NOMS: Violer. Violer
lívid. Castellà: Alhelí de campo. Francès: Matthiole des champs.
Flors en raïm lax |
SINÒNIMS: Matthiola anoplia Pomel;
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental
HÀBITAT: Secalion mediterraneum. Camps de secà,
erms, clarianes, en terrenys pedregosos o arenosos, fins els 700 metres
d’altitud
Herba erecta de fins 40 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
erecta, simple o ramificada, verda, pubescent, amb tiges de fins 40 cm d’alçada
Fulles parcialment reunides en roseta basal |
Fulles dentades o pinnatífides, parcialment reunides
en roseta basal oblanceolades o el·líptiques
Corol·la amb quatre pètals en creu |
Flors en raïm
lax. Calze amb quatre sèpals de 8-11 mm. sovint tenyits de porpra, amb el marge
membranaci i els laterals amb gepa a la base. Corol·la amb quatre pètals
disposats en creu, de color rosa purpuri. Androceu tetradínam, amb els dos
estams laterals més curts que els quatre centrals. Gineceu amb estil curt i
estigma bilobat que perdura a l’àpex del fruit. Floreix a la primavera, de març
a juny
Apèndix apical en forma de mitja lluna |
Fruit en síliqua linear
i torulosa amb dos apèndix apicals, i de vegades un de central, que sembla una mitja lluna, dehiscent
Floreix a la primavera, entre març i juny |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és molt particular. Són càpsules amb
un envà membranós longitudinal al centre, que sosté les llavors, i dues valves
laterals que es desprenen en madurar. Se’n troben però de forma i mida molt
diversa. Molts són molt més llargs que amples, i llavors s’anomenen síliqües. Altres no fan de llarg més de
dues o tres vegades l’amplada, i s’anomenen silícules.
A més, hi h altres que no obrin les valves sinó que es fragmenten en segments (toments) o, com que tenen una o dos
granes, es mantenen sencers.
Calze sovint pren una coloració porpra |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Matthiola
és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i
comentar la Materia Mèdica de
Dioscòrides. El nom específic lunata
és un epítet llatí que significa semblant a la lluna, per la presència d’un
òrgan paregut a una mitja lluna.
Matthiola lunata
va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle (DC.) i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 176.
1821.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Per l'hànbitat que descrius hauría de haber vist aquest violer, però no, no l'he vist mai.
ResponEliminaEs molt maco, m'agradat molt.
Un petonet.