NOMS: Agram,
Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent
rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche
Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès:
Kweek. Kweekgras.
Espigues de fins 20 cm |
SINÒNIMS: Agropyron repens (L.)
P.Beauv.; Triticum repens L.
(basiònim)
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica
fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents
de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Quercion ilicis.
Agropyro-Rumicion. Creix
en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.
Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes vivaces que
durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen
els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de
vegades es comporta com Hemicriptòfit,
és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la
part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta
mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les
seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ:
Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el
metre d’alçada
Fulles linears |
Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula
membranàcia d’1 mm.
Espiguetes amb glumes mucronades |
Flors en espigues
de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades,
de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre
4-7 flors per espigueta |
Fruit en cariopsi
allargat de 4-5 mm de longitud
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb
periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites
peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams;
gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha
dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben
desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és
membranosa i de vegades molt reduïda.
Lígula membranàcia curta |
USOS I PROPIETATS:
És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues
s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a
diverses aus.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος elymos” mill, citat per Aristòfanes i Polibi com
panificable. L’epítet específic repens
ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca
profunditat per dins el terra.
Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank
Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada