Carpobrotus edulis (L.) N.E.Br.

NOMS: Curatall. Bàlsam comú. Bàlsam d’ungla de gat, Dents de lleó. Castellà: Bálsamo, Diente de león, Hierba del cuchillo, Higo del cabo, Higo marino. Francès: Ficoïde comestible, Figuier des hottentots. Anglès: Hottentot-fig. Ice plant. Pigface. Sour fig. Grec: Απτένια. Μπουζί.

Flors solitàries

SINÒNIMS: Mesembryanthemum edule L.; Abryanthemum edule (L.) Rothm.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Originària de Sud-Àfrica)

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Planta utilitzada en jardineria i naturalitzada a les zones litorals. Fins els 500 metres d’altitud. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta entapissant amb tiges llargues cobertes de fulles crasses

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta rastrera, glabra, que estén llargues branques robustes, cobertes de fulles, formant una catifa verda. Les branques poden assolir més de 2 metres de llarg i són sufrutescents, és a dir, que quasi arriben a lignificar-se.

Fulles de secció triangular

Fulles oposades, carnoses de secció triangular (triangle equilàter) amb forma de creïlles fregides, agudes, de 8-12 cm. amb la màxima amplada a la meitat de llur longitud, de color verd.

Flors de fins 10 cm de diàmetre

Flors solitàries que poden arribar als 10 cm de diàmetre, hermafrodites, amb peduncle de fins 5 cm. calze amb cinc tèpals desiguals de marge escariós. Té una falsa corol·la formada per un verticil de nombrosos estaminodis petaloides linears que poden ser porpres o grocs, rarament blancs. Androceu amb nombrosos estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari ínfer amb 12 estigmes sèssils i plomosos disposats radialment. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en baia comestible

Fruit en baia carnosa i comestible

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie conviu, als mateixos hàbitats, amb una altra espècie de morfologia molt semblant: Carpobrotus acinaciformis. Es diferencien perquè aquesta té les flors de color purpuri i les fulles un poc més amples, també de secció triangular però formant un triangle isòsceles.

Nombrosos estams i 12 estigmes plomosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les fulles com cicatritzants i el suc de la planta com purgant. Les fulles es poden consumir confitades en vinagre, això com els fruits.

En jardineria s'ha utilitzat molt com entapissant per la seva rapidesa en cobrir el substrat i la seua resistència a la sequera. Malauradament s'ha naturalitzat i s'ha convertit en una planta invasora del litoral rocós i de les dunes, arribant a cobrir superfícies extenses i desplaçant a la flora local.

“Les invasions biològiques són reconegudes entre els principals perills per a la conservació dels ecosistemes naturals i la segona causa responsable de la pèrdua de biodiversitat” (de l’article de Simón Fos “La invasió verda” en Mètode)

Calze amb cinc sèpals desiguals de marge escariós

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carpobrotus deriva del grec “καρπός carpόs” fruit, i “βρωτός brōtós” comestible, pel fruit mengívol. L’epítet específic edule reforça la idea del gènere perquè deriva del llatí “edo” menjar, “edulis, -e” comestible.

Aquesta espècie va ser publicada per Carles Linné en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1060. 1759. com Mesembryanthemum edule (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Carpobrotus edulis va ser publicat per Nicholas Edward Brown en The Genera of South African Flowering Plants 249. 1926. 

Família Aizoaceae