Phyla filiformis (Schrad.) Meikle

NOMS: Berbena de nucs florits. Portuguès: Verbena. Italià: Erba-Luigia americana. Anglès: Carpet-grass. Carpetweed. Grec: Λίππια η κίτροσμος. Λουίζα η κίτροσμος.

SINÒNIMS: Lippia filiformis Schrad. (Basiònim); Lippia repens Spreng.; Lippia nodiflora var repens Schrauer.; Phyla canescens Greene.;

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cultivada com gespa ornamental, creix subespontània en llocs humits ruderalitzats

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És una herba perenne que creix a ran de terra amb tiges estoloníferes de secció cilíndrica que s’arrelen i es mantenen sense elevar-se

Fulles de distribució oposada amb limbe ovat atenuat a la base fins al pecíol de 3-10 mm, marge dentat a la meitat superior. Les fulles van minvant de baix a dalt de les curtes tiges.

Flors a l’axil·la de les fulles, a l’àpex d’un llarg peduncle (2-3 vegades la longitud de la fulla axil·lant)  en un glomèrul globós o ovoide de flors blanques tintades lleument de violeta, amb bràctees més llargues que amples, acuminades, carinades, amb marge membranaci. Calze amb dos lòbuls poc profunds. Corol·la amb cinc lòbuls desiguals. Ovari súper. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre.  

Fruit en esquizocarp, amb mericarpis estèrils. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Phyla es diferencia del gènere Lippia perquè són herbes més o menys prostrades i amb espigues denses a l’antesi, bràctees no disposades en quatre files i estigma terminal. En Lippia són arbusts o sufruticosos, espigues allargades a l’antesi, bràctees disposades en quatre files i estigma sublateral.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per formar gespes florides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phyla ve del grec phylé, -es, tribu, que passa al llatí Phýla, -ae, tribu, multitud, per les nombroses flors que surten juntes a la inflorescència.  L’epítet específic filiforme deriva de filum, fil i de forma¸forma, aspecte, és a dir, estilitzat, sotil, filiforme.

De vegades es confon amb Lippia canescens Kunth de la qual es diferencia per l’indument dens amb pèls de fins 0,6 mm que dona a la planta l’aspecte cendrós o blanquinós que defineix l’epítet canescens.  A més a més les inflorescències són més cilíndriques i les bràctees més curtes i d’amplada igual o major que la longitud en L. canescens.

Aquesta espècie va ser descrita per Heinrich Adolph Schrader i publicada en Index Seminum Horti Academici Gottingensis 1834. com Lippia filiformis (Basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Phyla filiformis va ser publicada per Robert Desmond Meikle, en Flora of Cyprus 2: 1897. 1985.

Família Verbenaceae

Aloe vera (L.) Burm.f.

NOMS: Atzavara. Bàlsam. Aceve. Séver. Castellà: Aloe. Pita zabila. Závila. Aloe vera. Gallego: Aloe. Èuscara: Zabilabelarmintza. Portuguès: Erva babosa. Aloé-vera. Francès: Aloé. Aloës. Italià: Aloe vera. Anglès: Barbados aloe. Curacao aloe. Bitter aloe. Medicinal aloe. True aloe. Alemany: Echte Aloe. Neerlandès: Aloë vera. Grec: Αλόη η γνήσια. φαρμακευτική αλόη. Xinès: lu hui. 費拉蘆薈

SINÒNIMS: Aloe perfoliata var. vera L.; Aloe barbadensis Mill.; Aloe chinensis (Haw.) Baker; Aloe vulgaris Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Àfrica

HÀBITAT: Cultivada en jardins i de vegades subespontània en zones de costa rocosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust acaule, estolonífer, sense rebrots laterals, de fulles suculentes

Fulles densament agrupades en roseta basal, triangular-lanceolades, rectes o un poc corbades, de 40-50 cm de llargària i 5-8 cm d’amplada, de color verd grisenc o glauc, sense taques i amb dents gruixuts al marge 

Flors en inflorescències en raïm simple en un llarg peduncle, que pot arribar al metre d’alçada, amb flors hermafrodites, trímeres, grogues, curtament pedicel·lades i pèndules, amb bràctees triangulars acuminades i membranàcies. Periant groc. Tubular, de 2,5 a 3 cm; sis tèpals, els externs soldats a la meitat inferior. Androceu amb sis estams exserts. Gineceu amb ovari súper i estil en part i estigma exserts. Floreix des de març fins agost.

