Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach

NOMS: Coronària. Bolic. Bolitx. Margalides. Moixos. Sordonaia. Castellà: Antimonia. Manzanilla de flor dorada. Mirabeles. Ojo de buey. Pajitos. Gallego: Ollo de boi. Pampullo. Èuscara: Urrelili. Portuguès: Malmequer. Pampilho-ordinário. Francès: Chrysanthème couronné, Chrysanthème des jardins, Chrysanthème à couronnes. Anglès: Chop-suey greens, Crown daisy, Garland chrysanthemum. Italià: Crisantemo giallo. Fior d'oro. Margherita coronata. Alemany: Goldblume. Kronen-Saatwucherblume. Kronen-Wucherblume. Kronenwucherblume. Neerlandès: Gekroonde-Ganzebloem. Grec: Άγριο χρυσάνθεμο. Μαντηλίδα μαργαρίτα. Μεγάλη κίτρινη. Xinès: tong hao. Japonès: Shungiku. Kikuna

Glebionis coronaria

SINÒNIMS: Chrysanthemum coronarium L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-meridional

HÀBITAT: Hordeion leporini. Creix als camps abandonats, erms, camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades

Fulles bipinnatipartides en lòbuls lanceolats i mucronats; les caulinars sèssils

Flors en capítols solitaris amb involucre de bràctees obtuses, les exteriors ovals i les interiors oblong-linears, escarioses especialment a la part superior. Disc central pla, groc i lígules també grogues o blanques amb la part pròxima al centre de color groc. Els flòsculs centrals són hermafrodites i les flors ligulades perifèriques femenines. Floreix des de novembre fins al mes de maig

Fruit en aqueni sense vil·là, els externs amb tres ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que diem flors tipus margarida són, en realitat, unes inflorescències en les quals el peduncle s’eixampla en un receptacle que conté nombroses flors. Aquest receptacle està envoltat per bràctees que formen l’involucre. Al damunt del receptacle es disposen les flors sèssils. Les centrals solen ser tubulars i sense pètals, mentre que les exteriors poden desenvolupar una llengüeta a mode de corol·la anomenada lígula.

USOS I PROPIETATS: És ornamental i comestible. És rica en antioxidants, vitamines, carotè, calci, fòsfor, i potassi. S’empra habitualment a la cuina coreana, cantonesa i japonesa. Arran del desastre nuclear de Fukushima, en maig de 2011, es va prohibir el consum d’aquesta i d’algunes altres plantes, com els espinacs, per detectar-hi nivells perillosos de radiació.

Com ornamental Glebionis coronaria s'ha cultivat als parterres i s’ha hibridat amb espècies d’Argyranthemum per crear cultius de margarides de jardí.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Glebionis deriva de “gleba” gleva, terròs, en al·lusió a la terra cultivada. El genèric del sinònim Chrysanthemum ja era emprat per Plini el Vell, deriva del grec “χρυσοϛ chrysós” or, i “ἄνθεμον ánthemon” flor, és a dir, flor de or.

L’epítet específic coronaria ve de “corona” corona, garlanda: adequat per a composar garlandes o amb òrgans disposats en una corona

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 890. 1753.  amb el nom de Chrysanthemum coronarium. Amb el no actualment acceptat de Glebionis coronaria va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass) en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 181. 1841

Família Compositae (Asteraceae)