NOMS: Bròcoli. Bròquil.
Bròquil verd. Castellà: Brócoli. Brécol.
Èuscara: Brokoli. Portuguès: Brócolos. Brócolis. Francès:
Brocoli. Italià: Broccolo. Anglès: Broccoli. Sprouting broccoli. Alemany: Brokkoli. Neerlandès: Broccoli. Xinès:
lu hua cai.
SINÒNIMS: Brassica oleracea L., var botrytis subvar. cymosa Lam.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrànea
HÀBITAT: Cultivada
DESCRIPCIÓ: És
una planta molt similar a la floricol (Brassica
oleracea var. botrytis) però amb qualitats que la fan molt apreciades a
la cuina.
Fulles més
estretes que la floricol, amb el pecíol nu a la part inferior, de color verd
glauc, marge ondulat i la nervis blancs molt marcats.
Flors:
Desenvolupa nombrosos primordis florals de color verd o porpra, que és el més
apreciat en la cuina, que si es deixen créixer fan panícules de flors grogues.
Calze de quatre sèpals lliures. Corol·la amb quatre pètals disposats en creu.
Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts que els altres quatre,
amb anteres grogues. Gineceu súper amb estigma capitat.
Fruit en síliqua que
produeix nombroses llavors redones de color rosat.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Mitjançant la domesticació de les plantes silvestres i la
selecció artificial van aparèixer diverses varietats, d’aspecte força diferent,
al cap d’uns quants milers d’anys. Uns preferien les fulles, altres les gemmes
terminals, altres l’arrel engrossida o la inflorescència, fent evolucionar la
col silvestre a les formes que coneguem avui. La preferència pels brots
immadurs i la inflorescència fa sorgir la floricol, el bròquil romanesco amb
geometria fractal als brots florals i el bròcoli (Brassica oleracea var.
italica) que és com la floricol però de color verd.
USOS I PROPIETATS:
És considerada l’hortalissa amb major valor nutritiu per unitat de pes de
producte comestible. Aporta poques calories però a banda dels minerals com ara
el calci, el fòsfor i el ferro, conté elevades quantitats de vitamina C, B2, i
vitamina A. Es pot menjar crua, adobada o cuita
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Brassica
és el nom de la col, emprat per diversos autors llatins com, per exemple,
Plaute (segle III-II aC), però l’origen del nom és incert i es perd entre els
elements grecs o celtes. Diversos textos, si més no, fan la referència
etimològica amb la paraula grega "Βράσκη
braske" que, segons Hesiqui, utilitzaven els italians en la Magna
Grècia per referir-se a la col.
L’epítet específic oleracea
deriva del llatí "olus, oleris" que significa verdura o hortalissa, en
referència a l’ús com aliment que es fa de ella. El nom de la varietat itàlica és un epítet geogràfic que fa
referència a Itàlia, així com el nom comú “bròcoli” que ve de l’italià broccoli, brot,
Altres varietats de Brassica oleracea són la floricol (Brassica oleracea var. botrytis) o el cultivar romanesco amb una curiosa estructura de geometria fractal; la col copada (Brassica oleracea var. capitata) amb els cultivars de fulles morades, la col llombarda, o de fulles arrissades, la col de Milà.
Brassica oleracea L.
var. itàlica va ser publicada per Joseph
Jacob von Plenck, en Icones Plantarum
Medicinalium 6: 29, t. 534. 1794.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Manel, no había vist mai la flor del bròcoli i m'agradat molt aquesta descuberta.
ResponEliminaUna abraçada!
Bonito reportaje, y muy interesante tu blog, feliz tarde
ResponElimina