Calystegia soldanella (L.) R.Br.

NOMS: Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle. Coleta de mar. Castellà: Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Calistexa. Corriola da praia. Portuguès: Soldanela. Couve-do-mar. Italià: Convolvolo delle sabbie. Vilucchio marittimo. Francès: Liseron des dunes, Liseron des sables, Liseron soldanelle. Anglès: Sea bindweed. Alemany: Strand-Winde. Neerlandès: Zeewinde. Grec: Καμπανέλες. Xinès: shen ye da wan hua.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus soldanella L.; Calystegia reniformis R. Br.

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les platges i als arenals litorals. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna

Herba de tiges reptants

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tiges reptants que pot fer fins 50 cm de llarg, arrelada a la sorra mitjançant un rizoma prim i ramificat. Produeix làtex blanc.

Fulles suborbiculars un poc carnoses

Fulles oposades, un xic carnoses, lluentes, amb pecíol llarg i limbe suborbicular amb dues aurícules a la base, el que hi dona una forma de ronyó (reniforme)

Corol·la en forma d'embut de color rosa i blanc

Flors axil·lars, solitàries, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. La corol·la, rosa i blanca, té forma d’embut de fins cinc centímetres de diàmetre, embolcallat a la base pels cinc sèpals lliures i ovals del calze i per les bractèoles que cobreixen el calze i són tan llargues com ela sèpals. androceu amb cinc estams inserits a la base del tub de la corol·la. gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma bilobat. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide de més d’un centímetre dehiscent, que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies europees del gènere Calystegia es caracteritzen per tindre un parell de bractèoles amples, immediatament per sota dels sèpals, que embolcallen el calze.

Calze embolcallat per les bractèoles

USOS I PROPIETATS:  La bullida de les arrels s’empra, en medicina popular, com porgant i per combatre el reuma però cal anar en compte perquè una dosi superior a 30 gr. d’arrels per mig litre d’aigua pot ser perjudicial per la salut.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calystegia deriva del grec “kylix” que significa calze, copa, tassa, i “stéghe”, que significa sostre, per les grans bràctees que protegeixen el calze. L’epítet específic soldanella és un diminutiu del italià “soldo” moneda redona, nom derivat del “solidus” una moneda d’or a l’Imperi, segons Apuleu, en referència a la forma de les fulles.

Aquesta espècie, abans molt comuna a totes les platges, està en franca regressió i ha desaparegut en moltes localitats per l’excés d’urbanitzacions i els canvis en el nivell freàtic. (Vegeu “El canvi ambiental global en la flora singular” en la revista Mètode)

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Convolvulus soldanella en Species Plantarum 1: 159. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment acceptat de Calystegia soldanella va ser publicat per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae 484. 1810.

Família Convolvulaceae

Ononis reclinata L.

NOMS:  Gavó reclinat.  Francès: Bugrane renversée.  Bugrane à fleurs pendantes.  Italià: Ononide reclinata. Anglès: Small Restharrow. Alemany: Zurückgeneigter Hauhechel. Grec: Ονωνίς η κεκλιμένη.

Flors axil·lars solitàries i pèndules

SINÒNIMS: Ononis mollis Savi; Ononis inclusa Bertol.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pinars però també als erms, marges de bancals i prats de plantes anuals o bianuals (terofítics). Fins els 1200 metres d’altitud

Herba erecta o decumbent amb pèls glandulosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, erecta o decumbent, de fins un pam d’alçada, simple o ramificada des de la base i amb abundants pèls glandulosos.

Fulles trifoliades

Fulles trifoliades, les florals simples, amb els folíols dentats a la meitat superior, oblongs o obovats. Estípules ovals acuminades

Flor papilionada

Flors axil·lars, solitàries, pèndules, de 5-8 mm, amb la forma típica de les lleguminoses. En realitat surten en raïms foliosos terminals, amb peduncle de menys d’1 cm. Calze amb cinc sèpals pilosos més llargs que la corol·la. Corol·la igual o poc més curta que el calze, amb el pètal superior (estendard) color rosa o lila i la resta blanquinosos. Floreix de març a juliol

Fruit en llegum pèndul amb pèls

Fruit en llegum tant o poc més llarg que el calze, pèndul i amb pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses formen un grup gran i variat que es divideix en tres subfamílies: Mimosoidees, Cesalpinoidees i Papilionoidees. Es diferencien clarament pel tipus de flor. Les mimosoidees tenen les flors en inflorescències glomerulars amb flors petites, com les acàcies. Les cesalpinoidees tenen les flors de forma variada, des del garrofer (Ceratonia síliqua) l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) o l’espècie que hi dona nom: la ponciana (Caesalpinia gilliesii). I per últim les papilionoidees amb la flor típica amb estendard, ales i carena, com aquest gavó.

