NOMS: Mansega
marina. Jonça marina. Castellà:
Chuzos. Francès: Souchet des dunes,
Souchet en têtes. Italià: Zigolo
delle spiagge. Anglès: Capitate
Galingale. Sand Sedge. Alemany: Dünen-Zypergras.
SINÒNIMS: Schoenus mucronatus L.; Mariscus mucronatus (L.) Gaertn.; Cyperus kalli (Forsk.) Murbeck.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Agropyretum mediterraneum. Ammophiletea.
Creix a les platges i als sistemes dunars litorals. Aquests exemplars de la
platja de Tavernes de la Valldigna
FORMA VITAL: Geòfit:
en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable
produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure
durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba
psammòfila pionera que surt de rizomes estoloniformes subterranis, que poden
assolir una longitud considerable, mitjançant els quals són capaces de
colonitzar els sistemes dunars. Tota la planta, excepte les espiguetes, té un
color verd glauc.
Fulles linears,
canaliculades i gruixudes que surten directament de la base de la tija.
Flors en
inflorescències terminals compactes, a l’àpex d’una tija massissa i estriada de
fins 40 cm d’alçada, amb fulles bracteals desiguals que ultrapassen molt les
espiguetes; aquestes espiguetes són comprimides i multiflores, mesuren fins 2 centímetres de llarg per 3-4 mm
d’amples, de color bru, amb tres estams. Ovari súper i estil acabat en dos
estigmes. Glumes mucronades. Floreix d’abril a setembre
Fruit en núcula
trígona obovada de fins 3 mm.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La inflorescència bàsica de les ciperàcies és una
espigueta, igual que la de les gramínies, per això abans es creia la
família més emparentada amb elles, però les ciperàcies no tenen lígula, les
fulles són trístiques i les seues beines són tancades. A més, les flors de
les gramínies estan tancades per dues bràctees (la lemma i la pàlea) mentre que
les de les ciperàcies estan tancades per una sola bràctea.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Cyperus
prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa
punta afilada, per la forma de les espiguetes. Lèpítet específic capitatus deriva de
"cáput, cápitis", que
significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que
semblen cabets a sobre de les tiges.
Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per
Carles Linné i publicada en Species Plantarum 42. 1753. com Schoenus mucronatus.
Amb el nom actualment acceptat de Cyperus
capitatus va ser publicada per Domingo Vandelli (Vand.) en Fasciculus plantarum cum novis generibus et
speciebus 5. 1771.
Família Cyperaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada