Cynosurus echinatus L.

NOMS: Cua de ca equinada. Cinosur equinat. Castellà: Cola de perro. Grama estrellada. Portuguès: Rabo-de-cão. Rabo-de-cão-eriçado. Francès: Crételle épineuse. Crételle hérissée. Crételle hérissée d'aiguillons. Italià: Covetta comune. Anglès: Hedgehog dog-tail grass. Rough dog's-tail. Bristly Dogstailgrass. Alemany: Stachel-Kammgras. Stacheliges Kammgras. Neerlandès: Stekelkamgras.

Inflorescència en panícula unilateral

SINÒNIMS: Falona echinata (L.) Dumort.

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Cisto-Lavanduletea. Creix en camps, erms, herbassars i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

Gramínia amb la tija molt fina de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins 60 cm d’alçada amb una tija molt fina llisa i glabra, verda, amb els nusos bruns.

Fulla de tacte aspre, amb lígula oblíqua

Fulles linears, planes, de tacte aspre, de 3-6 cm de llarg. Beina llisa. Lígula entera, oblonga i obliqua.

Espiguetes amb llargues arestes

Flors en inflorescència en panícula unilateral, és a dir, que totes les espiguetes estan dirigides a un costat, mentre a l’altre costat es pot veure el raquis al descobert. És densa i ovoide. Espiguetes amb llargues arestes que sobresurten de la panícula. Cada espigueta fèrtil en té una d’estèril a sota. Les fèrtils porten 1-5 flors hermafrodites, amb glumes uninèrvies hialines. Les estèrils amb glumes estretes de lemmes aristades. Androceu amb tres estams d’anteres grogues, linears i sagitades, amb les teques formant una X que vibra al vent. Ovari súper acabat en dos estigmes plomosos. Floreix d’abril fins juliol.

Fruit en cariopsi el·lipsoïdal, glabra, lleugerament aplanada.

Tres estams amb anteres grogues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si les flors surten directament sobre un únic eix, sense pedicel, aleshores s’anomena espiga, com el margall bord (Hordeum murinum). Si les flors surten sobre un únic eix però amb pedicel és un raïm com per exemple la calabruixa (Muscari comosum). I si la inflorescència està formada per un eix del qual surten branques que són ramificades de nou en raïm, estem parlant d’una panícula. Curiosament el que anomenem popularment raïm (Vitis vinifera) és una panícula, perquè una panícula és un raïm de raïms.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cynosurus deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs” gos, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de gos, per la forma de l’espiga. L’epítet específic echinatus ve del grec “ἐχῖνος echînos” eriçó de mar, porc espí i per extensió espinós, per les denses espiguetes amb arestes.

Cynosurus echinatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 72. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)