Flor igual o menor que el calze

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ononis deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment l’abriüll (Ononis spinosa L.). 

L’epítet específic reclinata del llatí “reclinatus, a, um” reclinat, pèndul, en referència a la disposició de les flors després de l’antesi.

Ononis reclinata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1011. 1763. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ammophila arenaria (L.) Link

NOMS: Borró. Canya d´arenal. Canyoca, Canyota, Pallola. Castellà : Barrón. Arenaria. Carrizo. Èuscara: Harenondokoa. Portuguès: Estorno. Francès: Roseau des sables. Gourbet. Oyat du midi. Anglès: European beachgrass. Marram grass. Alemany: Gewöhnlicher Strandhafer. Meer-Strandgras. Neerlandès: Helm. Grec: Αμμόφιλο το αμμόφυτο

Flors en panícula densa

SINÒNIMS: Arundo arenaria L. (Basiònim); Calamagrostis arenaria (L.) Roth; Psamma arenaria (L.) Roem. & Schult.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletea. Creix als sistemes dunars i arenals marins del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna (València)

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula membranàcia bífida i molt gran

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins un metre d’alçada que desenvolupa una xarxa de rizomes, per ancorar-se a un substrat solt com l’arena, i forma grans tofes de tiges fines i rígides

Fulles llargues i primes, junciformes

Fulles llargues, rígides, junciformes, convolutes, amb l’extrem acabat en punta i color glauc. Té una lígula membranàcia i bífida molt gran que la diferencia d’altres gramínies que creixen a les dunes

Espiguetes pedicel·lades amb una sola flors fèrtil i altra estèril

Flors en panícula cilíndrica llarga i densa, de 10-25 cm de llarg, de color palla, amb espiguetes pedicel·lades de poc més d’1 cm, comprimides lateralment amb una sola flor fèrtil, acompanyada d’un rudiment estèril. Glumes quasi iguals que sobrepassen lleugerament la flor. Glumel·les quasi iguals, la inferior bidentada i mucronada. Androceu amb tres estams. Gineceu amb estigma lateral. Floreix en maig, juny i juliol

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi glabra, oblong-cilíndrica amb ranura a la part interna.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ammophila arenaria reuneix una sèrie de condicions que la fan idònia per habitar a les dunes dels arenals costaners (psammòfila). Suporta bé la sal que aporta la proximitat al mar (halòfita), i pot viure amb sequera severa en l’època desfavorable (xeròfit). Aquestes i d’altres propietats fan d’aquesta una planta pionera que colonitza zones litorals abans que qualsevol altra.

USOS I PROPIETATS: Té un paper fonamental en la fixació de l’arena dels sistemes dunars on, a més, serveixen de refugi a nombrosos artròpodes i aus marines.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ammophila deriva del grec “ἄμμος ammos” sorra, arena, i “φιλος phílos” amic, és a dir, que hi agrada la sorra, perquè creix en sòls sorrencs. L’epítet específic arenaria ve del llatí “arenarius, a, um” de l’arena, de la sorra, propi dels arenals

Aquesta espècie va ser primerament descrita i publicada per Carles Linné com Arundo arenaria en Species Plantarum 1: 82. 1753. Amb el nom actualment acceptat d’Ammophila arenaria va ser publicada per Johann Heinrich Friedrich Link en Hortus Regius Botanicus Berolinensis 1: 105. 1827. 

Família Gramineae (Poaceae)

Carrichtera annua (L.) DC.

NOMS: Pitanet. Ruca. Castellà : Cucharilla. Mastuerzo valenciano. Pítano anual. Italià: Carrichtera annuale. Francès: Carrichtère. Anglès: Cress Rocket. Ward’s weed.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Vella annua L. (Basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Moricandio-Carrichteretum. Creix als camps abandonats, vores de camins i llocs alterats i secs. Fins els 600 metres d’altitud

Tiges erectes, ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges erectes, ramificada des de la base

Fulles pinnatisectes

Fulles peciolades pinnatisectes amb segments de segon ordre quasi linears

Quatre pètals en creu

Flors en raïms de 10-40 flors petites amb quatre pètals, d’un groc tirant a crema, col·locats en creu, com és habitual en aquesta família. Calze amb quatre sèpals eretes i els laterals amb una petita gepa a la base. Corol·la amb pètals de limbe obovat atenuat a l’ungla i nervis violacis més obscurs. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts (tetradínams).  Floreix en febrer, març i abril

Fruit en silícula característica

Fruit en silícula dehiscent i pèndula característica, amb una part globosa amb fileres de pèls híspids i una segona part estèril en forma de cullereta glabra. 

