NOMS: Herba de
mal de pedra. Herba de Noé. Herba urinària. Pixosa. Castellà: Herniaria. Quebrantapiedras. Hierba de la orina. Francès: Herniaire cendrée. Anglès: Hairy Rupturewort.
 |
| Herba grisenca de tiges prostrades |
SINÒNIMS: Herniaria cinerea DC.; Herniaria diandra Bunge
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia.
Camps de conreu de secà, clarianes de les garrigues i vores de camins, sobre
sòls secs. Fins els 1500 metres d’altitud.
 |
| Tota la planta està coberta de pèls hirsuts |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
Rarament Hemicriptòfit: plantes
vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria
cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen
(les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts
aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
grisenca, petita, pluricaule, de tiges prostrades en terra, de fins un pam, i
cobertes de pèls hirsuts, igual que les fulles i el calze de les petites flors.
 |
| Fulles alternes de limbe oblong |
Fulles de
distribució alterna, sèssils, de limbe oblong i cobertes de pèls hirsuts, fins
i tot al marge que és enter. Dues petites estípules escarioses i triangulars en
cada nus.
 |
| Flors verdoses i molt menudes, d'1-1,5 mm |
Flors molt
menudes, poc vistoses, subsèssils, verdoses, d’1-1,5 mm, agrupades en glomèruls
oposats a les fulles. Sèpals persistents, verds, lleugerament desiguals i
coberts de pèls. Corol·la amb cinc pètals, difícils de veure, alternant amb els
sèpals. Androceu amb dos estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari semiínfer,
amb curt estil i dos estigmes. Floreix de març a juliol.
Fruit en utricle
dins el calze persistent, amb llavors lenticulars, llises, de color bru fosc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: A diferència dels animals, en les plantes, les funcions no van
lligades a òrgans únics, com el cor o els pulmons, sinó que tenen una
estructura modular, en la qual cada part és important però cap és del tot
imprescindible, per defensar-se dels predadors. Tot i això, les plantes,
respiren sense pulmons, s’alimenten sense boca ni estómac, es mantenen dretes
sense esquelet i, fins i tot, són capaces de prendre decisions sense cervell. (1)
 |
| Flors agrupades en glomèruls oposats a les fulles |
USOS I PROPIETATS:
Emprada en medicina popular per tractar les pedres del ronyó i les hèrnies,
d’on ve el seu nom.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Herniaria
deriva del llatí “hernia, -ae” per la
suposada propietat de curar les hèrnies de les seues espècies. L’epítet
específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa
eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o
menys llargs, del indument. El nom de la subespècie, cinerea, ve del llatí “cinis,
cineris” cendra, pel color cendrós, grisenc, de la planta.
Aquesta planta va ser publicada, per primera vegada, per Carles Linné
en Species Plantarum 1: 218. 1753. amb el nom de Herniaria
hirsuta. En 1815 Augustin Pyramus de Candolle la va publicar en Flore Française. Troisième Édition 6: 375.
1815. com Herniaria cinerea. I, finalment, amb el
nom actualment acceptat de Herniaria hirsuta subsp. cinerea
va ser publicada per António Xavier Pereira Coutinho (Cout.)
Família Caryophyllaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada