Vitex agnus-castus L.

NOMS: Aloc. Alís. Agnocast . Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla. Castellà: Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo. Portuguès: Liamba. Anho-casto. Agno-puro. Árvore-da-castidade. Pimenteiro-silvestre. Italià: Aino. Lágano. Agno-casto. Francès:  Arbre au poivre. Gattilier. Anglès: Vitex, Chaste tree, Chasteberry. Alemany: Mönchspfeffer.  Keuschbaum. Keuschlamm. Neerlandès: Monnikspeper. Kuisheidsboom, Grec: Αγνός. Αγνία. Λυγαριά. Λύγος.

SINÒNIMS: Vitex agnus Stokes; Vitex latifolia Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Rubo-Nerion. A la natura viuen sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, a prop de la mar. Fins els 200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust caducifoli que pot assolir els 6 metres d’alçada, amb tiges joves quadrangulars i pubescents, ajagudes, de color grisós.

Fulles flairoses caduques, oposades, peciolades, palmades, amb 5-7 lòbuls lanceolats, aguts i enters (de vegades dentats), verds per l’anvers i grisosos pel revers.

Flors flairoses, es disposen en verticil·lastres cimosos que formen una panícula terminal o axil·lar. Les flors són hermafrodites petites, blaves, amb el calze campanulat i tomentós acabat en cinc dents triangulars. Corol·la bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres. Androceu amb quatre estams exserts i inserits al tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb un estil acabat en estigma bífid. Floreix a l’estiu, entre juny, juliol i agost. Les flors són de color blau però hi ha varietats amb flors blanques o rosades.

Fruit en drupa globosa, que sobresurt del calze, de color rogenc o negrosa..

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La classificació filogenètica és un nou mètode de classificació científica dels éssers vius que es basa en les nocions d'evolució i parentiu genètic. Substitueix a la classificació lineal que s'utilitzava abans, que de vegades emparentava a les espècies pel seu paregut en l'aspecte però més allunyades genèticament.

El gènere Vitex forma part de la família de les Lamiaceae segons la classificació filogenètica, o Verbenaceae segons la classificació clàssica.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles com anafrodisíac i hipoglucemiant, i les arrels com antiberrugós. La infusió de les fulles o llavors s'empra contra l'histerisme, l'insomni, mals de cap i trastorns cardio-vasculars. La infusió de les llavors tenen propietats diürètiques, estimulants, carminatives i normalitza la menstruació. Les flors repel·leixen els insectes. També s’empra en jardineria com planta ornamental.

ATENCIONS COM PLANTA ORNAMENTAL: El lloc on es troba de forma natural, sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, ens indica les seues preferències: humitat, sòls ben drenats preferentment silícics i temperatures temperades. Prefereix una ubicació assolellada o a mitja ombra. Suporta gelades però creix amb dificultats en sòls calcaris. Admet la poda, i cal practicar-la per fer més compacte l’arbust o, si és el cas, per afavorir el creixent com arbret. Pocs problemes de plagues i malalties, tot i que poden ser atacar per trips, però el problema més corrent és la putrefacció de les arrels per excés d’humitat. Multiplicació per llavor sense cap tractament previ, o mitjançant esqueix amb hormones de creixement. És de creixement lent.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vitex ve del llatí “vitex-icis” que denominava una planta que servia per confeccionar cistelles. L’epítet específic agnus-castus ve de “agnus”, que és la llatinització del grec “agnos” cast, per les propietats de calmar els apetits sexuals, i “castus” que és una redundància, ja que significa el mateix en llatí.

Vitex agnus-castus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 638 [as "938"]. 1753.

Planta legalment protegida al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades, dins la categoria d’Espacial protecció.

Família Labiatae (Lamiaceae, Verbenaceae)