Hypochaeris radicata L.

NOMS: Herba plana. Peluda. Coleta. Herba del falcó. Porcellera peluda. Castellà: Hierba del halcón. Peludos. Occità: Borrut, Platons. Portuguès: Leiteirigas. Leituga. Francès: Porcelle enracinée, Porcelle à forte racine, Salade de porc. Italià: Costolina giuncolina. Anglès: Common Cat's-ear. False Dandelion. Alemany: Gemeines Ferkelkraut. Gewöhnliches Ferkelkraut. Neerlandès: Gewoon Biggekruid.  

Capítols de 2-3 cm de diàmetre

SINÒNIMS: Hypochoeris radicata L.; Porcellites radicata (L.) Cass.; Hypochaeris neapolitana DC.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que 

es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Molinio-Arrhenatheretea. Hàbitat molt variable, des d’herbassars ruderals, pradells d'anuals, sòls humits temporalment, clarianes de boscos i pastures, fins dunes marítimes. Fins als 1500 metres d’altitud.

Tiges afil·les poc ramificades, llargues i primes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de tiges poc ramificades, llargues i fines, de fins 70 cm, sense fulles (afil·les), amb petites esquames distants entre elles, glabres, que exsuden làtex blanc al tallar-les.

Fulles amb pèls híspids

Fulles en roseta basal, oblongues i atenuades a la base, un poc gruixudes però amb el marge de forma molt variable: dentades, pinnatífides o pinnatisectes, però sempre amb pèls híspids

Flors amb lígula groga

Flors en capítols de 2-3 cm de diàmetre, amb involucre més curt que les flors, de bràctees lanceolades, de marge escariós. Flors amb lígula de color groc acabada en cinc dents. Androceu amb les anteres formant un tub al voltant de l’estil. Gineceu d’ovari ínfer i estigma bífid. Floreix de maig fins a l’octubre

Fruit en aqueni amb papus biseriat

Fruit en aqueni amb papus biseriat, amb bec, de 8-17 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són l’esclavó que uneix la terra amb el sol. Tot el que els humans han usat com a font d’energia des del principis dels temps prové de les plantes però, a més a més, amb la miraculosa relació amb el sol, produeixen l’oxigen que respirem, el nostre menjar i les molècules químiques que fem servir per tractar les nostres malalties 

Flors en capítols terminals solitaris

USOS I PROPIETATS: L’arrel es pot torrar i, molta, es pot emprar com a substitut del cafè. Les fulles tendres poden consumir-se en amanida o bullides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hypochaeris deriva del grec “ύποχοιρίς hýpochoirís” el nom d’una planta emprat per Teofrast, possiblement una xicoira. Segons altres autors deriva de “ὑπὸ hypó” sota, i de “χοῖρος choíros” porc, porcell, perquè els porcs cerquen les seues arrels per menjar-les o, segons altres, perquè els pèls abaxials d’algunes espècies d’Hypochaeris són rígides com les cerres dels porcs. L’epítet específic radicata ve del llatí “radico” posar arrels, per l’arrel gruixuda.

Hypochaeris radicata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 811. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)