Solanum luteum Mill.

NOMS: Morella. Tomatera borda. Casatellà: Yerba mora. Tomatillos del diabló. Gallego: Herva moura. Herba da fistola. Occità: Moureleto pelouso. Portuguès: Moura. Erva moira. Francès: Morelle poilue. Morelle orangée. Morelle velue. Italià: Morella gialla. Morella rossa. Anglès: Hairy nightshade. Red nightshade. Woolly nightshade. Alemany: Gelbfrüchtiger Nachtschatten. Rotfrüchtige Nachtschatten. Neerlandès: Donsnachtschade.

Flors en cims pedunculats

SINÒNIMS: Solanum villosum Mill.;  Solanum nigrum L. subsp. villosum (L.) Ball

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Ruderali-Secalietea. Camps, erms, vores de camins, vegetació ruderal, fins els 1200 metres d’altitud.

Planta robusta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba amb una soca robusta i ramificada, amb molts pèls simples i glandulosos, erecta, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles de marge sinuat o lobulat

Fulles ovades o romboïdals, enteres, sinuades o lobulades, alternes, peciolades, amb pèls.

Estams iguals amb els filaments units per la part inferior

Flors en inflorescències en cims pedunculats amb 3 a 6 flors hermafrodites, de 5 a 7 mm, amb la corol·la rotàcia formada per cinc pètals blancs, de vegades corbats cap arrere, pilosos pel revers, d’on sobreïxen les anteres grogues. Calze amb cinc lòbuls pilosos amb l’àpex arrodonit. Androceu amb estams iguals que tenen els filaments units per la part inferior i anteres grogues. Gineceu amb estil cilíndric i estigma capitat. Les flors no surten de les axil·les de les fulles sinó dels nusos de la tija. Floreix de maig a novembre

Baies esfèriques, pèndules de color vermell, taronja o groc

Fruit en baies esfèriques, pèndules, que són roges, de color taronja o grogues al madurar, brillants i llises, de la grandària d’un pèsol.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt similar a Solanum nigrum. Es diferència d’aquesta principalment per tenir els cims amb menys flors i els peduncles més petits; les tiges i les fulles són més piloses i la baia normalment és de color roig, taronja o groguenca, no negra.

Calze amb els sèpals units per la base i acabats en cinc lòbuls arrodonits 

USOS I PROPIETATS: Pot arribar a ser molt TÒXICA degut a les altes concentracions de solanina, un alcaloide que produeix la planta per defensar-se dels depredadors.

TÒXICA: pot provocar intoxicacions als menuts perquè les seues baies acolorides resulten atraients per als xiquets.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum deriva del llatí "solor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres autors proposen que ve del llatí “sol, solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats. L’epítet específic luteum ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc que de vegades prenen els fruits.

Solanum luteum va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Solanum no. 3. 1768.

Família Solanaceae

Althaea hirsuta L.

NOMS: Malví pelut. Altea hirsuta, Malví hirsut, Castellà: Cañamera azul. Malvavisco peludo. Occità: Maulo blanco fero. Francès: Guimauve hérissée. Guimauve hirsute. Italià: Altea ispida. Anglès: Hairy Marshmallow. Rough Marsh-mallow. Alemany: Rauher Eibisch. Rauhhaariger Eibisch. Neerlandès: Ruige Heemst.

Flors axil·lars solitàries.

SINÒNIMS: Axolopha hirsuta (L.) Alef.; Dinacrusa hirsuta (L.) G.Krebs; Malva setigera Spenn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Ruderal. Creix als camps abandonats, pastures seques de plantes anuals i vores de camins. Entre els 200 i els 1300 metres d’altitud

Petita herba que no sol ultrapassar el pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de menys d’un pam d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades, cobertes per nombrosos pèls llargs

Fulles basals arrodonides i les superiors palmatilobades

Fulles basals arrodonides, amb un llarg pecíol, el marge poc lobulat i els lòbuls dentats, mentre que les fulles superiors estan profundament dividides, palmatilobades, amb lòbuls linear lanceolats, pèls a les dues cares i ciliades al marge.

Calicle amb nou peces lanceolades

Flors solitàries amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Calicle amb nou peces linear-lanceolades acuminades, soldades a la base, amb pèls i acrescents a la fructificació. Calze amb cinc sèpals triangular-lanceolats soldats, amb pèls. Corol·la amb cinc pètals de color rosa liliaci, que viren al blau en assecar-se, poc més llargs que els sèpals. Androceu amb tub estaminal cilíndric. Gineceu amb estils filiformes acabats en estigma allargat. Els estams maduren abans que els estigmes per evitar l’autofecundació. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, des de l’abril fins a juliol.

Fruit en esquizocarp discoide amb mericarpis indehiscents, embolcallat pels sèpals. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Althaea es diferencia del gènere Malva i del gènere Lavatera perquè el calicle, que és un fals calze extra que tenen les malvàcies, té més de tres peces, concretament tenen entre 6 i 12 peces segons l’espècie.

Tub estaminal característic de les malvàies

USOS I PROPIETATS:  No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Althaea procedeix del grec “αλθαία, althaía” que era el nom que donaven els antics grecs al malví o altea (Althaea officinalis L.) i altres malvàcies. L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Althaea hirsuta va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Bromus rubens L.

NOMS: Blat de formiga, Bromus rogenc, Estripa-sacs, Margall, Margall d’espigó llarg, Margall rogenc. Castellà: Plumerillo rojo. Triguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Balanco. Francès: Brome rouge, Brome rougeâtre. Italià: Forasacco purpureo. Anglès: Foxtail Brome. Foxtail Chess. Red Brome. Alemany: Rote Trespe. Rötliche Trespe. Grec: Βρόμος. Xinès: hong que mai.

Panícula compacta i erecta

SINÒNIMS: Bromus madritensis subsp. rubens (L.) Husn.; Anisantha rubens (L.) Nevski; 

Festuca rubens (L.) Pers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Forma part de les comunitats terofítiques, a les vores de camins i clarianes dels coscollars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges rígides i pubescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia petita, de fins 40 cm d’alçada, amb tiges rígides i pubescents

Lígula membranàcia oblonga

Fulles linears, pubescents, aspres al tacte, amb la lígula ovalada oblonga.

Espiguetes estretes, llargues i comprimides

Flors en panícula compacta i erecta, normalment de color roig violaci. Espiguetes estretes i llargues (3-5 cm) un poc comprimides, amb 5-12 flors amb aresta divergent, glumes desiguals, glumel·les desiguals, la inferior lanceolada. Lemma amb llarga aresta que es corba cap enfora quan madura. Floreix a la primavera, entre maig i juny

Lemma amb llarga aresta

Fruit en cariopsi  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen l’anomenat “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com a planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Bromus rubens va ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria I. Plantarum ... 5. 1755.

Família Gramineae (Poaceae)