NOMS: Salat blanc. Salgada vera. Cenicell. Castellà: Marisma. Orgaza. Ozagra. Salado. Salgada. Sosa. Gallego: Salgueira. Èuscara: Chut-esikía. Portuguès: Espique, Salgadeira. Francès: Arroche marine, Épinard de mer. Fessecul. Halime. Italià: Atriplice alimo. Porcellana di mare. Anglès: Shrubby orache. Saltbush. Sea Orach. Tree Purslane. Alemany: Strauchmelde. Neerlandès: Struikmelde. Grec: Αλιμιά. Λεπουτιά.
SINÒNIMS: Chenopodium halimus (L.) Thunb.; Schizotheca halimus (L.) Fourr.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-meridional
HÀBITAT: Salsolo-Peganion.
Creix prop de la mar en comunitats nitrohalòfiles com ara als salobrars,
aiguamolls i a la costa rocosa. Es cultiva als jardins com planta ornamental.
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ:
Arbust de fins tres metres d’alçada, molt ramificat des de la base amb branques
grisenques d’aspecte platejat
Fulles de distribució alterna, persistents, molt variables, generalment oval-romboïdals, de marge enter i atenuades en petit pecíol, de color verd clar glauc,
Flors en inflorescències en panícula a l’àpex de les tiges, masculines o hermafrodites, ebracteades, amb un periant de 5 tèpals poc aparents. Les femenines sense periant però amb dues bractèoles reniformes amb el dors llis que es desenvolupen a la fructificació envoltant el fruit. Androceu amb 5 estams inserts a la base del periant. Gineceu d’ovari súper i dos estigmes filiformes. Floreix a la primavera però pot florir des de maig fins desembre
Fruit amb bractèoles fructíferes de fins 6x8 mm de forma reniforme o suborbiculars, amb llavors orbiculars, comprimides, de fins 1 mm de diàmetre amb radícula vertical o obliqua.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les bractèoles fructíferes són característiques de cada taxó i
són imprescindibles, en la majoria dels casos, per determinar l’espècie. A
banda de la forma, la radícula de la nervació pot ser lateral, vertical o obliqua,
segons estiga dirigida cap a un costat, cap amunt o formant un angle de 45
graus respecte al eix vertical.
USOS I PROPIETATS:
S’empra en jardineria per l’atractiu platejat de les fulles i la resistència a
la sequera, al sol directe i a la salinitat del sòl. A més a més suporta bé la
poda i es fa servir per a formar tanques. També s’usa en restauració paisatgística
i control de l’erosió. L’alt contingut en sals la fa molt resistent a plagues i
malalties. Es reprodueix bé de llavor sembrant en planter a la primavera i
trasplantada a la tardor.
La tolerància a condicions severes de sequera dona al salat
blanc un ús potencial en agricultura i ramaderia, perquè millora la fitomassa i
complementa la dieta de cabres i ovelles
Aquesta planta,
com altres salats, s’utilitzava per fer lleixiu domèstic abans del
desenvolupament de la indústria química.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Atriplex deriva d’atriplex, una llatinització del grec "ατραϕαξυς atraphaxis" compost del prefix privatiu “α- a-” i de "τρέφω trefo" nutrir, alimentar, és adir, no nutrient, per l’escàs valor nutritiu de les espècies d’aquest gènere.
L’epítet específic halimus deriva del grec “ἄλιμον alimon”, el nom que emprava
Dioscòrides per als salats, derivat de “ἁλς als” sal per habitar en llocs
salobrencs prop de la mar.
Al calendari
revolucionari francès, a diferència del calendari gregorià on cada dia
s'associa amb un sant o santa, associa cada jorn amb una planta, un animal o
una eina del camp. Al salat blanc se li
dedica el dia 19 del mes de floréal (que començava el 20 d’abril i
acabava el 19 de maig) sota el nom francès d'arroche.
Atriplex halimus
va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species
Plantarum 2: 1052. 1753.
Família Amaranthaceae (Chenopodiaceae)
La tinc vista aquesta planta, però no sabia com es deia, gràcies!
ResponEliminaUna abraçada.