Hyoscyamus albus L.

NOMS: Capseta. Jusquíam blanc. Caramellera. Gotets. Herba queixalera. Mamellera. Tabac bord o de paret. Xuclamel. Castellà: Beleño dorado o blanco. Flor de la muerte. Colecillas locas. Adormidera de zorra. Hierba loca. Gallego: Mimendro branco. Èuscara: Erabedarr. Portuguès: Miemrendo branco. Francès: Jusquiame blanche. Italià: Giusquiamo bianco. Anglès: Russian Henbane. White Henbane. Alemany: Weißes Bilsenkraut. Grec: Αρκόκαπνος. Υοσκύαμος ο λευκός. Γέροντας.

Hyoscyamus albus

SINÒNIMS: Hyoscyamus saguntinus Pau,

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Quercetum ilicis galloprovinciale. Ruderal, en escombraries, murs i parets, marges de camps i camins de llocs secs i assolellats. Fins els 700 metres d’altitud.

Planta de Hyoscyamus albus de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba d’un verd glauc, coberta de pèls suaus amb tiges erectes ramificades de fins 80 cm d’alçada.

Fulles lobulades de Hyoscyamus albus

Fulles simples, de distribució alterna, de limbe ovat amb el marge lobulat, peciolades, amb els nervis ben marcats, més petites quan més amunt

Corol·la de Hyoscyamus albus amb cinc lòbuls desiguals

Flors en cimes helicoides que semblen una espiga. Flors hermafrodites, lleugerament zigomorfes, bracteades i amb curt peduncle les inferiors i sèssils les superiors. Calze cobert de pèls llargs i suaus, campanulat amb els cinc sèpals soldats en un tub i acabat en cinc dents triangulars aguts; acrescent a la fructificació. Corol·la infundibuliforme amb cinc lòbuls desiguals més curts que el tub, de color groc crema i la gorja verdosa. Androceu amb cinc estams inserts al tub de la corol·la, dos d’ells més llargs que els altres tres, exserts. Gineceu d’ovari súper i estigma capitat. Floreix a la primavera i estiu, entre abril i setembre.

Fruits de Hyoscyamus albus dins del calze persistent i acrescent

Fruit en càpsula circumcisa (pixidi) esfèrica dins el calze acrescent amb nombroses llavors ovoides i crestades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie pertany a una família de plantes, les solanàcies, que han sigut associades des de molt antic amb la bruixeria i la màgia. Tot i que en aquesta família es troben espècies tan inofensives com la creïlla i la tomaca, hi ha altres més perilloses per la seua toxicitat, entre les que mereixen destacar-se la belladona (Atropa belladonna), l'herba talpera (Datura stramonium), el tabac (Nicotiana tabacum) o i els Jusquiam negre o blanc que ens ocupa.

Calze acampanat de Hyoscyamus albus acabat en cinc lòbuls aguts

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és tòxica però s’ha emprat en medicina populars per les seues propietats psicotròpiques, com analgèsic i com sedant del sistema nerviós central. Té les mateixes característiques i propietats que jusquiam negre (Hyoscyamus niger)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hyoscyamus deriva del grec “ὗς, ὑός hys, hyós” porc, senglar, i de “κύαμος cýamos” fava, és a dir, fava de porc, per la càpsula que sembla una fava i els porcs la mengen sense que els perjudiqui, mentre que és tòxica per als humans. Altres autors interpreten que fa al·lusió a l’episodi de l’Odissea en el qual Circe converteix els companys d’Ulisses en porcs fent-los beure una poció de jusquiam. L’epítet específic albus és un vocable llatí que significa blanc.

A l’antiguitat questa espècie, era un mitjà d'induir un estat de trànsit. Molts oracles i endevinadors van fer ús d'ella per fer profecies. Va ser coneguda com la planta de Apol·lo de Delfos. Els grecs antics creien que el jusquiam tenia la capacitat de sotmetre la ment vigilant, deixant espai només per als divins, és a dir, que tenia l'efecte de sedar la consciència externa, deixant espai perquè l'individu s'obri al diví. Una vegada posseïts pel déu, parlarien en veu alta els seus missatges i un sacerdot "interpretava" aquestes expressions sovint inintel·ligibles.

Hyoscyamus albus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 180. 1753.

Família Solanaceae