NOMS: Grèvol. Arbre
de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Castellà: Acebo. Agrifolio, Cardonera, Gallego: Acibo. Xardón. Èuscara:
Gorosti. Gorostiya. Occità:
Fouito-pastre, Grefuèlh, Gréfol, Grífol Potuguès:
Azevinho. Aquifólio. Francès: Houx. Italià: Agrifoglio. Alboro spinoso. Anglès: Common Holly. Holly Tree. Alemany: Gemeine Stechpalme. Hülsdorn. Hülsstrauch.
Waldhülse. Neerlandès: Gewone Hulst.
Scherpe Hulst. Grec: Αρκουδοπούρναρο.
Ίληξ ο οξύφυλλος. Ληόπρινος.
El principal atractiu són els fruits |
SINÒNIMS: Ilex balearica Desf.; Aquifolium ilex
Scop.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània meridional
HÀBITAT: Creix a
les escletxes fresques i humides dels barrancs i roques orientades al nord,
entre els 800 i els 1500 metres d’altitud. Sobre substrats descarbonatats o
àcids.
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de
Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes
persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ:
Arbust, que de vegades pren l’aspecte d’arbret, dioic, que pot assolir els vuit
metres d’alçada, amb el tronc d’escorça grisenca.
Fulla coriàcia amb espines al marge |
Fulles de
distribució alterna, el·líptiques, amb curt pecíol, coriàcies, de color verd
fosc, semblants a les fulles de la carrasca però glabres i un xic més grans,
amb petites espines al marge que és ondulat.
Flors petites i blanques |
Flors petites,
blanques, solitàries o en cimes, unisexuals, tetràmeres. Calze amb les peces
unides, acabat en 4-5 lòbuls ovats. Les masculines amb la corol·la rotàcia amb
4-5 lòbuls còncaus amb 4-5 estams soldats a la corol·la. Les flors femenines
amb gineceu súper amb un sol estil acabat en 3-4 estigmes. Floreix entre maig,
juny i juliol.
Fruit en drupa |
Fruit drupa
vermella quan madura, de 8-10 mm de diàmetre, amb diverses llavors
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Algunes espècies com el grèvol han sigut aprofitades per a usos
medicinals, ornamentals, per a la caça i per aprofitar la fusta, i tant
d’aprofitament ha dut l’espècie a estar en perill d’extinció. Per aquesta raó
és una espècie protegida i està prohibida la seua recol·lecció en tot el
territori espanyol.
USOS I PROPIETATS:
La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat
les fulles per les propietats
diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats
emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els
fruits.
Les branques carregades de fruits vermells i lluents
s'utilitzen per adornar les cases per Nadal.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS:El genèric Ilex deriva del grec " ὑλήεις hyléeis"
que significa selvós, propi de la selva. Plini anomenava Ilex a la coscolla (Quercus coccifera) però també a la carrasca (Quercus ilex) i fins i tot a la surera (Quecus súber). L’epítet específic aquifolia deriva del llatí “acus –acutus” agulla, agut, i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles
espinoses.
La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina
popular, s'han utilitzat les fulles per les
propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits
tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en
menuts que han menjat els fruits. Quan els fruits acaben de madurar a la tardor
són un aliment important pels animals però són tòxics per als humans.
Les branques carregades de fruits vermells i lluents
s'utilitzen per adornar les cases per Nadal. El calendari celta, que mesurava
el temps per llunes, tenia tretze mesos que rebien el nom d’un arbre que estava
en el seu esplendor al mes del seu nom. El mes 8 l’anomenaven “tinne” grèvol, que comprenia des del 8
de juliol fins al 4 d’agost.
Ilex aquifolium va
ser descrit per Carles Linné i publicat en Species
Plantarum 1: 125. 1753.
Família Aquifoliaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada