NOMS: Estipa-sac. Blat de formiga. Blat del diable.
Bromus rígid. Civadella. Castellà:
Bromo. Zaragüelles. Hierba espiguera. Èuscara:
Larre-oloa. Portuguès: Espigão. Fura-capa.
Saruga. Italià: Forasacco di Gussone.
Francès: Brome à deux
étamines. Anglès: Rip-gut brome. Great
brome. Alemany: Gussones Trespe. Großährige Trespe.
Bromus diandrus |
SINÒNIMS: Anisantha
diandra (Roth) Tutin; Bromus
pallens Cav.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a les vores
dels camins i zones ruderalitzades.
Tija pubèrula per baix de la inflorescència |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
gramínia que pot prendre coloració vermellosa i una alçada d’entre un i tres pams,
pubèruls per baix de la inflorescència.
Lígula membranosa i curta |
Fulles planes de
fins 30 cm de llarg amb pèls a prop de la lígula que és membranosa i fimbriada
Androceu amb dos estams |
Flors en panícula
laxa amb peduncles verticil·lats (1-6) amb 1-2 espiguetes escabrides i arestades
que pengen. Glumes desiguals,
escarioses. Lemma bidentada amb aresta de 3-6 cm que surt per baix de l’àpex. Pàlea
tomentosa i ciliada al marge. Androceu amb dos estams. Floreix durant la primavera, d’abril a juny
Fruit en cariopsi
Arestes subapicals |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El gènere Bromus es
caracteritza per tenir les beines de les fulles tancades la major part de la
seva longitud (connates); les arestes s’insereixen a baix de l’àpex
(subapicals); i tenen apèndix vellosos a l’ovari.
USOS I PROPIETATS:
No hem trobat cap ús humà per aquesta espècie, ni tan sols com a farratge,
perquè té molta quantitat de sílice que perjudica al bestiar.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Bromus
deriva del grec "βρῶμα broma"
menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària.
L’epítet específic diandrus deriva
del grec “δίς dίs” dos, i “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle,
és a dir, amb dos elements masculins, amb dues anteres.
Les espiguetes són aspres degut als pèls encarats cap enrere,
com un ham, per facilitar que la llavor penetre al terra, però aquesta
característica les converteix en un perill per als animals perquè pot
allotjar-se amb facilitat en una pota, un ull o l’anus.
És considerada una herba nociva per als conreus de
cereals, i s’ha declarat espècie invasora a Califòrnia i Austràlia, on està
catalogada com una de les 10 pitjors males herbes ambientals de l’entorn
costaner.
Bromus diandrus va ser descrita per Albrecht
Wilhelm Roth i publicada en Botanische
Abhandlungen und Beobachtungen 44. 1787.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada