Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

NOMS: Herba freixurera. Oreja de ratón. Sarcocapne. Castellà: Zapatitos de la virgen. Hierba de la Lucia. Francès: Fumeterre à neuf folioles. Anglès: Nine-leaved Sarcocapnos. Alemany: Neunblättriger Dicksporn.

Mateta de Sarcocapnos enneaphylla

SINÒNIMS: Fumaria enneaphylla L.; Sarcocapnos saetabensis Mateo & Figuerola; Corydalis enneaphylla (L.) DC.        

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Creix a les fissures de les parets verticals i roques calcàries. Aquests exemplars de les parets del castell de Montesa.

Sarcocapnos enneaphylla amb tiges lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne amb tiges lignificades a la base que no sobrepassen els pam, ramificades, intricades i glabres.  

Fulla biternaticomposta de Sarcocapnos enneaphylla

Fulles un xic suculentes, peciolades, dues vegades dividides de tres en tres (ternades) és a dir, biternaticompostes, amb segments ovato-cordiformes, sovint apiculats, de color verd glauc.

Vista lateral de flors de Sarcocapnos enneaphylla

Flors en inflorescències en corimbe, zigomorfes, hermafrodites, llargament pedunculades, amb forma que recorda les fumàries, de color blanc o rosat, d’1 cm aproximadament. El calze està format per dos sèpals petaloides i caducs. La corol·la està formada per quatre pètals oposats per parelles; el superior alat a l’extrem i amb un petit esperó basal; l’inferior lliure amb ales laterals; els laterals estan a l’interior i units per la punta formant una cresta i dos ales laterals. Androceu amb sis estams units cada tres en un sol filament, és a dir, que de dos filaments surten les sis anteres, tres de cada filament. Gineceu amb ovari súper i estigma amb cresta ampla, asimètrica i semilunar. Floreix entre febrer i octubre

Pedicel·les acrescents de Sarcocapnos enneaphylla

Fruit en aqueni el·lipsoïdal, comprimit, amb tres costelles laterals i bec apical. Conté dues llavors

Aquenis de Sarcocapnos enneaphylla

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquesta espècie els pedicels fructíferes són acrescents per facilitar la geocàrpia. Geocàrpia és un procés de fructificació mitjançant el qual la flor, després de ser fertilitzada, produeix el fruit a l’interior del sòl o, com en aquest cas, a l’interior de les escletxes de la paret o roca. Aquest fen`men també es produeix, per exemple, en cacauets (Arachis hypogaea)

Esperó característic de Sarcocapnos enneaphylla 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular se li adjudiquen propietats semblants a les d'altres membres de la família Fumariàcies, com tònica, depurativa, diürètica i hipotensora.

Vista frontal de Sarcocapnos enneaphylla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sarcocapnos deriva del grec “σάρξ, σαρκός sárx, sarcόs” carn, i de “καπνός capnόs” que és com Dioscòrides nomena a la fumaria, probalement en referencia al color de les flors, d’un color rosa paregut a la carn. L’epítet específic enneaphylla ve del grec “ἐννἑἄ enneá” el número nou, i de “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, amb nou fulles, perquè té tres folíols dividits en tres més.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 700. 1753. amb el nom de Fumaria enneaphylla. Amb el nom actualment acceptat de Sarcocapnos enneaphylla va ser publicat per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Systema naturæ 2: 129 1821.

Família Papaveraceae