Farfugium japonicum (L.) Kitam.

NOMS: Ligulària. Castellà: Boina de vasco. Capa de la reina. Portuguès: Pata-de-cavalo. Anglès: Leopard plant. Tractor seat plant. Alemany: Leopardenpflanze. Japonès: Tsuwabuki (石蕗). Chinès: da wu feng cao.

SINÒNIMS: Tussilago japonica L.;   Ligularia tussilaginea (Burm.f.) Makino;

DISTRIBUCIÓ: procedeix de Japó, Corea i Taiwan, però estesa amplament com planta ornamental

HÀBITAT: habita els rierols, costes i penya-segats costers de Japó, Corea i Taiwan, d’on és originària.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne rizomatosa, sempre verda, amb el que semblen tiges de fins 60 cm d’alçada però són, en realitat, els pecíols a l’àpex de les quals surten les fulles.

Fulles perennes, verdes brillants i coriàcies, grans, de 10-25 cm d’amplària, rodones o arronyonades, de nervació palmada, amb marges ondulats i un llarg pecíol, que formen una mata densa. Hi ha cultivars, com Farfugium japonicum ‘aureomaculatum’, clapejat de taques grogues a les fulles, o Farfugium japonicum ’giganteum’, amb fulles de més grandària. Les fulles són el principal atractiu ornamental.

Flors en raïms de capítols, com les margarides, amb lígules grogues, sobre llargues tiges floríferes que sobresurten per damunt del conjunt verd de les fulles. Involucre campanulat amb dues files de bràctees, les interiors amples amb marge membranós i les exteriors estretes. Lígules en una sola filera de flors femenines que rodegen els flòsculs del disc hermafrodites. Floreig a la tardor i hivern.

Fruit en cípsela, un aqueni amb vil·là blanc de pèls denticulats, cilíndric amb pèls entre les costelles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie no té tija, té un rizoma (de l'antic grec “rhízōma” massa d'arrels) és a dir, una tija modificada que creix horitzontalment  respecte a la superfície del sòl. El rizoma pot emetre, cap avall, les seues arrels, mentre que cap amunt emet nous brots. En el cas de la ligulària emet les fulles que confereixen l’espectacular aspecte de planta ornamental.

USOS I PROPIETATS: Amplament utilitzada com planta ornamental.  Farfugium japonicum conté alcaloides de pirrolizidina tumorigènics

ATENCIONS: Prefereix els sòls calcaris. Aquesta planta és d’ombra o mitja ombra, doncs no resisteix el sol directe però tampoc les baixes temperatures. És molt exigent amb la humitat. Es marciran les fulles quan la humitat al sòl siga baixa, especialment als estius calorosos. Convé ubicar-la a llocs protegits del vent que pot trenca les tiges que suporten les fulles. No té greus problemes de malalties però cal evitar els llimacs i els caragols que acudeixen per la humitat i les apetitoses fulles. Cal fer una poda de manteniment per eliminar les fulles lletges o fetes malbé. Ideal per les zones ombrívoles del jardí o de l’estany. També és una bona planta per al cultiu en contenidor. Multiplicació per divisió del rizoma en primavera

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Farfugium deriva del llatí “far” que significa farina, i “fugio” que vol dir fugir, desaparèixer, per la pruïna blanca dels pecíols i la tija floral que desapareix aviat. El nom específic “japonicum” és un epítet geogràfic que indica un dels llocs d’origen: Japó. 

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, ed. 12 2: 550. 1767.  amb el nom de Tussilago japonica (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Farfugium japonicum va ser publicat per Siro Kitamura en Acta Phytotaxonomica et Geobotanica 8(4): 268. 1939.

Família Compositae (Asteraceae)