Menuda Natura: Polygonum maritimum L.

divendres, 18 d’agost del 2017

Polygonum maritimum L.

NOMS: Cenyuc marí. Estiravelles, Passacamins marí, Polígonum marí. Castellà: Corregüela marina. Centinodia marítima. Gallego: Herba da becerra. Tronzos. Portuguès: Pecegueira da praia. Francès: Renouée maritime. Italià: Poligono marittimo. Anglès: Sea Knotgrass. Alemany: Dünen-Knöterich. Neerlandès: Strandduizendknoop. Grec: Ασημόχορτο.

Flors axil·lars solitàries o en grups de 2-4

SINÒNIMS: Polygonum chilense K. Koch; Avicularia maritima Didr.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les primeres alineacions dunars, als sistemes dunars del litoral. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta ramificada des de la base amb tiges molt folioses de la meitat fins a l’àpex però sense fulles a la base, de fins 80 cm de llarg, prostrades i tortuoses. Lignificada a la base.

Fulles alternes de color verd cendrós

Fulles de distribució alterna, un xic carnoses, de contorn el·líptic, marge enter, revolut i nervis molt marcats al revers, d’un color verd cendrós. A la base del curt pecíol hi ha l’òcrea, una beina de color rovell a la base i transparent a la part superior, laciniada, més llarga que l’entrenús.

Periant amb cinc peces petaloides

Flors axil·lars poc vistents, solitàries o en grups de 2-4, hermafrodites, amb pedicels inclosos en l’òcrea. Periant format per cinc peces petaloides blanques. Androceu amb 8 estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estigmes capitats. Floreix de març a desembre.

Fruit en aqueni trígon, dins del periant persistent

Fruit en aqueni trígon llis i brillant que sobresurt lleugerament del periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una beina que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies, i les plantes que tenen òcrea s’anomenen ocreades.

Òcrea característica de la família

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com vulnerària i astringent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Polygonum deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, assenyala les virtuts medicinals d’aquesta planta i comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”.

L’epítet específic maritimum deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.