NOMS: Estramoni.
Figuera infernal borda. Herba de l’asma. Herba pudenta. Herba talpera. Orval. Castellà: Estramonio. Flor de la
trompeta. Hierba hedionda. Higuera loca. Trompetilla. Occità: Castagnié bastard, Estramòni. Gallego: Figueira do demo. Herba do morto. Èuscara: Pikozoro. Asma-belarra. Estramonioa. Portuguès: Estramónio. Figueira do inferno. Italià: Stramonio comune. Francès:
Datura officinal, Stramoine, Stramoine commune. Anglès: Common thorn apple, Devil´s trumpet, Jimson weed, Thorn
apple, Trimona. Alemany: Asthmakraut.
Gemeiner Stechapfel. Gewöhnlicher Stechapfel. Teufelsapfel. Weißer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel. Grec: Αγριοκαρυά. Ακανθόμηλον. Ζορνές. Πορδόχορτο. Τάτουλας.
Xinès: man tuo luo.
 |
| Flors grans, solitàries |
SINÒNIMS: Datura tatula L.
DISTRIBUCIÓ: Introduïda.
Neotropical: una de les vuit
ecozones terrestres
del planeta que coincideix amb el
regne
florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud,
les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.
HÀBITAT:
Ruderali-Secalietea. Creix a les vores dels camins,
terres cultivades i herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.
 |
| Tiges robustes de fins un metre d'alçada |
FORMA VITAL:
Teròfit: en la classificació de les
formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
de cicle anual procedent d’Amèrica però naturalitzada a les nostres terres. Tiges
robustes que poden assolir el metre d’alçada, que ramifiquen dicotòmicament, de
color verd, glabrescent i olor desagradable
 |
| Fulles simples de base asimètrica |
Fulles peciolades,
de distribució alterna, tot i que de vegades semblen oposades, simples, molt
amples, de base asimètrica, oval-acuminades i marge amb dents ben marcades,
també acuminades. Les inferiors enteres.
 |
| Flors blanques en forma d'embut |
Flors solitàries amb
un curt peduncle. Calze en tub que cobreix més de la meitat de la corol·la,
acabat en cinc lòbuls de punta lanceolada, amb la part inferior persistent. Corol·la
en forma d’embut, amb els pètals soldats acabat en cinc lòbuls curts que es
prolonguen en un apèndix triangular lanceolat, de color blanc. Androceu de 5-6
estams inserits a la meitat inferior de la corol·la, amb anteres lliures. Ovari
amb estil acabat en estigma. Floreix a l’estiu i la tardor, entre juliol i
novembre
 |
| Fruit en càpsula coberta d'agullons |
Fruit en càpsula
ovalada coberta d’espines, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres.
Observacions: Semblant
a
Datura ferox de la qual es diferencia per
la càpsula amb agullons molt més nombrosos, més curts i fins, de 5-10 (15) mm de
longitud i d’1-2 mm d’amplada a la base, i per les dents del calze més grans de
(3)5-10 mm, i desiguals
 |
| Llavors reniformes de color negre |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Diu Pius Font i Quer en el Dioscórides
renovado que les solanàcies constitueixen el grup de plantes més tenebrós de
la història d’Europa. El jusquiam, la belladona i la mandràgora, prescindint d’altres
vingudes més tard del Nou Món, van fer volar les bruixes i ajuntar-se amb el
dimoni, per acabar, finalment, en la foguera; quan encara no es coneixien les
virtuts de llurs principis actius ni tan sols dels seus meravellosos
alcaloides.
USOS I PROPIETATS:
Té propietats com a sedant i
antiespasmòdic del sistema digestiu. En ungüent s’empra per a cremades,
ferides, varius perquè que té propietats calmants i antiinflamatòries. També
s'utilitza contra el Parkinson i la paràlisi agitant, pels efecte sedants sobre
el sistema nerviós central de l'escopolamina que disminueix l'excitabilitat de
l'escorça cerebral.
Té unes potents propietats al·lucinògenes però és molt TÒXICA. Les fulles són verinoses i el
fruit és una droga molt seriosa. La ingestió provoca els símptomes del “deliri
atropínic” és a dir, excitació, angoixa, desorientació, al·lucinacions,
insomni, visió borrosa, sequedat bucal, set intensa, rubefacció cutània,
hipertèrmia, taquicàrdies, vertigen, dolors, mareig, i fins i tot, pot arribar
a produir coma. Els efectes tòxics de l'estramoni són els mateixos que per a la
belladona però en major magnitud i la part de la planta que presenta major
toxicitat són les llavors. La dosis mortal als adults són unes 30 llavors, que
es redueixen a unes 20 per als infants.
Tot i això, antigament es comercialitzaven els “cigarrets
del Doctor Andreu” contra l'asma, que contenien fulles d'estramoni, ja que
contenen atropina que és broncodilatadora i un analgèsic local. Actualment està
prohibida la seva comercialització i venda al públic, degut a la seva
toxicitat, per l'ordre
SCO/190/2004
La informació continguda en aquest document és
exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell
mèdic.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Datura
és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”)
que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium de Tournefort pel
gènere Datura. Fent un joc de
paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que
sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i
donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae,
vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae
forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)
L’epítet específic stramonium
ve del grec “στρύχνος strýchnos”
solano, stricno, nom de diverses plantes anomenades per Teofrast i Dioscòrides,
i “μᾰνῐκός manikós” maníac, boig, foll,
és a dir, solanàcia que embogeix, per les seues propietats narcòtiques.
El nom popular d’herba talpera deriva de llur ús per
mantenir els camps lliures de talps. També s’empra per allunyar alguns insectes
perjudicials per als cultius, com l’arna de la col. El nom comú en anglès, Jimson weed, fa referència al post d’observació
nord-americà Jamestown, on els esclaus de la cuina varen afegir llavors d’estramoni
a la sopa dels soldats anglesos per rebel·lar-se i incendiar el post en 1676.
S’associa al vudú i a la bruixeria perquè els xamans fumaven
les seues fulles junt al tabac per entrar en trànsit.
Família Solanaceae
