Rumex obtusifolius L.

NOMS: Llengua bovina, Llengua de bou, Paradella de fulla grossa, Paradella obtusifòlia, Paradelles, Romàs. Castellà: Engordapuercos, Romaza, Romaza de hoja grande. Èuscara: Lapaitza. Italià: Rómice comune. Francès: Patience sauvage, Patience à feuilles obtuses, Rumex à feuilles obtuses. Anglès: Bitter Dock. Broad leaved dock, Round-leaved dock. Red-veined dock. Alemany: Stumpfblättriger Ampfer. Wilder-Ampfer. Neerlandès: Ridderzuring.

Flors en verticil·lastres 

SINÒNIMS: Acetosa obtusifolia (L.) M. Gómez; Lapathum obtusifolium (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Creix als herbassars ruderals humits, entre els 100 i els 1000 metres d’altitud

Herba de tija erecta glabra o pubescent

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra o pubescent de tija erecta de fins un metre d’alçada, amb els nusos coberts per una òcrea, característica de la família de les poligonàcies.  

Fulles el·líptiques o oblongues, no panduriformes

Fulles basals amples, ascendents, el·líptiques o oblongues, no amb forma de guitarra, peciolades, amb la base cordada o subcordada i el limbe lleugerament ondulat, de color verd

Flors amb tres tèpals externs i tres interns, aquests amb dents a cada costat

Flors en inflorescències ramificades i ascendents que formen amb la tija principal un angle molt tancat. Les flors apareixen en verticil·lastres sostingudes per un pedicel dos vegades tan llarg com els tèpals; tres tèpals interns i tres externs, els interns son acrescents, oblongo-deltoides i reticulats amb 3-5 dents a cada costat. Generalment un sol tèpal porta grànul i generalment assoleixen una coloració vermellosa. Floreix a l’estiu, entre juny i agost

Normalment un sol tèpal porta grànul

Fruit en aqueni que manté les ales per afavorir la dispersió pel vent i enganxant-se als pèls dels animals amb les dents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de la família poligonàcia (Polygonaceae) deriva de la presència en algunes espècies de nusos a les tiges anomenats “goni” genoll o articulació en grec, i de “poli” molts. Fulles simples i alternes; en quasi totes les espècies cada fulla té a la base del pecíol una peculiar embolcall estipular anomenat òcrea. Les flors tenen 3-6 tèpals verdosos, blancs o vermells.

Inflorescències ascendents formant un angle tancat amb la tija principal

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’empren en medicina popular per calmar cremades, bombolles i picades d’ortiga. També es poden menjar en amanida o cuinades com els espinacs però sense abusar, perquè tenen àcid oxàlic que és perillós en grans quantitats. L’àcid oxàlic s’uneix al calci per formar oxalat de calci, el que provoca deficiència de calci i la formació de càlculs renals.

Pedicel dus vegades tan llarg com el tèpal

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rumex significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic obtusifolius, deriva de "obtusus" obtús, i "folium" fulla, és a dir, amb fulles obtuses.

És considerada una espècie invasora a l’Amèrica del nord, i una mala herba nociva al Regne Unit. Una sola planta pot produir unes 7000 llavors que poden mantenir la seua capacitat germinativa durant 50 anys.

Rumex obtusifolius va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 335–336. 1753.

Família Polygonaceae