Solanum luteum Mill.

NOMS: Morella. Tomatera borda. Casatellà: Yerba mora. Tomatillos del diabló. Gallego: Herva moura. Herba da fistola. Occità: Moureleto pelouso. Portuguès: Moura. Erva moira. Francès: Morelle poilue. Morelle orangée. Morelle velue. Italià: Morella gialla. Morella rossa. Anglès: Hairy nightshade. Red nightshade. Woolly nightshade. Alemany: Gelbfrüchtiger Nachtschatten. Rotfrüchtige Nachtschatten. Neerlandès: Donsnachtschade.

Flors en cims pedunculats

SINÒNIMS: Solanum villosum Mill.;  Solanum nigrum L. subsp. villosum (L.) Ball

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Ruderali-Secalietea. Camps, erms, vores de camins, vegetació ruderal, fins els 1200 metres d’altitud.

Planta robusta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba amb una soca robusta i ramificada, amb molts pèls simples i glandulosos, erecta, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles de marge sinuat o lobulat

Fulles ovades o romboïdals, enteres, sinuades o lobulades, alternes, peciolades, amb pèls.

Estams iguals amb els filaments units per la part inferior

Flors en inflorescències en cims pedunculats amb 3 a 6 flors hermafrodites, de 5 a 7 mm, amb la corol·la rotàcia formada per cinc pètals blancs, de vegades corbats cap arrere, pilosos pel revers, d’on sobreïxen les anteres grogues. Calze amb cinc lòbuls pilosos amb l’àpex arrodonit. Androceu amb estams iguals que tenen els filaments units per la part inferior i anteres grogues. Gineceu amb estil cilíndric i estigma capitat. Les flors no surten de les axil·les de les fulles sinó dels nusos de la tija. Floreix de maig a novembre

Baies esfèriques, pèndules de color vermell, taronja o groc

Fruit en baies esfèriques, pèndules, que són roges, de color taronja o grogues al madurar, brillants i llises, de la grandària d’un pèsol.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt similar a Solanum nigrum. Es diferència d’aquesta principalment per tenir els cims amb menys flors i els peduncles més petits; les tiges i les fulles són més piloses i la baia normalment és de color roig, taronja o groguenca, no negra.

Calze amb els sèpals units per la base i acabats en cinc lòbuls arrodonits 

USOS I PROPIETATS: Pot arribar a ser molt TÒXICA degut a les altes concentracions de solanina, un alcaloide que produeix la planta per defensar-se dels depredadors.

TÒXICA: pot provocar intoxicacions als menuts perquè les seues baies acolorides resulten atraients per als xiquets.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum deriva del llatí "solor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres autors proposen que ve del llatí “sol, solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats. L’epítet específic luteum ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc que de vegades prenen els fruits.

Solanum luteum va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Solanum no. 3. 1768.

Família Solanaceae