Hypochaeris glabra L.

NOMS: Hipoqueris glabra.  Porcellera glabra. Castellà: Lechuga de cerdo. Achicoria. Trompera. Portuguès: Hipoquere-pelada. Leituga. Leituga-pelada. Italià: Costolina glabra. Costolina liscia. Francès: Porcelle des sables, Porcelle glabre. Anglès: Smooth cat's-ear. Smooth false dandelion. Alemany: Kahles Ferkelkraut. Sand-Ferkelkraut. Neerlandès: Glad Biggekruid. Xinès: Guang mao er ju.

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Hypochaeris radicata subsp. glabra (L.) Mateo & Figuerola.; Hypochoeris glabra L.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Creix als prats terofítics de sols preferentment silícics, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Tiges i peduncles prims i gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges glabres, simples o ramificades a la part superior, gràcils amb llargs peduncles que poden arribar a fer 40 cm d’alçada.  

Fulles basals lobulades

Fulles en roseta basal oblongues, lobulades, dentades, ciliades, primes i glabrescents quasi glabres.

Involucre poc més curt que les flors

Flors en capítols de 0,5-1,5 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex dels llargs i prims peduncles, amb involucre, de bràctees lanceolades en vàries fileres, glabres o amb alguns pèls setosos, poc més curt que les flors ligulades i grogues. Floreix d’abril a juny.

Cípsela interior amb bec i exteriors sense bec

Fruits característics que diferencien aquesta espècie d’altres semblants. Són aquenis de dos tipus, els interiors del capítol tenen un llarg bec que sosté un vil·là sedós a la part superior, mentre els exteriors no tenen bec i el vil·là s’insereix directament sobre el fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les compostes és de tipus aqueni o cípsela que pot presentar a l’extrem superior el vil·là o papus, de vegades sobre una prolongació estreta anomenada bec. En aquesta espècie hi ha vil·lans amb bec i altres sense bec al mateix capítol.

Bràctees involucrals en vàries fileres

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la planta com vulnerària i les arrels tenen propietats laxants, diürètiques i tòniques. Les fulles joves poden ser consumides, crues o cuinades, com aliment d’emergència.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hypochaeris deriva del grec “ύποχοιρίς hýpochoirís” el nom d’una planta emprat per Teofrast, possiblement una xicoira. Segons altres autors deriva de “ὑπὸ hypó” sota, i de “χοῖρος choíros” porc, porcell, perquè els porcs cerquen les seues arrels per menjar-les o, segons altres, perquè els pèls abaxials d’algunes espècies d’Hypochaeris són rígides com les cerres dels porcs. L’epítet específic glabra ve del llatí i significa sense pèls.

Hypochaeris glabra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 811. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)