Allium scorodoprasum subsp. rotundum (L.) Stearn

NOMS: All bord. Porradell. Castellà: Ajo pardo. Occità: Pòrri-couguiéu. Portuguès: Alho-de-espanha. Alho-espanhol. Alho-mourisco. Alho-rocambole. Francès: Ail arrondi, Ail à inflorescences rondes. Italià: Aglio arrotondato. Anglès: Round Leek. Sand leek. Alemany: Kugeliger Lauch. Runder Lauch. Rundköpfiger Lauch.

Inflorescència en umbel·la esfèrica

SINÒNIMS: Allium rotundum L.; Porrum scorodoprasum (L.) Rchb.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord. 

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Creix als erms, marges de camps, vores de camins i llocs trepitjats. Entre els 600 i els 1200 metres d’altura. Aquest del Campello de Vallada.

Tija cilíndrica erecta que pot sobrepassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, de tija cilíndrica massissa, erecta glabra, que pot assolir el metre d’alçada. Bulb globós amb nombrosos bulbils situats a la part externa del bulb principal, amb la túnica externa coriàcia de color obscur.

Fulles  linears, planes i quillades

Fulles de tres a sis que embolcallen la tija en la meitat inferior, amplament linears, quillades, amb el marge finament denticulades

Periant ovoide de color purpuri

Flors en inflorescència umbel·lada esfèrica, densa, de fins 6 cm de diàmetre, amb una bràctea acuminada i membranàcia que cau aviat. Periant ovoide, amb tèpals obtusos purpuris o de color de rosa, de 5-7 mm. Androceu amb estams interns, tricuspidats, amb l’eix anterífer més curt que els tèpals i els apèndix laterals que sobresurten; anteres grogues o purpúries. Floreix a l’estiu, entre juny i agost.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula de 3-5 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La inflorescència més gran amb una bràctea caduca, els estams inserts i les fulles planes del porradell, el diferencien de l'all vermell (Allium sphaerocephalon), una altra espècie d'all amb flors del mateix color purpuri, però amb 2-3 bràctees persistents, els estams clarament exserts i les fulles buides per dins (fistuloses).

Bulb globós amb nombrosos bulbils

USOS I PROPIETATS: El bulb pot consumir-se en substitució de l’all cultivat. Les fulles i la tija també es mengen per condimentar amanides i sopes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit. L’epítet específic scorodoprasum del grec “σκόροδον scórodon” cap o tija d’all, i de “πράσον práson” porro.

Allium scorodoprasum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 297. 1753.

Família Amaryllidaceae (Liliaceae)

Rumex crispus L.

NOMS: Paradella crespa. Agrella. Llengua de bou. Remeneguera. Romàs. Roma. Castellà: Romaza crespa. Acedera crispada. Llengua de vaca. Gallego: Carbesa. Èuscara: Uztaoa. Occità: Lapas. Portuguès: Labaça-crespa. Francès: Oseille crépue. Patience crépue. Rumex crépu. Italià: Rómice cavolaia. Rómice crespo. Anglès: Crisped Dock. Curled Dock. Curly Dock. Alemany: Krauser Ampfer. Neerlandès: Krulzuring. Grec: Αγριολάπαθο. Λάπαθον οξάλιον. Λάπαθο.

Flors en panícula més o menys compacta

SINÒNIMS: Lapathum crispum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Creix als herbassars humits, vores de camins i llocs alterats

Tiges erectes i estriades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta que pot sobrepassar el metre d’alçada amb les inflorescències. Diverses tiges estriades, robustes, sovint amb tonalitat vermellosa.

Fulles lanceolades amb el marge ondulat i cresp

Fulles grans que poden arribar als 30 cm de llargària, lanceolades, amb el marge ondulat, agut a l’àpex, arrodonit o cordat a la base, amb pecíol i òcrea membranosa.

Flors trímeres

Flors en estreta panícula més o menys compacta, amb flors hermafrodites o unisexuals, trímeres, amb dos verticils de tres peces sepaloides; els interns amb un grànul. Androceu amb sis estams de filament curt i anteres oblongues. Gineceu súper amb tres estils reflexos amb estigmes multífids. Floreix en maig, juny i juliol.

Fruit embolcallat pels tèpals interns

Fruit en aqueni trígon de fins 3 mm. embolcallat pels tres tèpals interns en forma de cor

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de poligonàcia deriva de la presència en algunes espècies de nusos a les tiges anomenats “goni” genolls en grec, és a dir, significa amb molts genolls. Altra característica de la família és l’òcrea, una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una coberta que envolta la tija als nusos o a la base dels pecíols.

