NOMS: Morella.
Tomatera borda. Casatellà: Yerba
mora. Tomatillos del diabló. Gallego:
Herva moura. Herba da fistola. Occità:
Moureleto pelouso. Portuguès: Moura.
Erva moira. Francès: Morelle poilue.
Morelle orangée. Morelle velue. Italià:
Morella gialla. Morella rossa. Anglès:
Hairy nightshade. Red nightshade. Woolly nightshade. Alemany: Gelbfrüchtiger Nachtschatten. Rotfrüchtige Nachtschatten. Neerlandès: Donsnachtschade.
Flors en cims pedunculats |
SINÒNIMS: Solanum villosum Mill.; Solanum
nigrum L. subsp. villosum (L.)
Ball
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Ruderali-Secalietea. Camps, erms, vores de camins,
vegetació ruderal, fins els 1200 metres d’altitud.
Planta robusta i ramificada |
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot
el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable
només en resten les llavors.
DESCRIPCIÓ: Herba
amb una soca robusta i ramificada, amb molts pèls simples i glandulosos,
erecta, de fins 60 cm d’alçada.
Fulles de marge sinuat o lobulat |
Fulles ovades o romboïdals,
enteres, sinuades o lobulades, alternes, peciolades, amb pèls.
Estams iguals amb els filaments units per la part inferior |
Flors en
inflorescències en cims pedunculats amb 3 a 6 flors hermafrodites, de 5 a 7 mm,
amb la corol·la rotàcia formada per cinc pètals blancs, de vegades corbats cap
arrere, pilosos pel revers, d’on sobreïxen les anteres grogues. Calze amb cinc
lòbuls pilosos amb l’àpex arrodonit. Androceu amb estams iguals que tenen els
filaments units per la part inferior i anteres grogues. Gineceu amb estil
cilíndric i estigma capitat. Les flors no surten de les axil·les de les fulles
sinó dels nusos de la tija. Floreix de maig a novembre
Baies esfèriques, pèndules de color vermell, taronja o groc |
Fruit en baies
esfèriques, pèndules, que són roges, de color taronja o grogues al madurar,
brillants i llises, de la grandària d’un pèsol.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt similar a Solanum nigrum. Es diferència
d’aquesta principalment per tenir els cims amb menys flors i els peduncles més
petits; les tiges i les fulles són més piloses i la baia normalment és de color
roig, taronja o groguenca, no negra.
Calze amb els sèpals units per la base i acabats en cinc lòbuls arrodonits |
USOS I PROPIETATS:
Pot arribar a ser molt TÒXICA degut
a les altes concentracions de solanina,
un alcaloide que produeix la planta per defensar-se dels depredadors.
TÒXICA: pot
provocar intoxicacions als menuts perquè les seues baies acolorides resulten
atraients per als xiquets.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum
deriva del llatí "solor" consol, per les propietats
medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres
autors proposen que ve del llatí “sol,
solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats.
L’epítet específic luteum ve del llatí "luteus"
groc, de color groc, en referència al color groc que de vegades prenen els
fruits.
Solanum luteum va
ser descrita per Philip Miller i publicada en The
Gardeners Dictionary: eighth edition Solanum no. 3. 1768.
Família Solanaceae
Se sembla moltísim a la nigrum!
ResponEliminaBoniques fotos, Manel.
Molts petons.