Orbea variegata (L.) Haw.

NOMS:  Castellà: Flor de dragón. Flor de lagarto. Flor estrella de mar. Portuguès: Orbea. Cacto de sinó. Flor estrela.  Francès: Cactus étoile de mer. Cactus graine. Italià: Stapelia. Stelle di Italia. Anglès: Carrion flower. Starfish cactus. Alemany: Aasblume. Ordensstern. Grec: Stapelia.

SINÒNIMS: Stapelia variegata L. (basiònim): Stisseria variegata (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Procedent del Cap Occidental de Sud-àfrica   

HÀBITAT: Al seu medi natural, habita la franja costanera de Western Cape

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta sempre verda, suculenta, sense fulles, amb tiges erectes o prostrades, glabres, d’uns 10 cm d’alçada que es ramifiquen des de la base, amb quatre angles amb dents semblants als cactus (tot i que no té res a veure amb ells) a la base de les quals es troben un parell de denticles estipulars. Les tiges formen una mateta d’uns 50 centímetres de diàmetre.

Fulles inexistents, ja que les tiges verdes s’encarreguen de la fotosíntesi.

Flors en inflorescències d’una a cinc flors en forma d’estrela de fins 8 cm de diàmetre. Calze amb 5 sèpals que fan uns 9 mm; corol·la amb cinc lòbuls de color blanquinós o groc, motejats amb taques brunes o bandes irregulars. Els lòbuls rodegen el cercle central pentagonal que caracteritza les flors del gènere. Poden desprendre un lleuger olor a carnús per atraure els pol·linitzadors. 

Fruit en fol·licles en parelles que semblen dues banyes en forma de fus, glabres i puntejades de color porpra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'olor de carnús que segreguen les flors atrau les mosques blaves que pol·linitzen les flors. A les Illes Canàries , Orbea variegata és també una planta nutrícia per a les erugues de la papallona monarca menor (Danaus chrysippus) i la papallona monarca (Danaus plexippus)

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental per les seues boniques flors i fàcil conreu, en test o en rocalles.

És molt tolerant a temperatures molt elevades, però també a temperatures moderadament fredes i tolera fins i tot gelades lleugeres tot i que és millor assegurar i protegirla. Necessita reg regular durant la temporada de creixement i s'ha de mantenir sec a l'hivern. Es pot propagar molt fàcilment per esqueixos. Les llavors germinen bé i ràpidament quan són recents. Actualment hi ha nombrosos conreus i híbrids culturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Orbea, deriva del llatí “orbis”, cercle, anell, en referència al disc central de les flors de gairebé totes les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic variegata, ve del llatí “vario” ser de diferent color, variat, motejat, etc.

Orbea variegata va ser descrita i publicada per Carles Linné en Species Plantarum 1: 217. 1753. (1 May 1753) amb el nom de Stapelia variegata, i més tard fou publicada per Adrian Hardy Haworth en Synopsis plantarum succulentarum ... 40. 1812. amb el nom actualment acceptat d’Orbea variegata

Va arribar a Europa el 1639 amb una col·lecció de plantes pertanyent al missioner i col·leccionista de plantes Justus Heurnius , convertint-la en la primera estapelia que s'ha conreat a Europa.

Família Apocynaceae