Fruit en càpsula trígona amb llavors curtament alades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie, procedent de l’illa de Socotra, al nord-est d’Àfrica, s’ha cultivat des d’antic com ornamental als jardins i per les seues propietats medicinals. A vegades s’escapen dels cultius i s’asilvestren en zones de clima suau però no són considerades invasores.

USOS I PROPIETATS: De l’Aloe vera s’empren el gel i el sèver o làtex en medicina alternativa i primers auxilis casolans. El gel és la porció mucilaginosa del centre de les fulles; el sèver o làtex és el suc quallat que surt en fer una incisió a la fulla, un sòlid cristal·lí de color marró i gust molt amarg. Aquests productes, especialment el sèver, no han d’utilitzar-se sense control mèdic, pels efectes adversos o tòxics que poden provocar.

En medicina popular s’empra com descongestiu i broncodilatador de les vies respiratòries, en casos de gastritis i directament sobre superfícies cutànies per curar talls, úlceres, picades d’insectes, tractament de l’acne, l’herpes, mussols, psoriasi, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca.

La Comissió E d'Alemanya ha aprovat la utilització de les fulles d'Àloe vera. La FDA nord-americana només autoritza l'ús intern de l'àloe sempre que el producte estigui exempt d'antraquinones, sense haver-hi restriccions en la seva utilització a nivell extern.

Una llei nord-americana dictada a Washington el 3 de març de 1973, declarà l'àloe com a espècie protegida. De la mateixa manera es van dictar normes de protecció en algunes regions de l'Àfrica oriental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; la proposta d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics, sembla que es refereix a l'Aquilaria malaccensis, la fusta del qual, lignum aloe o linàloes, apareix mitja dotzena de vegades a la Bíblia. L’epítet específic vera significa vertader, real, genuí.

En algunes tombes de faraons egipcis s’han trobat dibuixos d’àloes i, segons consta en el papir Ebers del segle XVI aC., amb aquesta planta es fabricaven elixirs de llarga vida.   

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 320–321. 1753. amb el nom de Aloe perfoliata var. vera. Amb el nom actualment acceptat de Aloe vera va ser publicada per Nicolaas Laurens Burman (Burm.) en Flora Indica: cui accedit series zoophytorum indicorum, nec non Prodromus Florae Capensis. 83. 1768.

Família Liliaceae, (Xanthorrhoeaceae, Asphodelaceae)

Spartium junceum L.

NOMS: Ginesta. Ginesta vera. Ginestera. Herba de ballester. Argelagó. Castellà: Canarios. Gayomba. Genista de España. Hiniestra. Retama de flor. Retama de los jardines. Retama macho. Gallego: retrama fina. Èuscara: Gai-on-bat. isats espainiarra. Isatsa. Occità: Genèsta cava, Genèsto d’espagno, Ginèsta, Ginèsta cava, Ginèsta d’espanha, Petarèllo. Portuguès: Giesta. Giesteira.  Francès: Spartier. Spartier à tiges de jonc. Italià: Ginestra comune. Ginestra di Spagna. Ginestra odorosa. Anglès: Spanish Broom. Weawer's Broom. Yellow Spanish Broom. Alemany: Binsen-Ginster. Binsenginster. Pfriemenginster. Neerlandès: Priemkruid. Spaanse Brem. Grec: Σπάρτιο το βουρλόμορφο. Σπάρτο. Σπάρτος βρουλόμορφος. Xinès: ying zhua dou.

SINÒNIMS: Genista juncea (L.) Desf.; Cytisus junceus (L.) Vuk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-septentrional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Arbust cultivat com ornamental i naturalitzat a les vores de les carreteres, llocs alterats i marges de torrents. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar a fer cinc metres d’alçada tot i que no sol passar dels tres metres, molt ramificat des de la base, amb tiges junciformes verdes, cilíndriques, finament estriades i flexibles.

Fulles de distribució esparsa, que cauen aviat, petites, lanceolades o linears, de marge enter

Flors que surten a les summitats de les tiges en raïms laxes; són flors grans, de dos centímetres o més, flairoses, de color groc molt viu, hermafrodites, pentàmeres, amb la típica forma papilionada. Pedicels amb una petita bràctea caduca a la base.  Calze format per una sola peça que embolcalla la part inferior de la corol·la, membranós i persistent. Corol·la papilionada, marcescent, amb pètals grocs unguiculats. L’estendard és el major, de forma orbicular, i les ales i la carena amb aurícules ciliades. La carena acabada en un bec acuminat. Androceu format per 10 estams monadelfs amb anteres que tenen dos flocs de pèls a la base. Gineceu d’ovari súper amb estil glabre, arquejat a l’àpex i estigma lateral. Pot florir durant tot l’any però la principal florida és a finals de primavera i principis d’estiu, entre abril i juliol