Calze amb quatre sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta herba té les tiges rígides, el que sembla ser una estratègia de dispersió de les llavors, perquè una lleu fregada de qualsevol branqueta produeix una vibració que provoca l’apertura de varis fruits, si estan madurs. D’altra banda la posició de la part estèril del fruit, que sembla una cullereta amb la concavitat cap amunt, pareix que és una evolució per retenir les gotes de pluja o del reixiu.

Part estèril del fruit en forma de cullereta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Carrichtera està dedicat a Bartholomeus Carrichter, botànic i metge de la cort dels emperadors d’Alemanya Ferran I i Maximilià II d’Asburg. És un gènere monotípic, és a dir, que la seua única espècie és Carrichtera annua. L’epítet específic annua significa anual, en referència a la durada del cicle vegetatiu.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 641. 1753.  com Vella annua. Amb el nom actualment acceptat de Carrichtera annua va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle en Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 7(1): 250. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Cerastium pumilum Curtis

NOMS: Cerasti menut. Castellà: Cerastio pequeño. Francès: Céraiste nain. Italià: Peverina piccola. Anglès: Dwarf Mouse-ear. European Chickweed. Alemany: Dunkles Hornkraut. Niedriges Hornkraut. Neerlandès: Steenhoornbloem.

Pèls glandulosos en tota la planta

SINÒNIMS: Cerastium glutinosum Fries

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Festuco-Sedetalia. Creix als pradells terofítics, vores de camins i erms. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges primes erectes de fins un pam d’alçada i pèls glandulars a la seua superfície, de vegades ramificats des de la base. 

Fulles oposades ovat-lanceolades

Fulles ovat-lanceolades de fins 2 cm, oposades, sèssils, sense estípules, cobertes de pèls.  

Pètals blancs i bífids

Flors en inflorescències ramoses i dicòtomes, amb els pedicels més llargs que el calze, i amb pèls glandulosos com la tija. Bràctees sense marge membranaci. Les flors són pentàmeres, amb el calze format per sèpals divergents, lanceolats, aguts i amb el marge escariós, amb pèls glandulosos que no sobrepassen l’àpex. Corol·la de 4-8 mm de diàmetre, blanca, amb pètals igual o més curts que els sèpals, bífids i glabres. Androceu amb 5(10) estams. Gineceu d’ovari súper amb 5(4) estils. Floreix de març a juliol

Càpsula cilíndrica corbada a l'àpex

Fruit en càpsula cilíndrica i un xic corbada, dehiscent per 10(8) dents erectes, amb llavors de color marró lleument tuberculades.

El pedicel més llarg que el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molt semblant a Cerastium glomeratum però  a diferència d'aquest, que té les flors en glomèruls de flors amb curt pedicel, aquesta espècie té les flors en raïms dicòtoms, els pedicels més llargs que els calze, i les bràctees superiors sense marge membranós.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cerastium deriva del grec “κέρας, -ατοϛ céras, -atos” banya, per l’aspecte del fruit. L’epítet específic pumilum  significa nan, petit, en comparació amb les espècies congèneres.

Cerastium pumilum va ser descrit per William Curtis i publicat en Flora Londinensis 2(6,69): pl. 128. 1794. 

Família Caryophyllaceae

Silene tridentata Desf.

NOMS: Silene tridentada. Castellà: Conejera de tres dientes. Anglès: Spanish Catchfly.

Flors en monocasi lax

SINÒNIMS: Silene calycina Salzm. ex Rohrb.; Silene coarctata Lag.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental i Macaronesia

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics sobre substrat calcari. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba poc ramificada i erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta poc ramificada i pilosa, de fins 40 cm d’alçada

Fulles inferiors espatulades

Fulles lanceolato-espatulades, les inferiors, i lanceolato-linears les superiors.

Crol·la rosa amb lígula corol·lina emarginada

Flors en monocasi lax amb bràctees tant o més llargues que les flors. Calze format per cinc sèpals soldats formant un tub (gamosèpal), amb 10 nervis patents, dividit en dents linear-lanceolades fins 1/3 de la seua longitud, amb pèls, que es contrauen a la gola en la fructificació. Corol·la de color rosa amb cinc pètals bífids, clarament diferenciats en dues parts: ungla i limbe, amb lígula corol·lina emarginada. Androceu amb 10 estams. Ovari súper. Floreix de març a maig

Càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide atenuada en bec, de 7-10 mm, dehiscent per 3-6 dents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el calze es compon de sèpals, que són antòfils estèrils, generalment verds i de consistència herbàcia amb funció protectora. Si els sèpals estan lliures entre si el calze s'anomena dialisèpal, mentre que si estan units es diu gamosèpal, com en aquest cas. Quan el calze és gamosèpal es poden distingir tres parts ben definides: el tub, que és la porció en la qual els sèpals estan units; la gola, que és el lloc en què els sèpals es separen els uns dels altres; i el limbe, que és la poció lliure, formada pels extrems apicals de cada sèpal o lòbul.

