Phytolacca dioica L.

NOMS: Bellaombra. Ombú. Castellà: Ombú. Bellasombra. Fitolaca. Sapote de Sevilla. Occità: Ombó. Èuscara: Onbu. Portuguès: Umbú. Bela-sombra. Tintureira. Italià: Cremesina arborea. Cremesina ad albero. Fitolacca arborea. Francès: Belombra. Raisinier dioïque. Anglès: Ombú. Elephant Tree.  Alemany: Ombubaum. Zweihäusige Kermesbeere. Maumartige Kermesbeere. Grec: Φυτολάκκα διόϊκη.

SINÒNIMS: Pircunia dioica (L.) Moq.; Sarcoca dioica (L.) Raf.;

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada com ornamental en jardins, originària de les pampes d’Amèrica del Sud, on ara és difícil trobar-ne de silvestres.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Aquest arbre perennifoli és en realitat una espècie herbàcia molt gran i de ràpid creixement. Tot i que ramifica des de la base, arriba a fer 10-15 metres d’alçada, amb un tronc gruixut de fusta tova i esponjosa, amb les arrels que sobresurten fent-se visibles. . A les plantes adultes, la base del tronc i el començament de les arrels s´expandeixen de forma monstruosa.

Fulles alternes, el·líptiques i grans, de fins 15 cm, de nervació pinnada i marge enter, d’un verd brillant, sostingudes per un curt pecíol. 

Flors unisexuals en peus diferents (dioica), que apareixen en raïms terminals blancs. Les flors disposades en espigues pèndules tan llargues com les fulles. Les masculines amb periant de 4-5 peces i 20-30 estams, i les femenines amb periant de 4-5 peces i 10-12 carpels amb estils molt curts d’àpex recorbat. Floreix a la primavera, entre abril i maig

Fruit carnós en baia amb llavors negres. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que morfològicament és un arbre és en realitat una herba amb una estructura anatòmica anòmala, molt carnosa, sense creixement secundari ni anells de creixement. La fusta no serveix per cremar ni per fusteria, doncs conté grans quantitats d’aigua, el que hi permet  sobreviure a la pampa seca. La saba és verinosa, raó per la qual no l’afecten les plagues.

USOS I PROPIETATS: És un arbre ornamental que sol plantar-se com arbre aïllat, lluny (no menys de 5 m) de construccions o paviments, perquè la base del tronc, en exemplars vells, s´eixampla i retorça , sobresortint en moltes ocasions les arrels gruixudes, que són molt poderoses i poden aixecar qualsevol construcció.

Prefereix sòls humits però suporta bé èpoques de sequera. Per contra, l’excés de reg provoca que les fulles estiguen caigudes, els tronc tou i arrugat i, finalment, la putrefacció de tronc i arrels. Tolera qualsevol tipus de sòl i la salinitat de la proximitat del mar. Prefereix el clima càlid i no suporta les gelades ni el fred intens. Cal anar amb cura, doncs es baies taquen molt i la taca és difícil d’eliminar, a més de ser tòxiques, com tota la planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phytolacca deriva del grec “phyton” (planta) i del llatí “laeca” procedent de l’indi “laek” (goma, laca) pel poder colorant dels fruits d’algunes espècies.

El nom específic  "dioica" ve del grec "δίς dίs" = dues vegades, i "oikia" = llar, perquè flors masculines i femenines creixen en plantes diferents.

El nom popular d’ombú és una veu guaraní que significa ombra, car a la planícia pampeana ofereix el refugi de la seua ombra en les hores de sol intens. Conten els gautxos que quan déu anava atrafegat amb la creació, va preguntar als arbres quins dons volien que hi concedira. En arribar a l’ombú hi va demanar tindre una bona presència, que es reconeguera en la vastitud de la pampa, per a que el gautxo, per lluny que es trobe, em cerque amb la mirada i sàpiga on està sa casa. Així o expressa el poeta Rafel Obligado en el poema “Santos Vega” una obra cimera de la literatura argentina:

“¿Dónde va? Vese distante / de un ombú la copa erguida, / como espiando la partida / de la luz agonizante. / Bajo la sombra gigante / de aquel árbol bienhechor, / su techo, que es un primor / de reluciente totora, / alza el rancho donde mora / la prenda del payador.”

Va ser introduït a Europa pel fill de Colón, Hernando Colón, que va plantar varis exemplars a Sevilla. El més famós al Monestir de la Cartuja de Sevilla

Phytolacca dioica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 632. 1762

Família Phytolaccaceae