NOMS: Blat de
formiga, Bromus rogenc, Estripa-sacs, Margall, Margall d’espigó llarg, Margall
rogenc. Castellà: Plumerillo rojo.
Triguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Balanco. Francès: Brome rouge, Brome rougeâtre. Italià: Forasacco purpureo. Anglès: Foxtail Brome. Foxtail Chess. Red
Brome. Alemany: Rote Trespe. Rötliche
Trespe. Grec: Βρόμος. Xinès: hong que mai.
Panícula compacta i erecta |
SINÒNIMS: Bromus madritensis subsp. rubens (L.)
Husn.; Anisantha rubens (L.) Nevski;
Festuca rubens (L.) Pers.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brometalia. Forma part de les
comunitats terofítiques, a les vores de camins i clarianes dels coscollars.
Fins els 1300 metres d’altitud
Tiges rígides i pubescents |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ:
Gramínia petita, de fins 40 cm d’alçada, amb tiges rígides i pubescents
Lígula membranàcia oblonga |
Fulles linears,
pubescents, aspres al tacte, amb la lígula ovalada oblonga.
Espiguetes estretes, llargues i comprimides |
Flors en panícula
compacta i erecta, normalment de color roig violaci. Espiguetes estretes i llargues
(3-5 cm) un poc comprimides, amb 5-12 flors amb aresta divergent, glumes
desiguals, glumel·les desiguals, la inferior lanceolada. Lemma amb llarga
aresta que es corba cap enfora quan madura. Floreix a la primavera, entre maig
i juny
Lemma amb llarga aresta |
Fruit en cariopsi
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Moltes llavors necessiten llum per a germinar, per això després
de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran
afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament,
mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen l’anomenat “banc de llavors del sòl”.
USOS I PROPIETATS:
Pot emprar-se com a planta farratgera.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS:El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma"
menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària.
L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo"
vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.
Bromus rubens va
ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria I. Plantarum ... 5. 1755.
Família Gramineae (Poaceae)
Just found your Blog. I do like your close-in photos. Very nice.
ResponElimina