USOS I PROPIETATS:  Medicinal però tòxica. Les fulles són antianèmiques i vitamíniques. En medicina popular s’ha emprat per a tractar l'estrenyiment, diarrees, convalescències, refredats grips i afecciones de la pell. També s'emprava contra l'anèmia perquè l'arrel augmentava el nivell d'hemoglobina a la sang gràcies a ser rica en ferro, minerals i vitamines. Actualment està en desús perquè per intoxicació pot produir gastroenteritis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rumex significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic crispus deriva de “crispo” arrissat, cresp

Rumex crispus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 335. 1753.

Família Polygonaceae

Ilex aquifolium L.

NOMS: Grèvol. Arbre de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Castellà: Acebo. Agrifolio, Cardonera, Gallego: Acibo. Xardón. Èuscara: Gorosti. Gorostiya. Occità: Fouito-pastre, Grefuèlh, Gréfol, Grífol Potuguès: Azevinho. Aquifólio. Francès: Houx. Italià: Agrifoglio. Alboro spinoso. Anglès: Common Holly. Holly Tree. Alemany: Gemeine Stechpalme. Hülsdorn. Hülsstrauch. Waldhülse. Neerlandès: Gewone Hulst. Scherpe Hulst. Grec: Αρκουδοπούρναρο. Ίληξ ο οξύφυλλος. Ληόπρινος.

El principal atractiu són els fruits

SINÒNIMS: Ilex balearica Desf.; Aquifolium ilex Scop.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Creix a les escletxes fresques i humides dels barrancs i roques orientades al nord, entre els 800 i els 1500 metres d’altitud. Sobre substrats descarbonatats o àcids.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust, que de vegades pren l’aspecte d’arbret, dioic, que pot assolir els vuit metres d’alçada, amb el tronc d’escorça grisenca.

Fulla coriàcia amb espines al marge

Fulles de distribució alterna, el·líptiques, amb curt pecíol, coriàcies, de color verd fosc, semblants a les fulles de la carrasca però glabres i un xic més grans, amb petites espines al marge que és ondulat.

Flors petites i blanques

Flors petites, blanques, solitàries o en cimes, unisexuals, tetràmeres. Calze amb les peces unides, acabat en 4-5 lòbuls ovats. Les masculines amb la corol·la rotàcia amb 4-5 lòbuls còncaus amb 4-5 estams soldats a la corol·la. Les flors femenines amb gineceu súper amb un sol estil acabat en 3-4 estigmes. Floreix entre maig, juny i juliol.

Fruit en drupa

Fruit drupa vermella quan madura, de 8-10 mm de diàmetre, amb diverses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies com el grèvol han sigut aprofitades per a usos medicinals, ornamentals, per a la caça i per aprofitar la fusta, i tant d’aprofitament ha dut l’espècie a estar en perill d’extinció. Per aquesta raó és una espècie protegida i està prohibida la seua recol·lecció en tot el territori espanyol.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat les fulles per les  propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els fruits.

Les branques carregades de fruits vermells i lluents s'utilitzen per adornar les cases per Nadal.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Ilex deriva del grec " ὑλήεις hyléeis" que significa selvós, propi de la selva. Plini anomenava Ilex a la coscolla (Quercus coccifera) però també a la carrasca (Quercus ilex) i fins i tot a la surera (Quecus súber). L’epítet específic aquifolia deriva del llatí “acus –acutus” agulla, agut, i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles espinoses.  

La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat les fulles per les  propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els fruits. Quan els fruits acaben de madurar a la tardor són un aliment important pels animals però són tòxics per als humans.

Les branques carregades de fruits vermells i lluents s'utilitzen per adornar les cases per Nadal. El calendari celta, que mesurava el temps per llunes, tenia tretze mesos que rebien el nom d’un arbre que estava en el seu esplendor al mes del seu nom. El mes 8 l’anomenaven “tinne” grèvol, que comprenia des del 8 de juliol fins al 4 d’agost.

Ilex aquifolium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 125. 1753.

Família Aquifoliaceae

Juncus inflexus L.

NOMS: Jonquina. Jonquina blava. Jonc de jardiner, Jonc menut. Castellà: Junco. Junquillo. Junco fino. Gallego: Xunca. Èuscara: Ihia. Occità: Jouncas. Portuguès: Junca. Junco desmedulado. Francès: Jonc arqué, Jonc courbé, Jonc des jardiniers, Jonc glauques. Italià: Giunco tenace. Anglès: European meadow-rush. Hard Rush. Alemany: Blaugrüne Binse. Graugrüne Binse. Seegrüne Binse. Neerlandès: Zeegroene Rus. Xinès: Pian sui deng xin cao.

