NOMS: Bracera de
penya. Centàurea. Castellà: Centàurea.
Flors en capítols terminals solitaris |
SINÒNIMS: Centaurea mariolensis Rouy
DISTRIBUCIÓ: És
un endemisme dels Ports de Morella a les Muntanyes Diàniques del País
Valencià.
HÀBITAT: Quercetum
rotundifoliae.
Creix a les timonedes, pedregars i escletxes de roques calcàries. Entre els 200
i els 1100 metres d’altitud.
Herba permanent de tiges prostrades |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
multicaule inerme, excepte a les bràctees involucrals, però escabrida, amb
tiges prostrades i amb poc indument.
Fulles basals peciolades i lanceolades i les caulinars sèssils i pinnatipartides |
Fulles basals
peciolades, estretament lanceolades o pinnatipartides amb el lòbul terminal
major. Les caulinars sèssils, no decurrents, amb aculèols
Flors de color rosat o blanc |
Flors en capítols
radiants terminals, solitaris, amb involucre ovoide de bràctees involucrals
imbricades verdoses amb nervis longitudinals marcats; les mitges amb apèndix
apical proveït de fímbries laterals d’1,5-2 mm amb espina terminal més llarga
que les fímbries laterals, triangular, erecte, de color obscur. Corol·la rosada
o blanca. Floreix entre maig i juliol
Fruit en aqueni
amb petit vil·là d’1 mm.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El gènere Centaurea té
entre 350 i 600 espècies que només es troben a l’hemisferi nord. L’Orient Mitjà
i les zones mediterrànies són particularment riques en espècies.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Centaurea
procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les
persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar
Centaurea del centaure Quiró, el
primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives
de les plantes medicinals.
L’epítet específic boissieri
és en honor al botànic, explorador i matemàtic suís Pierre Edmond Boissier
(1810-1885), l'autor de la Flora
Orientalis (cinc volums, 1867-1884) i de Viaje botánico en el sur de España durante el año 1837 (1839-1845).
Se li adjudica la descripció de 6.000 noves espècies, i és el fundador de
l'Herbari Boissier. El nom específic del sinònim, mariolensis, és un epítet geogràfic que fa referència a la Serra de
Mariola, al territori Diànic del País Valencià.
Família Compositae (Asteraceae)
Preciosa aquesta centaurea, m'agrada molt el color violeta que tenen les flors d'aquest genere.
ResponEliminaUna abraçada!