NOMS: Berbena de nucs florits. Castellà: Alfombra turca. Bella alfombra. Lipia. Francès: Phyla à fleurs nodales. Italià: Erba-Luigia minore. Anglès: Cape-weed. Fog-fruit. Matt-grass. Turkey-tangle. Xinès: guo jiang teng.
SINÒNIMS: Lippia nodiflora (L.) Michx.; Zappania nodiflora (L.) Lam.; Blairia nodiflora (L.) Gaertn.; Lippia repens (Bertol.) Spreng.
DISTRIBUCIÓ: Latetropical
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són
aquelles plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable,
de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En
l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts
subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es
dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
procumbent, que fa uns quatre centímetres d’alçada, amb tiges radicants que
formen catifes denses.
Fulles de distribució oposada, subsèssils, obovat-lanceolades, cuneades, amb fortes dents, pròximes entre elles, a la meitat superior. Pecíol d’1-3 mm.
Flors en inflorescències globoses o cilíndriques a l’àpex de peduncles axil·lars quadrangulars de 3-6 cm, en glomèrul compacte, bràctees amplament ovades d’amplada aproximadament igual a la longitud i marge membranós, verdes o purpúries. Calze tubular pubescent dividit fins prop de la base. Corol·la bilabiada, amb un tub més llarg que el calze, blanquinosa amb lòbuls poc desiguals, el llavi inferior més llarg que el superior i este bilobulat, marcescents. Androceu amb estams inserits a la part superior del tub de la corol·la, inclosos, amb els filaments molt curts. Gineceu amb ovari súper, estil curt i estigma capitat. Floreix entre juny i octubre
Fruit en esquizocarp, amb mericarpis llisos.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: De vegades es confon amb Lippia
canescens Kunth de la qual es diferencia per l’indument dens amb pèls de
fins 0,6 mm que dona a la planta l’aspecte cendrós o blanquinós que defineix
l’epítet canescens. A més a més les inflorescències són més
cilíndriques en L. canescens. Altra espècie amb la qual es
confon és Phyla
filiformis però aquesta té les bràctees més llargues que amples, el
calze dividit en ¾ de la seua longitud i, generalment, és estèril.
USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com una gespa entapissant que suporta el trepig constant, el que la fa una alternativa vàlida a la gespa tradicional en llocs assolellats, sòls amb pocs nutrients i poca pluja, però les flors són mel·líferes i atrauen les abelles, el que no és aconsellable en jardins on hi haja menuts. Suporta bé les segues, aconsellables per evitar l’excessiva lignificació dels estolons.
En medicina popular s’ha fet servir per a calmar el dolor,
com antibacterià i diürètic.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phyla ve del grec phylé, -es, tribu, que passa al llatí Phýla, -ae, tribu, multitud, per les nombroses flors que surten juntes a la inflorescència. L’epítet específic nodiflora deriva de "nodus" nus, entroncament, i de "flos, floris" flor, és a dir, amb flors agrupades als nusos, incidint en el mateix aspecte que el genèric.
Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species
Plantarum 1: 20. 1753. amb el nom de Verbena nodiflora. Amb el nom actualment acceptat de Phyla nodiflora va ser publicada per Edward
Lee Greene en Pittonia
4(20E): 46. 1899.
Família
Verbenaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada