NOMS: Vivorera de
platja. Èquium marítim. Bolenga dels arenals. Castellà: Viborera marina. Francès: Vipérine marine, Vipérine
maritime. Italià: Viperina delle
spiagge. Anglès: Sand viper’s
bugloss.
Inflorescències en panícula laxa |
SINÒNIMS: Echium maritimum Batt.; Echium confusum Coincy; Echium pustulatum var. paniculatum Pau
& Font Quer
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental
HÀBITAT: Ammophiletalia. Creix en platges, arenals marítims fins els
100 metres d’altitud. Aquests de la Platja de Tavernes de la Valldigna.
Herba pluricaule amb tiges i fulles amb pèls no híspids |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
pluricaule amb tiges de fins mig metre poc ramificades que poden créixer esteses
per el terra o erectes cobertes d’una pilositat no híspida
Fulles alternes de marge enter |
Fulles basals
molt semblants a les caulinars, de distribució alterna, obovato-oblongues,
atenuades en pecíol, amb el marge enter. Les caulinars inferiors són
majors que les superiors, i totes amb pèls no híspids.
Flors amb els pètals soldats formant un tub |
Flors en
inflorescències en panícula laxa. Calze amb cinc sèpals de mig a un cm a la
florida, acrescent, que pot arribar a 1,5 cm, amb pèls. Corol·la infundibuliforme,
blava, de vegades tenyida de púrpura, amb pèls curts per l’exterior. Tub més
llarg que el calze. Cinc estams amb el filament glabrescent, alguns dels qual exserts.
Gineceu amb ovari súper i estil més llarg que la corol·la. Floreix entre març i
juny.
Fruit en tetranúcula.
Núcules amb una quilla dorsal, altra ventral i dues laterals
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és ginodioica, és a dir, que unes plantes tenen
flors hermafrodites i altres tenen flors només femenines
USOS I PROPIETATS:
Aquesta espècie, com altres vivoreres, s’ha emprat per combatre les mossegades
de serps.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Echium deriva del grec “echios”, que significa
escurçó, perquè el fruit sembla el cap d’un escurçó i es pensava que eren útils
front a les mossegades dels ofidis. L’epítet específic sabulícola deriva del llatí “săbŭlum”
arena, de l’arena, en referència a seu hàbitat entre la sorra del litoral
marítim.
Echium sabulicola va ser descrit
per Auguste Nicolas Pomel i publicat en Nouveau Materiaux
pour la Flore Atlantique 90. 1874.
Família Boraginaceae
Una bella plantita Casanova, Muchas veces la veía cunado hacía senderismo.
ResponEliminaUn abrazo