Hyparrhenia sinaica (Delile) Llaurado ex G.López

NOMS: Albellatge. Fenàs. Albellatge de fulla estreta, Albellatge petit, Albellatge prim. Castellà : Cerrillo. Triquera borde. Italià: Barboncino mediterraneo. Francès: Barbon velu. Herbe barbue. Anglès: Coolatai Grass. Thatching Grass.

Les espigues apareixen per parelles

SINÒNIMS: Andropogon sinaicus Delile; Hyparrhenia hirta (L.) Stapf subsp. pubescens (Andersson) K. Richter

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical

HÀBITAT: Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Vores de camins, prats secs, talussos i marges. Fins els 800 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa que pot sobrepassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta que sovint mesura més d’un metre d’alçada, tot i que no sol passar dels 80 cm, cespitosa. Desenvolupa tiges llargues al capdamunt de les quals estan les dues espigues amb el peduncle sense pèls ( a diferència de Hyparrhenia hirta que te pèls llargs al peduncle) i les arestes retorçudes. Sovint amb tons vermellosos.

Fulles de fins 2 mm. d'amplada 

Fulles estretes (menys de 2 mm) i glabrescents, de color verd pàl·lid amb el nervi mitjà blanquinós quan són joves, que van agarrant tonalitat rogenca.

Floreix de març a novembre

Flors en espigues que apareixen per parelles, a la base de les quals hi ha una bràctea amb forma d’espata. Espícules de 4-5 mm, la inferior sèssil i fèrtil, amb aresta, i la superior amb pedicel és estèril i sense aresta. Les glumes són igualment piloses; la lemma de la flor fèrtil és bífida i l’aresta naix entre les dues dents. Floreix de març a novembre.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi allargat, el fruit típic de les gramínies, sec, indehiscent i amb la coberta seminal adherida al pericarpi.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids .

Lígula

USOS I PROPIETATS: L’abellatge, tant d’una espècie com de l’altra (H. hirta o H. sinaica), s’ha emprat tradicionalment per confeccionar els bucs per hostatjar les colmenes. També s’ha utilitzat per confeccionar cistelles i estores.

És un bon farratge pel bestiar en sòls pobres de clima sec, perquè resisteix la sequera. Aquesta característica la fa idònia per protegir sòls degradats, pedregars i talussos, i per als jardins xeròfits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hyparrhenia deriva del grec "hypo" que significa sota, i "arrhen" que significa masculí, al·ludint a les espiguetes masculines que estan a la part inferior, a la base de les espigues. L’epítet específic sinaica és en referència al "Monte Sinaí" muntanya d’Egipte situada al sud de la Península del Sinaí.

Aquesta espècie va ser descrita per Alire Raffeneau Delile en Annales des Sciences Naturelles; Botanique, sér. 2 7: 285. 1836. com Andropogon sinaicus. amb el nom de Hyparrhenia sinaica va ser publicada en Anales del Jardín Botánico de Madrid 51(2): 313. 1993[1994].

Família Gramineae (Poaceae)