NOMS: Tipuana. Acàcia
de flor groga. Castellà : Tipa. Tipuana.
Palo rosa. Portuguès: Amendoim-acácia.
Tipuana. Anglès: Rosewood. Tipa. Pride
of Bolivia. Francès: Tipa. Palo rosa. Xinès: da ban mu.
Flors en raïms terminals o axil·lars |
SINÒNIMS: Machaerium tipu Benth.; Tipuana speciosa Benth.
DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres
del planeta que coincideix amb el regne
florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud,
les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie
procedeix, especialment, d’Argentina i Bolívia.
HÀBITAT: Cultivada
als parcs i jardins
Arbre de fins 25 metres d'alçada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbre
que pot assolir els 25 metres d’alçada amb una capçada densa sostinguda per un
tronc d’escorça gris i escletxes verticals. És un arbre semicaducifoli perquè
perd les fulles molt tard, ja ben entrat l’hivern, i les trau a principis de la
primavera.
Fulles imparipinnades de fins un pam de llargària |
Fulles oposades, compostes,
imparipinnades, de 10-20 cm de llargària i 7-11 parells de folíols peciolulats,
oblongs, de marge enter, disposats de manera alterna en dues files oposades.
Flors papilionàcies de color groc ataronjat |
Flors en
inflorescències en raïms axil·lars i terminals, amb flors de llarg pedicel i
calze acampanat, acabat en cinc dents desiguals i curtes. Corol·la papilionàcia de color groc ataronjat, amb els pètals
arrugats, l’estendard emarginat i amb una taca rogenca a la base. Androceu amb
10 estams dels quals 9 soldats formant un tub i un de lliure, d’anteres blanques.
Floreix de maig a l’agost a l’hemisferi nord i en desembre i gener al sud
d’Amèrica.
Fruit en sàmara |
Fruit en llegum
alat, tipus sàmara, el·líptic, de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada,
amb ala coriàcia i una sola llavor, de color marró clar, maduren a la tardor i
romanen a l’arbre fins l’hivern.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les arrels d’aquest arbre són molt agressives i poden aixecar
amb facilitat l’asfalt de les carreteres o el formigó de les edificacions, pel
que cal prendre precaucions i no plantar prop de cases o piscines que poden
patir danys.
Tronc amb fissures verticals |
USOS I PROPIETATS:
S’empra per reforestar àrees amenaçades per la desertificació perquè suporta
climes àrids. La fusta és bona per a treballar en fusteria i ebenisteria.
L’escorça conté tanins que s’aprofiten per adobar pells, i les fulles són un
bon aliment pel bestiar. A més a més la seua resina roja té propietats
astringents. Però principalment s’usa com arbre ornamental en parcs, jardins i alineacions
de places i carres. A finals del segles XIX i principis del XX els parcs,
avingudes i bulevards de es principals ciutats argentines es van poblar de tipuanes,
gràcies a l’arquitecte i paisatgista Carlos Thais. D’ací es va donar a conèixer
com arbre ornamental i es va difondre per la resta del món de clima temperat.
Flor de tipuana |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Tipuana deriva de “tipu” el nom que els nadius de Bolívia donaven a l’arbre. L’epítet
específic tipu fa al·lusió al mateix
fet.
Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada com Machaerium
tipu (bosiònim) per George Bentham i publicada en Hooker's Journal of Botany and Kew
Garden Miscellany 5: 267. 1853. En 1898 va ser publicada per Carl
Kuntze en Revisio Generum
Plantarum 3(3): 72. 1898. amb el nom actualment admès de Tipuana tipu
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
A Barcelona hi han molts espais amb Tipuanas, son molt maques quand están florides i ho vesteixen tot de color groc.
ResponEliminaMolt bones fotos, Manel.
Una abraçada.