Centranthus ruber (L.) DC.

NOMS: Andianeta. Herba de Sant Jordi. Valeriana vermella. Castellà: Hierba de San Jorge. Milamores. Valeriana encarnada. Gallego: Alfinetes. Herba dos muros. Valeriana roxa. Èuscara:  San Jorge lore. San Jorge Lorea. Portuguès: Alfinetes. Francès: Centranthe rouge. Lilas d'Espagne. Valériane rouge. Italià: Camarezza comune. Valeriana rossa. Anglès: Bouncing Bess. Drunken Sailor. Padstow Pride. Alemany: Rote Spornblume. Roter Baldrian. Neerlandès: Rode Spoorbloem. Grec: Μοσχολιός. Βαλλεριάνα. Πνευμονόχορτο. Ερπίνη.

SINÒNIMS: Valeriana rubra L.  

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, procedent del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia Menor

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion. Cultivada als jardins però també naturalitzada a escletxes de parets, pedregars i als herbassars ruderals. Fins els 500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne amb rizoma subterrani del qual surten moltes tiges ascendents ramificades, fistuloses, que poden arribar fins als 80 cm d’alçada.

Fulles basals peciolades i les superiors sèssils i més petites quan més amunt, oposades, ovato-lanceolades i de marge enter, de color verd.

Flors en cimes corimboses terminals denses, amb petites flors vermelles, rosades o rarament blanques, amb esperó i fragants. Calze amb els sèpals soldats acabat en dents linears. Corol·la tubular acabada en dos llavis, el superior amb un sòl lòbul i el inferior amb quatre lòbuls; el tub mesura més o menys un centímetre i a prop de la base s’allarga formant un esperó on s’acumula el nèctar. Aquest esperó està dividit en dues parts per un septe longitudinal que separa el pas de l’estil i l’estam de l’accés al nèctar, amb l’espiritrompa, de les papallones. Androceu amb un sol estam exsert amb dues teques. Gineceu amb ovari soldat al tub del calze i acabat en un estil filiforme. Floreixen de maig a setembre

Fruit en aqueni ovoide comprimit i glabre amb una sola llavor i vil·là plomós característic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Centranthus pertany a l’antiga família Valeraniaceae, ara convertida en la subfamília Valerianoideae, que comprèn 36 espècies d’herbes i arbusts del sud d’Europa, de les quals només 11 són acceptades.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental als jardins. Les arrels tenen propietats sedants i antiespasmòdiques, i les fulles poden ser consumides en amanides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centranthus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó. L’epítet específic ruber ve del llatí “rubeo” vermellós, per color de les flors.

Centranthus ruber va ser descrita per primera vegada per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 31. 1753. amb el nom de Valeriana rubra, i en 1805 Augustin Pyrame de Candolle la va publicar en Flore Française. Troisième Édition 4: 239. 1805, amb el nom acceptat actualment de Centranthus ruber.

Aquesta espècie és considerada invasora en Canàries, segons el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto. (BOE nº 185): 03.08.2013”

Família Caprifoliaceae (Valerianaceae)