Carex flacca Schreb.

NOMS: Càrex glauc. Castellà: Mansiega. Masiega. Portuguès: Carriço-mole. Francès: Laiche flasque. Laîche glauque. Italià: Carice glauca. Anglès: Glaucous Sedge. Heath Sedge. Alemany: Blau-Segge. Blaugrüne Segge. Schlaffe Segge. Neerlandès: Zeegroene Zegge.

Carex flacca

SINÒNIMS: Carex glauca Scop.; Carex serrulata Biv. ex Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix als llocs humits, en prats i garrigues, zones forestals, camps i vores de camins, en terrenys argilosos.

Carex flacca, rizomatosa i glauca

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa i glauca, de fins mig metre d’alçada, amb tiges trígones estriades i rígides.

Fulles de Carex flacca

Fulles més curtes que la tija, de color glauc, linears, de 3-5 mm d’amplada i lígula de 2-3 mm de marges convoluts.

Flors masculines dalt i femenines a la part inferior

Flors unisexuals en espigues uniflores, les flors masculines a la part superior, amb estams linears de color taronja, i les flors femenines en espigues a la part inferior, curtament pedunculades; totes dos, masculines i femenines, a la mateixa tija florífera. Les glumes de les espiguetes femenines són lanceolades o ovades, de color brunenc, i l’estil es divideix en tres estigmes. La bràctea foliàcia és sovint més llarga que la inflorescència. Floreix a la primavera, entre abril i juliol.

Flors femenines de Carex flacca amb tres estigmes

Fruit en núcula trígona, ovoide, de color brunenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Carex és el més nombrós de la família de les ciperàcies i, fins i tot, l’estudi del gènere té un nom específic: caricologia. El botànic Carl Ludwig Willdenow va publicar el primer llibre Sur les espèces de Carex qui croissent sans culture dans les environs de Berlin, 1799

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com planta ornamental en jardins, com entapissant en zones de sòls argilosos, a ple sol o a mitja ombra, sempre que hi haja un mínim d’humitat.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere. L’epítet específic flacca deriva del llatí “flaccus, -a, -um” penjant, caigut, pèndol, per les espigues femenines que pengen a la maturitat.

Carex flacca va ser descrita per Johann Christian Daniel von Schreber (Schreb.) i publicada en Spicilegium Florae Lipsicae (Appendix): 178. 1771.

Família Cyperaceae