NOMS: Violer. Violer
parviflor. Castellà: Alhelí
silvestre de flor pequeña. Alhelí menudo. Francès:
Matthiole à petites fleurs. Àrab: منثور
Quatre pètals violacis en creu |
SINÒNIMS: Cheiranthus parviflorus Schousb.
DISTRIBUCIÓ: Iber-magrebí
HÀBITAT: Stipion capensis. Creix als herbassars
subnitròfils, erms terofítics, sobre sòls calcaris, margosos o gipsífers i
secs, fins els 800 metres d’altitud.
Herba amb indument de pèls curts |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
anual amb indument de pèls curts i tiges ramificades de fins 30 cm d’alçada,
Fulles de marge sinuat-dentat |
Fulles de marge
sinuat-dentat, les de la roseta basal oblongues, més o menys el·líptiques, les
caulinars més petites i també el·líptiques.
Quatre sèpals pilosos, els laterals gibosos |
Flors en raïm lax
pauciflor. Calze de quatre sèpals erectes amb el marge membranaci i els
laterals gibosos. Corol·la de quatre pètals petits amb l’ungla inclosa en el
calze i limbe de 2-4 x 1-3 mm, enter, rosat o violaci. Quatre nectaris
laterals. Androceu tetradínam, és a dir, amb sis estams, quatre més llargs que
els altres dos. Gineceu amb estigma bilobat amb dos gibositats laterals. Floreix
entre gener i maig.
Fruit en síliqua de secció circular i pèls ramificats |
Fruit en síliqua de
fins 6 cm de llarg, de secció circular, torulós, amb indument de pèls
ramificats curts, acabat amb banyes laterals rectes divergents i, de vegades,
un tercer apèndix rudimentari.
El fruit acaba en dos apèndix divergents |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica
spp.) amb espècies i varietats importants per l’economia però a part de la
seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de
vista científic, ja que Arabidopsis thaliana
és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.
Matthiola parviflora |
USOS I PROPIETATS:
S’empra en jardineria com planta ornamental.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Matthiola
és en honor del metge sienès Andrea Matthioli
(1500-1577) que va traduir i comentar la Materia Mèdica de Dioscòrides. L’epítet
específic parviflora deriva del llatí “parva”
que significa petit, en referència a les flors menudes.
Matthiola parviflora
va ser descrita per Robert Brown i publicada en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal
Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 121. 1812.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Interesante entrada Casanova, una planta para mí desconocida. Preciosas fotos.
ResponEliminaUn abrazo