NOMS: Cal·la. Lliri d'aigua. Lliri de paperina. Lliri d'orella d'ase. Castellà : Alcatraz. Aro de Etiopía. Cala. Cartucho. Lirio Cala. Lirio de agua. Oreja burro. Pato. Gallego: Cala. Èuscara: Kala. Portuguès: Copo-de-leite. Jarro. Jarro-das-noivas. Italià: Zantedeschia. Calla. Francès: Calla. Richarde. Anglès: Calla Lily. Arum Lily. Altar-lily. Alemany: Calla. Neerlandès Witte Aronskelk. Grec: Κάλλα.
SINÒNIMS: Calla aethiopica L., Richardia africana Kunth , Richardia aethiopica (L.) Spreng. , Colocasia aethiopica (L.) Spreng.
DISTRIBUCIÓ: És d’origen
sud-africà
HÀBITAT: Àmpliament
cultivada com ornamental als jardins i de vegades subespontània en llocs humits
no salins, com ara rambles, torrents, canals, fonts, sèquies, basses, etc.
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta geòfita, rizomatosa, de fins 1,50 m d’alçada amb
els rizomes gruixuts que desenvolupen arrels blanquinoses.
Fulles nombroses, d’un verd lluent amb un gran pecíol, alat cap a la base, que creix en vertical sostenint el limbe, de fins mig metre de llarg per un pam d’ample, sagitat amb aurícules obtuses.
Flors en inflorescències
al cap d’un llarg peduncle, de fins 180 cm, acabat en una gran espata de fins
un pam, de color blanc crema i verd a la base, que desprèn un suau aroma;
l’espàdix, amb les flors masculines a la part superior amb estams grocs i
pol·len blanc, i les femenines a la part inferior amb pistils de color verd a
groguenc. El colorit espàdix ressalta sobre el blanc de l’espata. Floreix des de la primavera fins a la
tardor.
Fruit en infructescències formades per nombroses baies globoses densament agrupades de color groc pàl·lid a taronja.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una espata és una bràctea que es desenvolupa embolcallant una inflorescència, de vegades de colors atractius, que surt en algunes famílies amb inflorescències en espàdix, com ara les Araceae o les Aracaceae (palmeres) En les aràcies l’espata sol presentar una aparença petaloide, pel que sembla que la inflorescència és una sola flor.
USOS I PROPIETATS: És una planta semi aquàtica que pot ser criada
en test si el mantenim semi submergit en aigua. Necessita créixer en llocs
ombrívols amb molta aigua, quan està florint, i poca humitat quan acaba la
floració, però sempre amb bon drenatge. Tot i que és una planta tropical suporta glaçades moderades,
perquè passat l’època de fred torna a brotar, però prefereix el clima suau
sense gelades.
Cada planta produeix dos o tres
flors (en realitat inflorescències) però si tallem la flor abans que produïsca
les llavors pot florir de nou el mateix any. Hi ha cultivars amb flors (espates) de
diversos colors el que fa la planta més atractiva de cultivar.
Per a multiplicar-la cal plantar
el rizoma a uns 10 centímetres de la superfície, perquè a menys profunditat les
arrels, que surten de la part superior del rizoma, no tindran un
desenvolupament adequat, i si el plantem a més profunditat augmenta el perill
de ser atacat per la bactèria Erwinia
carotovora.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Zantedeschia, està dedicat al metge i botànic italià G. Zantedeschi (1773-1846) autor de deu llibres sobre la flora de Brescia. El botànic alemany Kurt Sprengel (1766 - 1833), que mantingué una fluida correspondència amb ell, batejà la planta Zantedeschia en honor seu.
El nom específic, aethiopica, no fa
relació a l’actual Etiòpia sinó a Àfrica. Abans tot el que venia del sud
d’Egipte i Líbia rebia el qualificatiu d’aethiopic.
Aquesta planta és coneguda en tot el món com
“cala”, que deriva del grec “kalos”, que significa bonic. La flor
de la cal·la s’associa amb la puresa i, per això, ha adornat molts rams de
flors de núvia.
A Irlanda i el Regne Unit ha
sigut utilitzada com a ram floral en Pasqua, per la qual cosa, la cal·la és el
símbol polític dels nacionalistes republicans d’Irlanda del Nord des de
l’aixecament de Pasqua de 1916.
És tòxica per la presencia
d’oxalat de calci que, per ingestió, pot causar sensació de cremor, inflor dels
llavis, la llengua i la gola, mal de panxa i diarrea.
Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species
Plantarum 2: 968. 1753. amb el nom de Calla aethiopica. Amb el nom actualment acceptat de Zantedeschia aethiopica va ser publicada
en Systema
Vegetabilium, editio decima sexta 3: 765. 1826. per Kurt Polycarp
Joachim Sprengel (Spreng.)
Família Araceae
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Muy interesante. En Asturias también las conocemos como manto de la Virgen. Saludos.
ResponElimina