Pisum sativum L.

NOMS: Pesolera, Pesolina, Pèsol. Arvella. Xítxero. Castellà: Arveja, Chicharo, Guisante. Guison. Fasols. Francès: Pois cultivé. Italià: Pisello. Anglès: Garden pea, Green pea, Shelling pea. Alemany: Gartenerbse. Grünpflückerbse. Neerlandès: Doperwt. Grec: Μπιζέλι ήμερο. Άγριο μπιζέλι.

Raïms d'1-3 flors

SINÒNIMS: Pisum sativum subsp. sativum; Pisum vulgare Judz.

DISTRIBUCIÓ: Actualment es conrea a les regions temperades i tropicals de tot el món.

HÀBITAT: Cultivat i subespontani per vores de camins i herbassars

Herbàcia enfiladissa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia enfiladissa glabra, amb tiges fistuloses que poden arribar als dos metres de longitud

Fulles amb 1-3 parells de folíols i circell ramificat

Fulles de distribució alterna, compostes, paripinnades, amb 1-3 parells de folíols oblongs, acabades en circell ramificat. Estípules ovades a la base de les fulles, més grans que els folíols, amb la base un poc serrada. De vagades les fulles no tenen folíols, només circells.  

Flors papilionàcia normalment de color blanc

Flors en raïms d’1-3 flors grans, hermafrodites, amb el calze campanulat acabat en cinc lòbuls lanceolats desiguals, els dos superiors més curts i amples. Corol·la papilionada normalment de color blanc, tot i que l’estendard i la carena poden ser rosats, liles o blavosos, i les ales purpúries o blanquinoses. Androceu diadelf amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb estil geniculat a la base i amb pèls a la part superior, acabat en estigma. Les flors tenen nèctar, però generalment són poc visitades per les abelles i predomina l'autofecundació, perquè són autògames. Floreix d’abril a juliol

Fruit en llegum bivalve

Fruit en llegum bivalve glabre amb 7-12 llavors globuloses, llises i comestibles anomenats pèsols.

7-12 llavors globuloses

Observacions: L'espècie Pisum sativum té una gran diversitat genètica que es manifesta en les moltes variacions de caràcters morfològics de flors, fulles, tiges, beines i llavors, el que va motivar les diverses classificacions de les formes intraespecífiques. Es diferencien dues subespècies, la silvestre (subsp. elatius) i la cultivada (subsp. sativum). La darrera també inclou diverses races sovint subespontànies, que són difícils de distingir.

Perfil de la flor de Pisum sativum

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes enfiladisses s’agafen a diversos suports enrotllant-se al voltant d’un tutor, com ho fan les campanetes de jardí (Ipomoea indica), o mitjançant l’ús de ganxets o uncínuls com la Galium aparine, també coneguda com apegalós, o s’agafen mitjançant circells, com fan algunes lleguminoses com el pèsol (Pisum sativum), o valent-se dels mateixos pecíols de les fulles (Clematis flammula), o d’arrels adventícies, com fa l’heura, Hedera helix.

Calze amb cinc lòbuls lanceolats

USOS I PROPIETATS: Espècie cultivada com a farratgera i per els pèsols, que es comercialitzen per a l’alimentació humana. El pèsol és natiu d'Àsia Menor però durant milers d'anys ha estat un conreu important per l’aportació d’energia, continguada al midó, i de la seva proteïna (entre el 16 i el 40 %) en la dieta humana. Actualment els pèsols formen part de nombrosos plats d’arreu del món.

De vegades les flors prenen una coloració diferent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pisum és el nom llatí que rebia el pèsol, ja esmentat al segle I per l’escriptor Iunius Moderatus Columella, autor de “De re rústica”, un tractat sobre agricultura. L’epítet específic sativus deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu.

És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient poc després del blat. Fins al segle XVI només s’emprava en gra sec o com farratge.

Flor de pesolera 

És una planta que millora el sòl perquè en les arrels hi ha nòduls amb els bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric de l'espècie Rhizobium leguminosarum, pel que és molt convenient utilitzar-ho en rotacions de conreu. A Europa substitueix fins a cert punt a la soia com a font de proteïna vegetal i el seu conreu i ús està fomentat per la política agrícola de la Unió Europea.

Aquesta planta va ser la que va utilitzar Gregor Johann Mendel als experiments que van establir les “Lleis de Mendel”, les bases de la ciència genètica actual.

Pisum sativum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 727. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)