Calze amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic tridentata deriva de "tres = tris" tres, i "dens, dentis" dent, és a dir, amb tres dents

Espècies d'aquest gènere han estat objecte d'investigació pels ecologistes, els biòlegs evolutius i genetistes, incloent Darwin, Mendel i Correns. Moltes espècies Silene segueixen sent àmpliament utilitzats en estudis, en particular en els camps de l'ecologia i la biologia de l'evolució. El gènere s'ha utilitzat com un model per a la comprensió de la genètica de la determinació del sexe durant més d'un segle. Diverses espècies de Silene contenen una barreja d'individus hermafrodites i femella (o mascle estèril) (ginodioècia), i els primers estudis de Correns va mostrar que l'esterilitat masculina podria ser heretada per via materna, un exemple del que ara es coneix com esterilitat citoplasmàtica masculina.

Silene tridentata va ser descrita per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicada en Flora atlàntica 1: 339 1798

Família Caryophyllaceae

Knautia arvensis (L.) Coult.

NOMS: Escabiosa borda. Herba de la pallola. Herba del mal de masclit, Vídues bordes. Castellà: Escabiosa, Viuda silvestre. Escabiosa oficinal. Hierba del sarampión. Èuscara: Atz-belarr. Portuguès: Escabiosa. Saudade brava. Italià: Ambretta. Francès: Knautie des champs, Scabieuse des champs. Anglès: Field scabious. Blue-buttons. Alemany: Acker-Witwenblume. Wiesen-Witwenblume. Nähkisselchen. Wiesenskabiose. Neerlandès: Beemdkroon. Grec: Κναούτια.

Capítol de Knautia arvensis

SINÒNIMS: Scabiosa arvensis L.; Knautia subscaposa Boiss. et Reut.; Trichera arvensis (L.) Schrad.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix sobre terrenys calcaris, en brolles i pastures seques de muntanya, mesoxeròfiles. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud.

Herba de tiges simples o ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges folioses que poden assolir més d’un metre d’alçada tot i que sol quedar-se entre un o dos pams; les tiges són simples o ramificades a la part superior amb branques divaricades amb pèls curts.

Fulles basals enteres o pinnatipartides

Fulles oposades, verdes amb indument de pèls especialment als nervis del revers, que formen una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades enteres o pinnatipartides, i altres caulinars lirades, pinnatipartides o pinnatisectes, amb pecíol alat i marge lleugerament revolut, més petites quan més amunt.

Involucre amb bràctees lanceolades i lliures

Flors en capítols de 2,5-5 cm de diàmetre sobre peduncle de fins 30 cm. flors hermafrodites, tetràmeres, iguals o les perifèriques un poc majors. Calze amb 8-14 peces escarioses, arestades i escabrides, erectes a la maturitat. Corol·la rosa, violeta o blavosa, formant un tub acabat en quatre lòbuls, amb pèls a la gola. Androceu amb quatre estams. Gineceu amb estigma capitat. Involucre amb 12-14 bràctees lliures ovato-lanceolades, amb pèls i ciliades, disposades en dues fileres. Floreix entre Maig i agost.

Fruit en aqueni amb el calze persistent

Fruit en aqueni pilós en forma de cilindre, amb el calze persistent, amb truges que s’enganxen a animals i aus per afavorir la dispersió de les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les dipsacàcies el fruit és un aqueni, envoltat per l’involucel i coronat pel calze persistent, que caracteritza a cada espècie. El grau de desenvolupament del calze i de l’involucel, quan el fruit és madur, serveix per identificar gènere i espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es feia servir per tractar malalties de la pell com l'èczema o la sarna, i també per curar ferides. A Catalunya és utilitzada per fer la beguda tradicional de la ratafia, una beguda que es pren com aperitiu.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Knautia és en honor del metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716) autor de un Methodus plantarum genuina, qua notae characteristicae seu differentiae genericae... tot i que alguns autors diuen que Linné va dedicar el gènere a Christoph Knaut (1638-1694) també metge, botànic i germà de l’anterior. L’epítet específic arvensis procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Knautia és un gènere de plantes herbàcies perennes de la família Dipsacaceae, d'acord amb la classificació tradicional de Cronquist (1981), i de la família Caprifoliaceae, segons la classificació filogenètica.

Carles Linné la va publicar aquesta espècie per primera vegada amb el nom de Scabiosa arvensis en Species Plantarum 1: 99. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Knautia arvensis va ser publicada per Thomas Coulter (Coult.) en Mémoire sur les Dipsacées 29. 1823.

Família Dipsacaceae (Caprifoliaceae)