Ferula communis L.

NOMS: Canyafèl·lera. Canyaferla. Fèl·lera. Canyafel. Fenollassa. Castellà: Cañaheja. Ferula. Gallego: Canafrecha. Èuscara: Astacañabera. Otserri-belar. Occità: Fèrla. Portuguès: Canafrecha. Francès: Férule commune. Grande Férule. Italià: Ferula comune. Cannaferla. Cagna fenu. Anglès: Feshook. Giant Fennel. Alemany: Gemeines Rutenkraut. Gemeines Steckenkraut. Knotenblühendes Steckenkraut. Riesenfenchel. Grec: Ανάρθηκας. Βανούκα. Κουρκούτα. Νάρθηκας. Φερούλα.

SINÒNIMS: Ferula communis L. subsp. communis.; Ferula ferulago L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camins, camps abandonats, sobre sòls calcaris pedregosos, secs i assolellats. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia amb una tija flora erecta, robusta, glauca, fistulosa amb la part interior esponjosa, que pot arribar als tres metres d’alçada i  seguir en peu molt de temps després de la dispersió dels fruits.

Fulles grans, triangulars, 3-4 pinnatisectes, dividides en segments linears, plans i lliures. Les inferiors amb pecíol cilíndric i les superiors, progressivament menors, reduïdes a una beina ampla. Les fulles es sequen a l’estiu i tornen a sortir a la tardor. Són paregudes a les del fenoll (Foeniculum vulgare) però no desprenen la forta olor anisada del Foeniculum.

Flors en umbel·la hemisfèrica terminal gran i umbel·les laterals situades a diferents nivells. Les laterals amb el peduncle major. Sense involucre a la base dels radis. Bractèoles estretes que cauen aviat. Calze amb cinc dents; pètals grocs, aguts i enters. Floreix entre abril i juliol.

Fruit el·líptic, comprimit pel dors amb costes dorsals filiformes i les marginals molt estretament 

alades o sense ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Les plantes tenen, per tant, més sentits que els animals.

USOS I PROPIETATS: El seu làtex conté compostos tòxics per als animals herbívors. A principis de la primavera, quan comença a florir, la planta genera una mena de coagulant i el bestiar que ho menge pot morir d’hemorràgia. Quan la planta està seca pot inflar-se, quan un animal se la menja, i ofegar-lo.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ferula deriva del llatí “ferula” pal, canya, bastó, perquè els pastors l’utilitzaven de bastó lleuger. L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, freqüent, ordinari.

Sovint s'ha dit que en l'antiguitat es feien servir varetes de canyafel per portar foc. Prometeu hauria robat el foc sagrat transportant-lo en una vareta de canyafel, per portar al poble el foc que els déus volien negar-los. A Còrsega el canyafel es feia servir a la Setmana Santa per portar el nou foc; la medul·la estava encesa i cremant lentament.

Aquesta planta també era sagrada per al déu del vi, Dionís. La tija, lleugera però resistent, coronada per una pinya, servia per a sostindré a qualsevol que s’haguera passat amb el vi. Aquesta vara o bastó s’anomenava tirs “θύρσος tryrsus”

Ferula communis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 246. 1753.

Família Umbelliferae, Apiaceae

Atriplex prostrata Boucher ex DC.

NOMS: Blet. Herba molla. Castellà: Armuelle silvestre. Acelga falsa. Occità: Senisclet. Gallego: Armol. Portuguès:  Armoles-bravos. Francès: Arroche couchée. Arroche hastée. Italià: Atriplice comune. Anglès: Spear-leaved Orache. Triangle Orache. Alemany: Niederliegende Melde. Spieß-Melde. Spießmelde. Neerlandès: Spiesmelde. Grec: Λεμπουτιά. Xinés: ji ye bin li

SINÒNIMS: Atriplex patula var. prostrata (Boucher ex DC.) Mert. & W.D.J. Koch; Atriplex latifolia Wahl.; Atriplex hastata auct.; 

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Creix en llocs humits, sovint salobrars, i ruderals, en camps de conreu, horts, vores de camins, llocs alterats i nitrificats, i arenals. Fins els 800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que pot assolir el metre d’alçada, d’un verd farinós, amb tiges ascendents o prostrats amb estries verdoses i blanquinoses i les branques inferiors molt obertes.

Fulles de distribució alterna o oposada, peciolades, les caulinars triangulars, en forma de fletxa, amb lòbuls laterals, i les de les tiges florals lineals-lanceolades

Flors verdoses i poc aparents en inflorescències en panícula terminal laxa. Masculines o hermafrodites amb 5 tèpals; les femenines amb dues bractèoles que creixen més a la fructificació per tancar el fruit, sense periant. Androceu amb 5 estams inserts a la base del periant; gineceu amb ovari súper i dos estigmes filiformes. Floreix en primavera i estiu, entre maig i octubre

Fruit abraçat per bractèoles herbàcies soldades a la base, en forma de rombe. Hi ha de dues formes: unes llises, negres i molt menudes, i altres tuberculades, brunes i el doble de grans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Atriplex reben, en general, el nom comú de salats degut a que, com adaptació a la dificultat d’extreure l’aigua dels sòls salins en què arrela, presenten les fulles més o menys crasses i el suc cel·lular també salabrós.

USOS I PROPIETATS: L’herba molla és comestible com a verdura, igual que altres espècies del gènere

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Atriplex¸deriva d’atriplex, una llatinització del grec "ατραϕαξυς atraphaxis" compost del prefix privatiu “α- a-” i de "τρέφω trefo" nutrir, alimentar, és adir, no nutrient, per l’escàs valor nutritiu de les espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic prostrata deriva del llatí “prostratus, -a, -um” prostrat, que significa estès, gitat en terra, per l’hàbit de la planta estesa per el terra.   

Atriplex prostrata va ser descrita per Jules Armand Guillaume Boucher de Crèvecoeur (Boucher), i publicada en Flore Française. Troisième Édition 3: 387. 1805.

Família Amaranthaceae, Chenopodiaceae