NOMS: Ginkgo. Castellà: Árbol de los 40 escudos. Gingo. Francès: Abricotier d'argent. Arbre aux quarante écus. Ginkgo. Portuguès: Nogueira-do-japão. Árvore-avenca. Ginkgo. Italià: Albero dei quaranta scudi. Albero dei ventagli. Ginco. Ginkgo. Anglès: Ginkgo. Maiden Hair Tree. Maidenhair-tree. Alemany: Fächerblattbaum. Ginkgo. Ginkgo-Baum. Ginkgobaum. Neerlandès: Ginkgo. Japanse Noteboom. Grec: Γκίγκο. Xinès: Maidenhair. Yin xing.
SINÒNIMS: Salisburia biloba (L.) Hoffmanns.; Salisburia ginkgo (L.) ric.
DISTRIBUCIÓ: Procedent de Xina i Japó, utilitzat arreu del
mon com arbre ornamental. Actualment creix en la natura com a mínim en dues
petites zones a Zhejiang, província a l'est de la Xina, a la reserva de Tian Mu
Shan.
HÀBITAT: Cultivada
en jardins
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: : És un arbre caducifoli de gran port de copa piramidal (el
peu femení té un port més rabassut i atapeït que el masculí), que pot arribar
als 40 metres d'alçada, amb branques que tenen la particularitat de créixer
quasi en angle recte respecte al tronc central. Escorça fissurada de color gris
clar.
Fulles de distribució alterna amb un llarg pecíol, limbe en forma de ventall, flabel·lades, de vegades amb una osca o entrant al mig que la divideix en dos lòbuls (per això rep el nom de biloba), verdes per les dues cares i de color de l'or a la tardor.
Flors: És un arbre dioic, és a dir, que tenen flors masculines i flors femenines en arbres diferents. Les flors són poc aparents, sense calze ni corol·la, i necessiten un medi aquós per a la fecundació, signe clar d'arcaisme evolutiu. Les masculines agrupades en aments i les femenines a l’àpex de llargs peduncles, en grups de dos o tres. Floreix al mes d’abril.
Fruit: En realitat no pot considerar-se un veritable fruit eixa pruna petita, groga i fètida, sinó una llavor especial, ja que l'embrió no té cap estadi de repòs. El seu creixement comença des del moment de la fecundació i continua regularment, cosa que no passa en les plantes més evolucionades. És per això que no es poden guardar, ni es venen llavors de ginkgo. No obstant això, el pinyol és comestible i apreciat en Xina i Japó.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El Ginkgo biloba és un
arbre que ve de territoris molt llunyans, de la Xina, i de temps immemorials,
doncs és un veritable fòssil vivent. No té parents vius, doncs el Ginkgo
biloba és l'espècie única de l'únic gènere (Ginkgo) de l'única
família Ginkgoaceae, de l'ordre Ginkgoals. Els més pròxims al ginkgo
actual són fòssils dels període Permià, de fa 270 milions d'anys.
Xinesos i japonesos el tenen per un arbre sagrat i gràcies a
això s'ha conservat en els monestirs xinesos on hi ha exemplars mil·lenaris.
Els europeus no els vàrem conèixer fins que el botànic alemany Engelbert
Kaempfer els descobrí, per a occident, en un temple japonès el 1690.
USOS I PROPIETATS: s’empra en jardineria però només solen plantar-se els peus masculins que no fan fruit per l’olor desagradable que desprenen. És fa un arbre de grans dimensions, el que cal tindre en compte a l’hora de situar-lo al jardí. Resulta molt elegant al costat d’una casa o en solitari rodejat de gespa. És indiferent edàfic, és a dir, que s’adapta a qualsevol tipus de terreny amb la condició de que no s’embasse. Pot estar a ple sol o en indrets ombrívols però cal tindre cura els primers dos anys que no falte l’aigua les estacions càlides i ventoses.
És una planta amb accions farmacològiques reconegudes molt
efectives sobre la microcirculació cerebral i perifèrica. L'extracte de ginkgo
és un vasoregulador indicat en cas de varius i afeccions vasculars de la
diabetis. Recomanat en casos de insuficiència vascular senil arteriosclerosi i
els símptomes que provoca, com ara vertigen, pèrdua de memòria i pèrdua
d'equilibri. S'ha comprovat en estudis clínics que millora la memòria,
l'atenció, la fluïdesa mental, etc. és a dir, els símptomes de l'Alzheimer. En
el sistema circulatori perifèric actua sobre la mala circulació en les cames
(flebitis, cames cansades, turmells unflats) i també és útil en hemorroides. A
més redueix els radicals lliures produint una acció antienvelliment de tipus
general. Tot això sense cap tipus de toxicitat ni efectes secundaris. En
Espanya es comercialitza en farmàcies amb la marca “Tanakene”.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ginkgo ve de nom japonès ginkyo que significa albercoc (kyo) de plata (gin). Un error de transcripció trivial ha transformat el nom original en aquest gairebé impronunciable nom, però tanmateix vàlid i immutable. L’epítet específic biloba significa bilobulat, a partir del prefix bis- dues vegades i de lobus, lòbul, per les fulles bilobades.
De vegades s'anomena com “arbre del cabell de Venus” perquè
les fulles són semblants a les fulles de la capil·lera (Adiantum
capillus-Veneris L.) o com “l'arbre dels 40 escuts” pel preu tan elevat que
van arribar a pagar-se pels arbres. També és conegut com “l'arbre dels
desitjos” des de que Yoko Ono, la vídua de John Lenon, en plantara un en
Detroit amb el missatge: “Arbre dels desitjos per a Detroit. Murmure el seu
desig a l'escorça de l'arbre”. I també “Arbre de la pau” des de que en 1955 els
escolars en plantaren un demanant a les Nacions Unides que treballaren per la
pau mundial.
És un arbre estrany i magnífic. Rarament pateixen malalties
i quasi mai són atacats per insectes, suporta la contaminació, el foc, les
baixes temperatures, la falta de llum i, fins i tot, la radioactivitat, doncs
quatre exemplars de ginkgo que hi havia a poc més d'un kilòmetre d'on va
esclatar la bomba atòmica d'Hiroshima, en 1945, són els únics éssers
supervivents que resten amb salut hui en dia. A la primavera següent van brotar
sense cap malformació per la radioactivitat. Aquest arbre és considerat com el
“portador d'esperança”
Ginkgo biloba va ser descrit per Carles Linné i publicat en Mantissa
Plantarum 2: 313-314. 1771.
Família Ginkgoaceae
