NOMS: Panissola. Mill
bord. Gram d’aigua. Canyota. Agram amarg. Castellà:
Panizo. Grama borde. Almurejo. Portuguès:
Alcarnache. Escalracho. Francès:
Millet rampant, Panic rampant. Italià:
Panico strisciante. Anglès: Torpedograss.
Couch Panicum. Creeping Witchgrass. Alemany:
Kriechende Fingerhirse. Grec: Κεχρί.
Πανικό. Xinès: pu di shu. 铺地黍
Inflorescències en panícula |
SINÒNIMS: Panicum arenarium Brot.; Panicum aquaticum A.Rich.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània (Latepaleotropical)
HÀBITAT: Creix
als terrenys humits de zones costaneres del litoral, a sòls arenosos. fins
Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna
Gramínia rizomatosa de tiges erectes |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes vivaces que
durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen
els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:
Gramínia rizomatosa amb la tija rígida i erecta que pot arribar als 80 cm
d’alçada i formar gespes bastant compactes. Els rizomes poden assolir els set
metres estenent-se pel terra o surant sobre l’aigua.
Fulles amb pèls en la beina i el limbe |
Fulles linears,
dístiques, amples i amb pèls. Lígula amb pèls
Floreix a l'estiu i la tardor |
Flors en
inflorescències, de fins 20 cm, en panícula erecta, estreta, formades per
petites espiguetes oblongues pedunculades. Glumes molt desiguals: la inferior
suborbicular, sense venes, i quatre vegades més curta que la superior, que és
aguda. Dues lemmes estèrils i iguals. Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a
l’octubre
Fruit en cariopsi
Lígula amb pèls |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En les gramínies l'espícula té un eix, anomenat raquil·la,
inserit en la inflorescència principal amb una tija, si l’espigueta és pedicel·lada,
o sovint sense tija, si l’espigueta és sèssil. En aquest eix, i en disposició
alterna, hi ha els eixos secundaris o florals.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Panicum
deriva de “panus” panolla o espiga de
mill. L’epítet específic repens ve de “repo”
repte, arrosegue, pel rizoma que es desenvolupa en horitzontal, reptant
sota la sorra.
En alguns llocs, com Florida, s’ha
convertit en una invasora considerada de les més nocives. Al llac Okeechobee ha
envaït milers d’acres de pantans, desplaçant les plantes natives i provocant
hipòxia, és a dir, baixa concentració d’oxigen a l’aigua que acaba amb
nombroses espècies autòctones.
Panicum repens va
ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 87.
1762.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada