NOMS: Estramoni
ferotge. Castellà: Cardo cuco,
Estramonio chino. Chamico. Francès:
Stramoine épineuse. Italià:
Stramonio spinosissimo. Anglès:
Large thorn apple. Angel's-trumpets. Chinese Datura. Fierce Thornapple. Alemany: Dorniger Stechapfel. Furchtbarer
Stechapfel. Neerlandès: Doornappel.
Flors axil·lars solitàries |
SINÒNIMS: Datura laevis Bertol.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Chenopodietalia
muralis. Procedent
d’Àsia oriental, creix naturalitzada a la regió mediterrània als herbassars
ruderals i vores de camins. Fins els 200 metre d’altitud.
Tiges ramificades de manera falsament dicotòmiques |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
amb tiges ramificades de forma falsament dicotòmica, fortes, verdes,
pubescents, que pot assolir el metre i mig d’alçada,
Fulles irregularment lobades |
Fulles de
distribució alterna, peciolades, ovades o romboïdals, irregularment lobades, dentades
o pinnatífides, de base asimètrica.
Calze tubular acabat en cinc dents desiguals |
Flors axil·lars
solitàries. Calze tubular de fins quatre centímetres, acabat en cinc dents
desiguals, amb la part inferior persistent. Corol·la tubular infundibuliforme,
blanca, de fins 6 cm de longitud que, normalment, no s’obrin totalment. Androceu
amb els estams inserts en la corol·la. Floreix entre agost i novembre
Fruit en càpsula erecta proveïda de llargs i forts agullons |
Fruit en càpsula
erecta, ovalada, coberta de llargs i forts agullons cònics de fins 30 mm de
longitud, de color marró quan madura, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes
negres
Observacions: Es
diferencia de Datura stramonium pels fruits coberts d’espines molt més
fortes i llargues, que arriben als tres centímetres.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES:
Algunes plantes d'Amèrica del Sud, abans considerades dins del gènere Datura, són ara considerades dins del
gènere Brugmansia. Les espècies del gènere Brugmansia difereixen de Datura en què són llenyoses, fent
arbustos o petits arbres, i en què té flors pèndules, en lloc de flors erectes.
Altres gèneres relacionats inclouen Hyoscyamus
i Atropa.
Càpsula dehiscent amb llavors reniformes negres |
USOS I PROPIETATS:
Aquesta planta s’ha associat a pràctiques de màgia i bruixeria per les
extraordinàries propietats psicoactives però és molt TÒXICA. Baix prescripció mèdica s’empra com antiespasmòdic,
broncodilatador, astringent i accelerador de la freqüència cardíaca, analgèsic
i anestèsic. Dona bon resultat per tractar els símptomes del Pàrkinson.
La informació continguda en aquest document és
exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell
mèdic.
Les flors rarament acaben d'obrir-se del tot |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra”
(en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va
substituir el gènere Stramonium de Tournefort pel gènere Datura. Fent
un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus,
-a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom
com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones
lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos”
(“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a
Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a
lascivis foeminis maritis inertibus”)
L’epítet específic ferox
és una veu llatina que significa ferotge, per la presència de nombroses i
fortes espines als fruits.
Els remeiers i fetillers de l’Antic Egipte i Grècia
coneixien les propietats de les solanàcies, que aplicaven en forma d'ungüent.
Posteriorment van ser utilitzades àmpliament en la fetilleria
medieval. Dioscòrides escriu respecte d'això: “Beguda amb vi una dracma
(3,2g) de la seua arrel provoca imatges vanes i agradables als sentits, si es
dobla la dosi provoca alienació i bogeria durant tres dies, i si se la
quadruplica, la mort"
Datura ferox va ser descrita per Carles Linné i publicada en
Amoenitates Academiciae . . . 3: 403. 1756.
Família Solanaceae
Sí, sí, es veu que la diferència amb l'estramonium es el fruit molt més llarg en les espines.
ResponEliminaHas fet unes fotos fantástiques!
Un petonet.