Helianthemum asperum Lag. ex Dun.

NOMS: Heliantem aspre. Castellà: Jarilla cenicienta.

Helianthemum asperum

SINÒNIMS: Helianthemum asperum subsp. asperum Lag. ex Dunal; Helianthemum asperum var. roussaei Dunal

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Endemisme ibèric, del centre, est i sud-est de la península.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix als matollars de romer i timó, en sòl calcícoles o margosos. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, sufruticosa, cespitosa, molt ramificada des de la base, amb tiges ascendents, tortuoses i tomentoses

Fulles oposades oval-lanceolades amb el marge revolut, amb pèls per l’anvers i pel revers. Estípules linear lanceolades amb pèls

Flors en inflorescències simples en cima unilateral amb pèls híspids. Bràctees més curtes que els pedicels i linears. botons florals cònics amb l'àpex torçut. Els tres sèpals interns amb costelles primes i híspides; els dos sèpals externs molt petits, menys de la meitat de llargària que els interns, linear-espatulats i ciliats. Corol·la amb cinc pètals blancs maculats lliures d’aproximadament un centímetre. Floreix a la primavera, entre febrer i juny

Fruit en càpsula ovoide pubèrula dehiscent, que queda dins del calze, amb llavors rogenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Helianthemum  només s’obrin quan la temperatura és superior a 20 ⁰ C, és a dir, que necessiten el calor del sol per desplegar els seus pètals. Pot ser per això tenen un cert fototropisme positiu, és a dir, que orienten la corol·la cap al sol.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat usos específics per aquesta espècie però diverses espècies i híbrids de heliantems s’empren en jardineria, especialment per a rocalles, i aquest podria ser un bon candidat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic asperum ve del llatí. “asper” aspre, agut, punyent: per la presència d’òrgans espinosos, punxants, punxents, etc.

Helianthemum asperum va ser descrit per Mariano Lagasca y Segura i publicat en  Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 1: 283. 1824.

Família Cistaceae