Lathyrus tremolsianus Pau

NOMS: Pesolera de pastor. Guixa borda. Castellà: Guisante borde. Guisante silvestre.

Flors en raïm axil·lar de 2-3 flors

SINÒNIMS: Lathyrus pulcher J. Gay; Lathyrus elegans Porta & Rigo;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica). “Considerat fins fa pocs anys endemisme valencià, els estudis recents han demostrat que Lathyrus pulcher s'estén pel territori beticorifeny fins al nord del Marroc” (E. Laguna en Mètode)

Herba de tiges alades poc ramificades

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix sobre sòls calcaris en clars de matollars, vores de camins i llocs alterats. Entre els 500 i els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges alades, poc ramificades, que poden arribar al metre d’alçada, decumbents

Fulles amb dos folíols oposats i circell ramificat

Fulles de distribució alterna amb el pecíol alat, dues estípules lanceolades a la base del pecíol, i dividides en dos folíols de linears a estretament lanceolats. Del punt d’unió dels folíols surten els circells ramificats.

Flors papilionades amb estendard gran

Flors en grups de 2-3, rarament solitàries, amb peduncles axil·lars més llargs que la fulla corresponent. Calze amb cinc dents més llargs que el tub de la corol·la, que és gran, entre 2 i 3 cm, papilionada, de color púrpura; estendard suborbicular i emarginat. Androceu amb tub estaminal. Gineceu amb ovari glabre amb estil contort. Floreix en maig i juny.

Fruit en llegum

Fruit en llegum glabre de 7-8 cm de llarg, amb 10-17 llavors rugoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Lathyrus conté unes 160 espècies. Els fruits d'algunes de les espècies es coneixen amb el nom de guixa, guixó o pèsol silvestre, i les plantes s'anomenen guixera, guixonera, pesolera, veçot o gerdell. Les llavors d'algunes de les seues espècies contenen aminoàcids que poden ser tòxics, si es mengen en quantitats relativament grans durant períodes prolongats de temps, perquè podent arribar a causar la malaltia del latirisme.

Calze amb cinc dents més llarg que el tub de la corol·la

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Lathyrus deriva del grec “λάθυρος láthyros” veça o altra lleguminosa no identificada, en Teofrast. Segons altres autors deriva del grec “λα la” que indica intensitat, i “θέρο théro” calor, calfar, per la presumpta propietat afrodisíaca d’algunes espècies del gènere. L’epítet específic tremolsianus és en honor del botànic i apotecari català Frederic Trèmols i Borrell (Cadaqués 1831- Barcelona 1900).

Lathyrus tremolsianus va ser descrita per Carlos Pau i publicada en Notas botánicas a la flora española. 4: 29. 1891.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)