Inflorescències en panícula sobrepassades par la bràctea

SINÒNIMS: Juncus glaucus Ehrh. ex Sibth.

DISTRIBUCIÓ: Plurireginal

HÀBITAT: Holoschoenetalia vulgaris. Creix en llocs humits nitrificats, vores de rius, jonqueres. Sempre que l’aigua siga dolça. Fins els 1700 metres d’altitud.

Tèpals amb ratlles transversals 

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Tiges fines de color verd glauc

DESCRIPCIÓ: Jonc rizomatós amb la tija i les fulles estriades i cilíndriques, glauques; la tija pot arribar a sobrepassar el metre d’alçada, i té al interior medul·la interrompuda per una cambra d’aire, formant com una escala si la partim.

Fulles basals cilíndriques i acanalades, similars a les tiges

Flors amb sis tèpals desiguals

Flors en inflorescències paniculades aparentment laterals però terminals, sobrepassades àmpliament per una llarga bràctea. Periant verdós amb tèpals lanceolats i acuminats. Androceu amb sis estams. Gineceu amb estil curt. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en càpsula ovoide acuminada

Fruit en càpsula ovoide mucronada, de color marró obscur, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Juncus és un gènere de la família de les juncàcies, molt comuna en la conca mediterrània, a Amèrica i Àfrica, amb més de 225 espècies. Els seus exemplars mesuren uns 90 centímetres d'alçada més o menys. Viuen en sòls humits, en riberes i pantans, algunes espècies suporten la salinitat. La fulla és cilíndrica, allargada, recta i flexible. Les flors amb sis tèpals petits. Floreix d'abril a juliol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Juncus deriva del llatí “iuncus” el nom que rebia el jonc però també altres espècies del gènere Juncus, Cyperus i Scirpus. Aquest nom deriva de "iungo" lligui, perquè s’utilitzaven per lligar, com un cordell. L’epítet específic inflexus deriva del llatí “inflecto” inclinat, arquejat, per la forma que adquireixen les tiges.

Juncus inflexus va ser descrit per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 326. 1753.

Família Juncaceae

Panicum repens L.

NOMS: Panissola. Mill bord. Gram d’aigua. Canyota. Agram amarg. Castellà: Panizo. Grama borde. Almurejo. Portuguès: Alcarnache. Escalracho. Francès: Millet rampant, Panic rampant. Italià: Panico strisciante. Anglès: Torpedograss. Couch Panicum. Creeping Witchgrass. Alemany: Kriechende Fingerhirse. Grec: Κεχρί. Πανικό. Xinès: pu di shu. 铺地黍

Inflorescències en panícula

SINÒNIMS: Panicum arenarium Brot.; Panicum aquaticum A.Rich.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Latepaleotropical)

HÀBITAT: Creix als terrenys humits de zones costaneres del litoral, a sòls arenosos. fins Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna

Gramínia rizomatosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb la tija rígida i erecta que pot arribar als 80 cm d’alçada i formar gespes bastant compactes. Els rizomes poden assolir els set metres estenent-se pel terra o surant sobre l’aigua.

Fulles amb pèls en la beina i el limbe

Fulles linears, dístiques, amples i amb pèls. Lígula amb pèls

Floreix a l'estiu i la tardor

Flors en inflorescències, de fins 20 cm, en panícula erecta, estreta, formades per petites espiguetes oblongues pedunculades. Glumes molt desiguals: la inferior suborbicular, sense venes, i quatre vegades més curta que la superior, que és aguda. Dues lemmes estèrils i iguals. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a l’octubre

Fruit en cariopsi

Lígula amb pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies l'espícula té un eix, anomenat raquil·la, inserit en la inflorescència principal amb una tija, si l’espigueta és pedicel·lada, o sovint sense tija, si l’espigueta és sèssil. En aquest eix, i en disposició alterna, hi ha els eixos secundaris o florals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Panicum deriva de “panus” panolla o espiga de mill. L’epítet específic repens ve de “repo”  repte, arrosegue, pel rizoma que es desenvolupa en horitzontal, reptant sota la sorra.

En alguns llocs, com Florida, s’ha convertit en una invasora considerada de les més nocives. Al llac Okeechobee ha envaït milers d’acres de pantans, desplaçant les plantes natives i provocant hipòxia, és a dir, baixa concentració d’oxigen a l’aigua que acaba amb nombroses espècies autòctones.

Panicum repens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 87. 1762.

Família Gramineae (Poaceae)