Nom comú:
Papallona zebrada. Xuclallet. Castellà:
Podalirio. Chupaleche. Èuscara: Lirio-tximaleta.
Francès: Flambé. Italià: Podalirio. Anglès: Scarce Swallowtail. Alemany:
Segelfalter. Neerlandès: Koningspage.
 |
| Iphiclides podalirius |
Sinònims: Iphiclides feisthamelii Duponchel 1832
Identificació: Entre
cinc i set centímetres d’envergadura alar. Molt pareguda la papallona reina (Papilio
machaon) amb la que comparteix hàbitat i períodes de vol. És una de les
papallones més cridaneres i grans d’Europa, amb ratlles longitudinals blanques
i negres com les zebres; taques blaves al marge de les ales inferiors i dues taques
color taronja amb lúnules blaves al naixement de les cues; sobre fons blanc
groguenc. La femella és més gran que el mascle.
Alguns autors consideren que els colors més clars dels
exemplars del nord d’Àfrica i la península Iberica, és criteri suficient per
considerar-la una espècie diferent, a la que han anomenat Iphiclides feisthamelii. Altres autors es mostren més cautes i
esperen que es pronuncie la genètica.
Distribució: Es
distribueix a llarg de les zones temperades d’Euràsia, des de Portugal fins a
la xina però ha desaparegut de les zones excessivament urbanitzades.
Període de vol: A
les nostres terres podem veure-la en primavera i estiu, entre març i octubre,
en dues generacions.
Hàbitat: Habita
diversos llocs amb flors i arbres fruiters. A jardins, horts, boscos i muntanya
fins als dos mil metres. El vol potent li permet visitar diversos tipus d’hàbitat,
especialment els assolellats, sense haver de quedar-se en cap d’ells.
Biologia: Les
erugues són de color verd clar amb una banda dorsal groguenca de la qual surten
petites bandes obliqües amb puntets rogencs. Posseeix un osmeteri, un òrgan que
emet substàncies repel·lents que fa servir quan es sent amenaçada. S’alimenten
de plantes de la família de les rosàcies com ara l’arç blanc (Crataegus
monogyna) o fruiters del gènere Prunus
com l’ametller (Prunus
dulcis), la prunera (Prunus
domestica), l’albercoquer (Prunus
armeniaca), etc. Passen l’hivern en forma de crisàlide.
Etimologia: El
nom del gènere Iphiclides està
dedicat a Ificlides, un dels Argonautes que acompanyà a Jàson a la cerca del
velló d’or, germà d’Hèracles, amb fama de ser un corredor molt ràpid.
L’epítet
específic podalirius ve del grec “Ποδαλείριος”
Podaliri, fill d’Epíone i del famós metge Asclepi, i germà de Macàon. Els dos
germans eren pretenents d’Helena, per la qual cosa varen participar en la Guerra
de Troia, com a guerrers i com a metges. Macàon era un dels ocupants del cavall
que entrà a la ciutat i allí va morir.
És curiós que les espècies Podalirius i Machaon
tinguen una aparença semblant i volen junts sovint als hàbitats que
comparteixen, com feren els germans mitològics Podaliri i Macàon a l’Antiga
Grècia.
Iphiclides podalirius
va ser descrita per Carl von Linné el 1758, amb el nom inicial de Papilio podalirius
Taxonomia: Gènere
Iphiclides, Família Papilionidae, Ordre Lepidoptera, Classe insecte, Filum
Arthropoda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada