Paronychia suffruticosa (L.) Lam.

NOMS: Herbeta de la sang. Sanguinària. Castellà: Hierba de la sangre. Hierba de las siete sangrias. Hierba del panadizo.

Flors en inflorescències ramificades, en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Illecebrum suffruticosum L.; Herniaria polygonoides Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. És un endemisme Ibero-llevantí

HÀBITAT: Thymo-Siderition. Ononido-Rosmarinetea. Creix a les timonedes i matollars clars, en llocs secs i pedregosos, preferentment sobre substrats bàsics. Fins els 1500 metres d’altitud.

Planta petita de tiges lignificades a la part inferior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust de poca alçada, entre 10 i 30 cm, de tiges lignificades a la base, erectes, cobertes d’una curta pubescència.

Fulles ovades i mucronades

Fulles de distribució oposada, amb el limbe ovat, u poc coriaci i acabat en un curt mucró, de marge finament serrulat que, de vegades, prenen una coloració rogenca. A la base hi ha estípules lanceolades hialines de 2-4 mm.

Flors poc aparents amb sèpals cuculats

Flors en inflorescències ramificades, terminals, en glomèruls compactes, amb curtes bràctees lleugerament pubescents que no cobreixen les flors; aquestes són poc aparents, amb el calze format per cinc sèpals cucul·lats i mucronats, i la corol·la amb els pètals filiformes alternant amb els sèpals. Androceu de cinc estams inserits a la zona perígina. Gineceu amb ovari glabre i dos estils lliures i estigma bilobat. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit en utricle dins del calze persistent

Fruit en utricle dins el calze persistent, amb llavors ovoides i llises de color bru obscur.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És clar que les plantes no tenen ulls però perceben la llum, la usen i reconeixen llur quantitat i qualitat perquè és l’energia que necessiten per la fotosíntesi. Les plantes es mouen per cercar la millor posició per rebre-la. Aquest moviment s’anomena fototropisme. A més a més, quan dues plantes conviuen a prop, competeixen per la llum i creixen més de pressa en altura per superar al rival, perquè no hi faça ombra. Aquest fet s’anomena evitació d’ombra.

Pètals filiformes alternant amb els sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra, la planta seca en infusió, com hipotensor, per rebaixar la sang i per calmar el dolor de la menstruació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Paronychia deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla. En el Dioscòrides apareix “paronychia” per definir una mateta que creix sobre les pedres i cura els rodadits.

L’epítet específic suffruticosa ve del llatí “sub” quasi, gairebé, i de “frutex” arbust, és a dir, una planta perenne amb la tija llenyosa a la base i la part superior herbàcia.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada, per primera vegada com Illecebrum suffruticosum, en Species Plantarum (Persoon) 206. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Paronychia suffruticosa va ser publicada per Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, (Lam.) en Encyclopédie Méthodique, Botanique 5: 25. 1804.

Família Caryophyllaceae