Echium sabulicola Pomel

NOMS: Vivorera de platja. Èquium marítim. Bolenga dels arenals. Castellà: Viborera marina. Francès: Vipérine marine, Vipérine maritime. Italià: Viperina delle spiagge. Anglès: Sand viper’s bugloss.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Echium maritimum Batt.; Echium confusum Coincy; Echium pustulatum var. paniculatum Pau & Font Quer

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ammophiletalia. Creix en platges, arenals marítims fins els 100 metres d’altitud. Aquests de la Platja de Tavernes de la Valldigna.

Herba pluricaule amb tiges i fulles amb pèls no híspids

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba pluricaule amb tiges de fins mig metre poc ramificades que poden créixer esteses per el terra o erectes cobertes d’una pilositat no híspida

Fulles alternes de marge enter

Fulles basals molt semblants a les caulinars, de distribució alterna, obovato-oblongues, atenuades en pecíol, amb el marge enter. Les caulinars inferiors són majors que les superiors, i totes amb pèls no híspids.

Flors amb els pètals soldats formant un tub

Flors en inflorescències en panícula laxa. Calze amb cinc sèpals de mig a un cm a la florida, acrescent, que pot arribar a 1,5 cm, amb pèls. Corol·la infundibuliforme, blava, de vegades tenyida de púrpura, amb pèls curts per l’exterior. Tub més llarg que el calze. Cinc estams amb el filament glabrescent, alguns dels qual exserts. Gineceu amb ovari súper i estil més llarg que la corol·la. Floreix entre març i juny.

Fruit en tetranúcula. Núcules amb una quilla dorsal, altra ventral i dues laterals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és ginodioica, és a dir, que unes plantes tenen flors hermafrodites i altres tenen flors només femenines

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie, com altres vivoreres, s’ha emprat per combatre les mossegades de serps.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Echium deriva del grec “echios”, que significa escurçó, perquè el fruit sembla el cap d’un escurçó i es pensava que eren útils front a les mossegades dels ofidis. L’epítet específic sabulícola deriva del llatí “săbŭlum” arena, de l’arena, en referència a seu hàbitat entre la sorra del litoral marítim.

Echium sabulicola va ser descrit per Auguste Nicolas Pomel i publicat en Nouveau Materiaux pour la Flore Atlantique 90. 1874.

Família Boraginaceae

Matthiola parviflora (Schousb.) R.Br.

NOMS: Violer. Violer parviflor. Castellà: Alhelí silvestre de flor pequeña. Alhelí menudo. Francès: Matthiole à petites fleurs. Àrab: منثور

Quatre pètals violacis en creu

SINÒNIMS: Cheiranthus parviflorus Schousb.

DISTRIBUCIÓ: Iber-magrebí

HÀBITAT: Stipion capensis. Creix als herbassars subnitròfils, erms terofítics, sobre sòls calcaris, margosos o gipsífers i secs, fins els 800 metres d’altitud.

Herba amb indument de pèls curts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb indument de pèls curts i tiges ramificades de fins 30 cm d’alçada,

Fulles de marge sinuat-dentat

Fulles de marge sinuat-dentat, les de la roseta basal oblongues, més o menys el·líptiques, les caulinars més petites i també el·líptiques.

Quatre sèpals pilosos, els laterals gibosos

Flors en raïm lax pauciflor. Calze de quatre sèpals erectes amb el marge membranaci i els laterals gibosos. Corol·la de quatre pètals petits amb l’ungla inclosa en el calze i limbe de 2-4 x 1-3 mm, enter, rosat o violaci. Quatre nectaris laterals. Androceu tetradínam, és a dir, amb sis estams, quatre més llargs que els altres dos. Gineceu amb estigma bilobat amb dos gibositats laterals. Floreix entre gener i maig.

Fruit en síliqua de secció circular i pèls ramificats

Fruit en síliqua de fins 6 cm de llarg, de secció circular, torulós, amb indument de pèls ramificats curts, acabat amb banyes laterals rectes divergents i, de vegades, un tercer apèndix rudimentari.  

El fruit acaba en dos apèndix divergents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.) amb espècies i varietats importants per l’economia però a part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.

Matthiola parviflora

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Matthiola és en honor del metge sienès Andrea Matthioli (1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors menudes.

Matthiola parviflora va ser descrita per Robert Brown i publicada en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 121. 1812.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Lampranthus multiradiatus (Jacq.) N.E.Br.

NOMS: Flor de migdia rosa. Castellà: Rayito de sol. Mesen. Uña de gato. Portuguès: Chorão. Malícia. Anglès: Rosy Dewplant. Creeping Redflush. ice plant.

Flors solitàries o en cimes terminals

SINÒNIMS: Mesembryanthemum multiradiatum Jacq. (basiònim) Mesembryanthemum roseum Willd.; Lampranthus roseus (Willd.) Schwantes

DISTRIBUCIÓ: És una planta endèmica de Sudàfrica

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades naturalitzada.  

Tiges erectes o rastreres

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne de fins 60 cm d’alçada, de tiges erectes, sovint rastreres

Fulles oposades de secció triangular i acuminades

Fulles suculentes, falcades, oposades, sèssils, de secció transversal triangular, mucronades, de color verd grisenc

Estaminodis petaloides 

Flors en cimes terminals, amb el periant format per cinc tèpals. Nombrosos estaminodis petaloides, llargs i estrets de color rosat però també hi ha varietats amb flors blanques, de color crema, taronja, lila o roig, de 4-5 cm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams erectes. Gineceu amb ovari ínfer. Floreix de febrer a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula d’1,5 cm de diàmetre amb cinc lòculs que contenen llavors piriformes rugoses de color bru obscur.

Periant amb cinc tèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estaminodi és un estam estèril, que pot ésser atrofiat o haver-se transformat en nectari, en peça petaloide com en aquest cas, etc. que no produeix grans de pol·len. Solen estar a la part interna de la flor, pel que són poc visibles, però en el cas del gènere Lampranthus surten en diversos verticils que van prenent, de dins a fora, l’aspecte de pètals que formen la flor. 

Lampranthus multiradiatus

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental en jardineria per la seua rusticitat, resistència a la sequera i la impressionant floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Lampranthus deriva del grec “λαμπρός lamprós” esplèndid, radiant, i de “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors radiants. L’epítet específic multiradiatus de “multus” molt, i de “radiatus” amb radis, en referència als molts pètals que surten del centre com els radis.

Aquesta espècie va ser descrita per Nicolaus Joseph von Jacquin i publicada en Fragmenta Botanica 44. 1801 amb el nom de Mesembryanthemum multiradiatum. Amb el nom actualment acceptat de Lampranthus multiradiatus va ser publicat per Nicholas Edward Brown en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 87(2255): 212. 1930.

Família Aizoaceae