Fruit en llegum dehiscent per dues valves, comprimit, de 6-9 cm, que prenen un oò negrós en madurar, amb 10-18 llavors lluents de forma ovoide.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tiges assimiladores o fotosintetitzadores són tiges verdes que fan la fotosíntesi per absència total o parcial de fulles. Poden ser junciformes, com en aquest cas; si són de creixement indefinit, com els cactus, reben el nom de fil·locladis; quan el creixement és definit i s’assembla a una fulla s’anomena cladodi, com el galzeran (Ruscus aculeatus).

USOS I PROPIETATS: És una planta usada com a ornamental. Antigament s’emprava en les processons del Corpus Christi, raó per la qual hom considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixecament del poble català contra l'opressió de la monarquia espanyola

En medicina popular s’empra, en petites dosis, perquè té propietats purgants, vomitives i laxants. La bullida de flors i fruits és beneficiosa com a depurativa de la sang, contra el reuma i les afeccions de la pell. Conté un alcaloide molt tòxic, la cistina, pel que és millor no usar-la sense prescripció mèdica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Spartium deriva del grec “spartion”, veu que designa distintes plantes productores de fibres tèxtils i emprades per fer cordam. L’epítet específic junceum  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges, quasi afil·les, amb els joncs.

Aquesta espècie està inclosa en el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras”, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, i està prohibida en Canàries la seua introducció al medi natura, possessió, transport, tràfic i comerç.

Spartium junceum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 708. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Erodium botrys (Cav.) Bertol.

NOMS: Bec de cigonya. Agulles, Agullots, Cargola d’agullots. Herba d’almesc. Castellà: Picos de cigüeña. Relojitos. Gallego: Bico de cigoña. Portuguès: Agulheta. Garfos. Relógios. Repimpim. Francès: Bec-de-grue en grappe, Érodium en grappe. Italià: Becco- di-grù botri. Anglès: Broad-leaf filaree. Longbeak Stork's-bill. Alemany: Trauben-Reiherschnabel.

SINÒNIMS: Geranium botrys Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia. Creix als camps de conreu, vores de camins i llocs alterats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita que no arriba al pam d’alçada, amb tiges rogenques i piloses

Fulles de distribució oposada, llarg pecíol, limbe sinuato-pinnatífid, hirsutes, amb els segments amples i dentats; estípules curtes i escarioses.

Flors axil·lars i terminals, biflores (2-4- flors), amb llarg peduncle. Calze oblong dividit en cinc sèpals lanceolats, mucronats, pilosos. Corol·la purpurescent, amb cinc pètals lliures més llargs que els sèpals, violacis. Androceu format per dos verticils, un per als estams i altre per als estaminodis. Cinc estams, al verticil interior, de filaments gradualment més amples cap a la base, amb anteres blavoses o purpúries, i cinc estaminodis (estams sense antera) al verticil exterior. Gineceu amb ovari de cinc lòculs amb estil que s’allarga després de la fecundació, i cinc estigmes. Floreix a la primavera, entre març i maig.

Fruit en esquizocarp, amb cinc mericarpis d’on surten setes  erectes que formen un bec desproporcionadament allargat d’entre 8-10 cm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Linné va incloure dins el gènere Geranium les plantes que avui dia considerem dintre del gènere Erodium. Va ser Charles Louis L'Héritier de Brutelle qui va diferenciar entre Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres : cinc per Erodium, set per Pelargonium i deu per Geranium. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments (la part de l'estam a l'extrem de la quan hom troba l'antera o bossa de pol·len) tenen antera.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Erodium procedeix del grec "ἐρῳδιός eroodios" que significa garsa, en referència a la forma de bec de garsa dels seus fruits.

L’epítet específic botrys deriva del grec “βότρυς bόtrys” manat, generalment es refereix a les inflorescències reunides en grups espaiats i pediculats.

Aquesta espècie va ser descrita per Antoni Joseph Cavanilles (Cav.) i publicada en  Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 4: 218, pl. 90, f. 2. 1787. amb el nom de Geranium botrys. Amb el nom actualment acceptat de Erodium botrys va ser publicat per Antonio Bertoloni  (Bertol.) en Amoenitates Italicae 35. 1819.

Família Geraniaceae