirir formes diverses. Pot ser cilíndric, llarg o curt en relació al capell, pot ser atenuat, bulbós, etc. i pot portar restes del vel en forma d’anell, o de la volva, així com portar fibres o pèls. A més a més és important, per la sistemàtica, la forma en la qual s’insereixen al peu les estructures de l’himeni per sota del barret.

Família Agaricaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...