Datura stramonium L.

NOMS: Estramoni. Figuera infernal borda. Herba de l’asma. Herba pudenta. Herba talpera. Orval. Castellà: Estramonio. Flor de la trompeta. Hierba hedionda. Higuera loca. Trompetilla. Occità: Castagnié bastard, Estramòni. Gallego: Figueira do demo. Herba do morto. Èuscara: Pikozoro. Asma-belarra. Estramonioa. Portuguès: Estramónio. Figueira do inferno. Italià: Stramonio comune. Francès: Datura officinal, Stramoine, Stramoine commune. Anglès: Common thorn apple, Devil´s trumpet, Jimson weed, Thorn apple, Trimona. Alemany: Asthmakraut. Gemeiner Stechapfel. Gewöhnlicher Stechapfel. Teufelsapfel. Weißer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel. Grec:  Αγριοκαρυά. Ακανθόμηλον. Ζορνές. Πορδόχορτο. Τάτουλας. Xinès: man tuo luo.

Flors grans, solitàries

SINÒNIMS: Datura tatula L.

DISTRIBUCIÓ: Introduïda. Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Creix a les vores dels camins, terres cultivades i herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges robustes de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de cicle anual procedent d’Amèrica però naturalitzada a les nostres terres. Tiges robustes que poden assolir el metre d’alçada, que ramifiquen dicotòmicament, de color verd, glabrescent i olor desagradable  

Fulles simples de base asimètrica

Fulles peciolades, de distribució alterna, tot i que de vegades semblen oposades, simples, molt amples, de base asimètrica, oval-acuminades i marge amb dents ben marcades, també acuminades. Les inferiors enteres.

Flors blanques en forma d'embut

Flors solitàries amb un curt peduncle. Calze en tub que cobreix més de la meitat de la corol·la, acabat en cinc lòbuls de punta lanceolada, amb la part inferior persistent. Corol·la en forma d’embut, amb els pètals soldats acabat en cinc lòbuls curts que es prolonguen en un apèndix triangular lanceolat, de color blanc. Androceu de 5-6 estams inserits a la meitat inferior de la corol·la, amb anteres lliures. Ovari amb estil acabat en estigma. Floreix a l’estiu i la tardor, entre juliol i novembre

Fruit en càpsula coberta d'agullons

Fruit en càpsula ovalada coberta d’espines, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres.

Observacions: Semblant a Datura ferox de la qual es diferencia per la càpsula amb agullons molt més nombrosos, més curts i fins, de 5-10 (15) mm de longitud i d’1-2 mm d’amplada a la base, i per les dents del calze més grans de (3)5-10 mm, i desiguals

Llavors reniformes de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Pius Font i Quer en el Dioscórides renovado que les solanàcies constitueixen el grup de plantes més tenebrós de la història d’Europa. El jusquiam, la belladona i la mandràgora, prescindint d’altres vingudes més tard del Nou Món, van fer volar les bruixes i ajuntar-se amb el dimoni, per acabar, finalment, en la foguera; quan encara no es coneixien les virtuts de llurs principis actius ni tan sols dels seus meravellosos alcaloides.

USOS I PROPIETATS:  Té propietats com a sedant i antiespasmòdic del sistema digestiu. En ungüent s’empra per a cremades, ferides, varius perquè que té propietats calmants i antiinflamatòries. També s'utilitza contra el Parkinson i la paràlisi agitant, pels efecte sedants sobre el sistema nerviós central de l'escopolamina que disminueix l'excitabilitat de l'escorça cerebral.

Té unes potents propietats al·lucinògenes però és molt TÒXICA. Les fulles són verinoses i el fruit és una droga molt seriosa. La ingestió provoca els símptomes del “deliri atropínic” és a dir, excitació, angoixa, desorientació, al·lucinacions, insomni, visió borrosa, sequedat bucal, set intensa, rubefacció cutània, hipertèrmia, taquicàrdies, vertigen, dolors, mareig, i fins i tot, pot arribar a produir coma. Els efectes tòxics de l'estramoni són els mateixos que per a la belladona però en major magnitud i la part de la planta que presenta major toxicitat són les llavors. La dosis mortal als adults són unes 30 llavors, que es redueixen a unes 20 per als infants.

Tot i això, antigament es comercialitzaven els “cigarrets del Doctor Andreu” contra l'asma, que contenien fulles d'estramoni, ja que contenen atropina que és broncodilatadora i un analgèsic local. Actualment està prohibida la seva comercialització i venda al públic, degut a la seva toxicitat, per l'ordre SCO/190/2004

La informació continguda en aquest document és exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell mèdic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium  de Tournefort pel gènere Datura. Fent un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)

L’epítet específic stramonium ve del grec “στρύχνος strýchnos” solano, stricno, nom de diverses plantes anomenades per Teofrast i Dioscòrides, i “μᾰνῐκός manikós” maníac, boig, foll, és a dir, solanàcia que embogeix, per les seues propietats narcòtiques. 

El nom popular d’herba talpera deriva de llur ús per mantenir els camps lliures de talps. També s’empra per allunyar alguns insectes perjudicials per als cultius, com l’arna de la col. El nom comú en anglès, Jimson weed, fa referència al post d’observació nord-americà Jamestown, on els esclaus de la cuina varen afegir llavors d’estramoni a la sopa dels soldats anglesos per rebel·lar-se i incendiar el post en 1676.

S’associa al vudú i a la bruixeria perquè els xamans fumaven les seues fulles junt al tabac per entrar en trànsit.

Datura stramonium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 179. 1753.

Família Solanaceae