Elymus repens (L.) Gould

NOMS: Agram, Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès: Kweek. Kweekgras.

Espigues de fins 20 cm

SINÒNIMS: Agropyron repens (L.) P.Beauv.; Triticum repens L. (basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercion ilicis. Agropyro-Rumicion. Creix en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el metre d’alçada

Fulles linears

Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula membranàcia d’1 mm.

Espiguetes amb glumes mucronades

Flors en espigues de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades, de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre

4-7 flors per espigueta

Fruit en cariopsi allargat de 4-5 mm de longitud

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranàcia curta

USOS I PROPIETATS: És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a diverses aus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος  elymos”  mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic repens ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca profunditat per dins el terra.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.

Família Gramineae (Poaceae)